27 de juliol del 2014

The Brinewall Legacy. Les meves impresions

Ara que hem acabat de jugar la primera part de l'Adventure Path per Pathfinder Jade Regent, que té per títol The Brinewall Legacy, és un bon moment per comentar una mica les meves impresions.

En primer lloc aquest mòdul està dividit en tres parts. La primera es l'exploració dels voltants de Sandpoint, un fals sandbox, que dona el tret de sortida a l'aventura. Dic que és un fals sandbox per que, malgrat que es presenti als jugadors com aneu als pantans i exploreu, la motivació i les pistes que es donen al jugador fan que el master pugui dirigir des de l'ombra els passos que fan els jugadors. Aquesta part m'agrada per que lliga el mòdul amb les dues parts de We Be Goblins, un divertit mòdul que Devir ha traduït al castellà i que poden una bona manera d'apropar-se a aquest joc.

La segona part de l'aventura es un viatge, i aquí és on es troba la meva major crítica al mòdul. La informació del viatge es mínima i queda molta feina al màster per lligar caps. Si vull dirigir una aventura com aquesta, és per estalviar feina. Per sort, vaig trobar un parell de idees als fòrums que Paizo té per aquest AP i, juntament amb els encontres de caravanes, vaig poder omplir aquest tram.

I aquí arribem al gran punt negatiu d'aquest AP, les caravanes. Si que es un sistema que permet de manera ràpida, omplir un viatge amb un seguit de encontres que es resolen ràpidament, però tenen un gran problema. Com qui actua és la caravana, els personatges queden en un segon termini, i això desconnecta molt els jugadors de la partida. Crec que malgrat que guanyem en velocitat, dons aquests encontres es resolen en un tres i no res, els jugadors no s'involucren en ells. I es que senyors, estem jugant a rol i el que volem es posar-nos en la pell dels nostres PJ i actuar com ells. Per sort, en el futur més proper hi ha pocs encontres de caravana, encara que el viatge es un punt important a la tercera part de aquest AP.

La part final no enganya a ningú. En el fons Pathfinder es Dungeons and Dragons i el que tenim aquí es un Dungeon. Aquesta part te encontres de diversa dificultat però es força coherent en el seu desenvolupament.

Sobre la dificultat del mòdul, val a dir que està pensat per quatre jugadors i que nosaltres som cinc al grup, a part de ser jugadors experts en pathfinder i que tenen personatges molt optimitzats. Això fa que en algun moment hagi tingut la sensació que falta una mica de potencia a algun encontre, tot i que val a dir que en cap moment he tingut la sensació de que s'estiguessin passejant.

Pel que fa a la història aquesta primera part la trobo molt ben trenada. Tenim la sort que el jugador que porta el Musashi hagi triat el tret que el vincula amb Ameiko, vinculant més els secrets dels Kaijitsu als jugadors. Sense aquest tret, potser ens trobem que el protagonista es Ameiko i que es un personatge que pot resultar una mica llunyà al grup.

Per finalitzar he de dir que he gaudit molt dirigint aquest mòdul, he hagut de canviar algunes cosetes per ajustar-les al meu gust, però ha resultat molt satisfactori. Si que trobo bé que el tresor final quedi a discreció del màster, dons permet personalitzar els elements per tal de que siguin més propers als jugadors, donant una sensació que algú sabia que ells trobarien el tresor de Brinewall. L'altra part que ha dut més feina va ser el viatge entre Sandpoint i Brinewall. La ruta del mateix i els temps els vaig poder calcular usant el mapa que hi ha al manual Varisia Birthplace of Legends, però vaig trobar que aquesta part queda massa penjada al mòdul.

La meva valoració es molt positiva, i m'he quedat amb ganes de jugar la segona part anomenada Night of Frozen Shadows.

Ens veiem aviat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada