Aquesta pregunta es molt bona, Possiblement el segon joc de rol que vaig comprar fos el Cyberpunk 2.0.2.0, que també va ser el segon que vaig dirigir, despres de RuneQuest.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cyberpunk. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cyberpunk. Mostrar tots els missatges
9 d’agost del 2022
#RPGaDay2022 Dia 9 - Quin va ser el teu segon joc de Rol que vas comprar?
19 d’abril del 2021
Jugant a The Sprawl amb Unidos Por el Crítico
Fa uns dies, els amics de Unidos por el Crítico em van permetre fer una sessió de The Sprawl al seu canal de Twitch. Ara han pujat a youtube la gravació de les dues sessions que vam invertir en jugar Cibergolpe en la Ciudad, un dels escenaris inclosos al mecenatge d'aquest joc en castellà. Aquí teniu la primera sessió :
i la segona sessió :
6 de juny del 2020
Jornades UPEC. Juguem a The Sprawl
El passat 30 de Maig vam estar jugant una partida de The Sprawl a les jornades organitzades per Unidos por el Crítico.
Va ser un oneshot on teníem un Conductor, una Aconseguidora, un Caçador i un Tècnic que, per encarreg de la corporació Ecogreen van haver de transportar una mercaderia de New Detroid a Chicago.
La sessió te una primera part de world building i una segona en la que es realitza la missió abans esmentada. Espero que la gaudiu.
Va ser un oneshot on teníem un Conductor, una Aconseguidora, un Caçador i un Tècnic que, per encarreg de la corporació Ecogreen van haver de transportar una mercaderia de New Detroid a Chicago.
La sessió te una primera part de world building i una segona en la que es realitza la missió abans esmentada. Espero que la gaudiu.
24 d’abril del 2020
The Sprawl
Avui us volia parlar de The Sprawl, el joc de rol, amb mecànica PbtA i de temàtica Cyberpunk creat per Hamish Cameron i que ens arriba en castellà de la mà de l'editorial Yipi Ka Yei. Aquest joc busca recuperar les sensacions que ens van produir jocs com Cyberpunk 2020 però fent servir mecàniques més actuals.
Com en molts altres PbtA, cal començar una primera sessió on els jugadors triaran entre un dels deu arquetips diferents. A diferència del que passa en altres PbtA, i per donar aquesta sensació que els PJ son prescindibles, no hi ha cap problema en que dos dels jugadors facin servir el mateix arquetip, tot i que es recomana que cada jugador trii un de diferent per tal de aconseguir un ventall més gran d'opcions dins el grup.
Aquesta primera sessió ens porta a la creació també del món en el que es jugaran les nostres partides, posant el focus amb les grans corporacions que controlen l'economia. I es que cada jugador, director de joc inclòs, haurà de crear una durant aquesta sessió zero. Aquí els jugadors tenen una bona oportunitat per crear conflictes queesquitxaran poden esquitxar als seus personatges. En aquesta fase es defineixen també les relacions entre ells. Això fa que al començar a jugar, els jugadors hagin compartit alguna missió amb, com a mínim, un altre personatge jugador, creant-se una xarxa de contactes entre ells. A part, aquestes missions involucren a una de les corporacions abans esmentades i per tant, tal i com passa sovint en molts PbtA, el mestre de cerimònies te una altra possible font de conflictes per fer interessant la vida dels personatges.
El joc ens proposa que fem servir una estructura de sessions orientada a missions, que podem dividir en quatre actes. A la introducció, algú contacta amb els PJ i els hi ofereix una feina. A continuació be una fase en la que els personatges es preparen el treball, obtenint sobretot informació i equip que podran fer servir més endavant. La tercera part es la d'executar el treball, quedant com a epíleg una darrera escena en la que els jugadors cobren la feina feta.
Una de les coses que trobo més interessant es que, a la fase de preparació els jugadors acumulen l'informació i l'equip de manera abstracte en forma de punts d'info i d'equip. En qualsevol moment, poden fer un flashback per tal de concretar quina informació o quin equip faran servir, explicant com ho van obtenir i gastant un d'aquest punt. D'aquesta manera els Jugadors es poden trobar davant d'una porta tancada amb codi d'accés. Per superar-la podran gastar un punt d'informació per tal que el Hacker pugui dir que quan va entrar als sistemes de la companyia, va trobar una base de dades amb el codi d'accés, gastant un punt d'info, o també podria ser que un personatge hagues subornat a un treballador descontent per tal que li donés el codi. Personalment aquesta mecànica em recorda molt al que fan a La casa de papel, quan davant una dificultat extrema fan un flashback on es veu com el professor ha previst el problema i ha pensat una solució al mateix.
Un aspecte que sol ser important en jocs d'aquesta ambientació es el de l'equip, i més en concret l'equip cibernètic que al que poden accedir els jugadors. El sistema ho resol de manera brillant definint un seguit de opcions base que podem personalitzar amb etiquetes que es plasmen amb funcionalitats o debilitats del equip. Com passa sempre, l'equip es car i per aconseguir-lo ens torna a oferir una altra font de conflictes, com ara que el paga una corporació, que cal trobar un metge de dubtosa reputació que treballa a una clínica no gaire legal.
Te també tot un capítol dedicat a la Matriu, la xarxa informàtica que ho abasta tot. En aquest cas ens ofereix un seguit de moviments específics per fer al ciberespai i les amenaces que s'hi poden trobar., quedant com una mena de joc dins el joc. A la partida que vaig dirigir no hi havia cap hacker, així que no puc dir si passa com passava al CP2020, on el hacker era un personatge que quedava totalment aïllat de la resta i que si jugava ell, no jugaven la resta de jugadors.
L'aspecte negatiu que li veig al joc es que per una banda l'estructura de missió pot arribar a ser repetitiva i cansar a la taula en una campanya llarga. Es el mal que tenen en general els PbtA, que són per allò per el que han estat dissenyats i que si ens sortim d'aquí, tot l'engranatge fa figa. Això si, la meva experiència es que per one-shots o campanyes no gaire llargues és un molt bon joc.
Si sou seguidors del podcast Éxito Parcial coneixereu que aquest programa classifiquen en generacions els jocs PbtA. Aquest és un joc de primera generació, i per tant, el seu sistema s'allunya poc del que podem trobar a Apocalypse World. Llegint els arquetips podem trobar paral·lelismes entre els dels dos jocs, però sobretot, els vincles entre els personatges funcionen de manera molt semblant a com ho fa la bio al joc de Vincent Baker, i per mi això es un punt negatiu.
En resum, ens trobem amb un joc que amb ambientació Cyberpunk, que recrea l'esperit que tenia amb el meu estimat Cyberpunk 2020 i que està força orientat a jugar missions dins aquest univers. Si us agrada aquest tipus de partides, una versió fosca de The Leverage, amb una ambientació propera als clàssics dels anys 80 com Neuromante, aquest és el vostre joc. Si per el contrari, preferiu un joc més transhumanista però amb el mateix sistema, us recomano que doneu un ull a The Veil, que ha publicat recentment en castellà l'editorial The Hills Press.
Com en molts altres PbtA, cal començar una primera sessió on els jugadors triaran entre un dels deu arquetips diferents. A diferència del que passa en altres PbtA, i per donar aquesta sensació que els PJ son prescindibles, no hi ha cap problema en que dos dels jugadors facin servir el mateix arquetip, tot i que es recomana que cada jugador trii un de diferent per tal de aconseguir un ventall més gran d'opcions dins el grup.
Aquesta primera sessió ens porta a la creació també del món en el que es jugaran les nostres partides, posant el focus amb les grans corporacions que controlen l'economia. I es que cada jugador, director de joc inclòs, haurà de crear una durant aquesta sessió zero. Aquí els jugadors tenen una bona oportunitat per crear conflictes que
El joc ens proposa que fem servir una estructura de sessions orientada a missions, que podem dividir en quatre actes. A la introducció, algú contacta amb els PJ i els hi ofereix una feina. A continuació be una fase en la que els personatges es preparen el treball, obtenint sobretot informació i equip que podran fer servir més endavant. La tercera part es la d'executar el treball, quedant com a epíleg una darrera escena en la que els jugadors cobren la feina feta.
Una de les coses que trobo més interessant es que, a la fase de preparació els jugadors acumulen l'informació i l'equip de manera abstracte en forma de punts d'info i d'equip. En qualsevol moment, poden fer un flashback per tal de concretar quina informació o quin equip faran servir, explicant com ho van obtenir i gastant un d'aquest punt. D'aquesta manera els Jugadors es poden trobar davant d'una porta tancada amb codi d'accés. Per superar-la podran gastar un punt d'informació per tal que el Hacker pugui dir que quan va entrar als sistemes de la companyia, va trobar una base de dades amb el codi d'accés, gastant un punt d'info, o també podria ser que un personatge hagues subornat a un treballador descontent per tal que li donés el codi. Personalment aquesta mecànica em recorda molt al que fan a La casa de papel, quan davant una dificultat extrema fan un flashback on es veu com el professor ha previst el problema i ha pensat una solució al mateix.
Un aspecte que sol ser important en jocs d'aquesta ambientació es el de l'equip, i més en concret l'equip cibernètic que al que poden accedir els jugadors. El sistema ho resol de manera brillant definint un seguit de opcions base que podem personalitzar amb etiquetes que es plasmen amb funcionalitats o debilitats del equip. Com passa sempre, l'equip es car i per aconseguir-lo ens torna a oferir una altra font de conflictes, com ara que el paga una corporació, que cal trobar un metge de dubtosa reputació que treballa a una clínica no gaire legal.
Te també tot un capítol dedicat a la Matriu, la xarxa informàtica que ho abasta tot. En aquest cas ens ofereix un seguit de moviments específics per fer al ciberespai i les amenaces que s'hi poden trobar., quedant com una mena de joc dins el joc. A la partida que vaig dirigir no hi havia cap hacker, així que no puc dir si passa com passava al CP2020, on el hacker era un personatge que quedava totalment aïllat de la resta i que si jugava ell, no jugaven la resta de jugadors.
L'aspecte negatiu que li veig al joc es que per una banda l'estructura de missió pot arribar a ser repetitiva i cansar a la taula en una campanya llarga. Es el mal que tenen en general els PbtA, que són per allò per el que han estat dissenyats i que si ens sortim d'aquí, tot l'engranatge fa figa. Això si, la meva experiència es que per one-shots o campanyes no gaire llargues és un molt bon joc.
Si sou seguidors del podcast Éxito Parcial coneixereu que aquest programa classifiquen en generacions els jocs PbtA. Aquest és un joc de primera generació, i per tant, el seu sistema s'allunya poc del que podem trobar a Apocalypse World. Llegint els arquetips podem trobar paral·lelismes entre els dels dos jocs, però sobretot, els vincles entre els personatges funcionen de manera molt semblant a com ho fa la bio al joc de Vincent Baker, i per mi això es un punt negatiu.
En resum, ens trobem amb un joc que amb ambientació Cyberpunk, que recrea l'esperit que tenia amb el meu estimat Cyberpunk 2020 i que està força orientat a jugar missions dins aquest univers. Si us agrada aquest tipus de partides, una versió fosca de The Leverage, amb una ambientació propera als clàssics dels anys 80 com Neuromante, aquest és el vostre joc. Si per el contrari, preferiu un joc més transhumanista però amb el mateix sistema, us recomano que doneu un ull a The Veil, que ha publicat recentment en castellà l'editorial The Hills Press.
17 d’abril del 2019
Els 6 jocs que més m'han influenciat
Arrel d'un tuit de @arcanosguardian en el que comentava els 6 jocs de rol que més li han influenciat, vaig decidir fer el mateix, però em vaig trobar que la xarxa de l'ocellet se'm quedava curta. Per aquest motiu us vull dir aquí quins han estat els jocs que m'es m'han influenciat a mi, i els motius. El tuit inicial era aquest :
i aquesta és la meva llista de 6
Aquest va ser el primer joc que vaig tenir. Va caure a les meves mans de manera casual. En un cagatió a l'escola em va tocar el suplement La Isla de los Grifos, una campanya que avui catalogaríem com a Sandbox. El llibre em va enganxar, però em vaig quedar una mica decebut dons deia que necesitaba el RuneQuest Bàsic per poder jugar-hi. Per sort, primer un company d'escola em va deixar el RQ. Als pocs mesos vaig trobar el manual a una botiga de joguines del barri i a la que vaig poder, dons tindria uns 15 o 16 anys, el vaig comprar. A més a més de ser el primer joc que vaig tenir també va ser el primer que vaig dirigir. L'únic honor que no te aquest joc és el de ser el primer joc al que vaig jugar, dons aquest honor recau en l'Advanced Dungeons and Dragons.
El Joc de Rol de la Terra Mitja, o simplement MERP va ser el joc al que vaig jugar més durnat la meva joventut. Els llibres de Tolkien ens van enganxar a mi i als meus companys de facultat i va ser tota una revolució. No vaig arribar mai a dirigir-lo, no tenia el manual, dons al grup erem tres nanos que ens atrevíem a fer de directors de joc i cadascun de nosaltres ens vam comprar un joc diferent. Aquest va ser el mes popular, pero seguit molt d'aprop del seguent joc de la llista.
L'altre joc que va ser molt popular al nostre grup d'amics era el Cyberpunk en la seva segona edició, que es l'ambientada a l'any 2020. Tot i haver-me estrenat com a màster amb el RuneQuest, aquest joc va ser el amb el que vaig creixer com a director de joc. Es cert que el dirigíem i jugàvem com si fos un dungeon però amb una altra ambientació. Es el que sabíem i es el que ens agradava. Ara miro enrere i em dono compte que hi havia mecàniques que, ni estaven explicades al manual ni les vam saber trobar però que feien d'aquest joc quelcom diferent. Un exemple es la pèrdua d'humanitat a mida que t'instal·laves millores cibernètiques, una pèrdua que et feia tornar distant i fred, però que mai vam saber aprofitar.
Després de gairebé 10 anys sense jugar, vaig tornar als jocs de rol ara farà uns 6 anys. Aquest retorn ha estat marcat per Pathfinder i el seu joc organitzat. El fet de poder jugar de manera esporàdica dins la societat Pathfinder i, en conseqüència, haver conegut a jugadors als que els hi agradava força aquest joc, em va fer dedicar-li força temps. Crec que a la meva ludoteca aquest joc es del que tinc més manuals, per tant havia d'entrar en aquesta llista si o si.
Ara mateix Savage Worlds és el meu número 1. El fet de ser un joc genèric em permet que, amb una base comuna, poder jugar a ambientacions força diverses. Es un sistema lleuger però prou complert com per ser flexible. També em dona la sensació que no es un joc per power-gaming i que amb les mecàniques d'avantatges i desavantatges donen peu als jugadors a rolejar els seus jugardors.
El darrer joc que afegeixo a aquesta llista es l'Apocalypse World. Aquest joc i els seus derivats m'han fet veure el paper del director de joc d'una manera diferent. El principi que diu que s'ha de ser fan dels jugadors ens fa recordar que a les taules ens hem de divertir tots, i que com a directors, em de dur als jugadors al limit dels seus personatges, però no per acabar amb ells, si no que ho hem de fer per que un cop al limit, els PJ hauran de treure el millor d'ells. I això mola molt a tots. Costa una mica fer el click per tal de deixar que la història segueixi el seu curs, sense necessitat de forçar-la. Per mi ha estat tota una revelació.
Aquesta ha estat la meva llista de 6 jocs. Ara us toca a vosaltres dir la vostra.
i aquesta és la meva llista de 6
1. RuneQuest.
Aquest va ser el primer joc que vaig tenir. Va caure a les meves mans de manera casual. En un cagatió a l'escola em va tocar el suplement La Isla de los Grifos, una campanya que avui catalogaríem com a Sandbox. El llibre em va enganxar, però em vaig quedar una mica decebut dons deia que necesitaba el RuneQuest Bàsic per poder jugar-hi. Per sort, primer un company d'escola em va deixar el RQ. Als pocs mesos vaig trobar el manual a una botiga de joguines del barri i a la que vaig poder, dons tindria uns 15 o 16 anys, el vaig comprar. A més a més de ser el primer joc que vaig tenir també va ser el primer que vaig dirigir. L'únic honor que no te aquest joc és el de ser el primer joc al que vaig jugar, dons aquest honor recau en l'Advanced Dungeons and Dragons.
2. MERP.
El Joc de Rol de la Terra Mitja, o simplement MERP va ser el joc al que vaig jugar més durnat la meva joventut. Els llibres de Tolkien ens van enganxar a mi i als meus companys de facultat i va ser tota una revolució. No vaig arribar mai a dirigir-lo, no tenia el manual, dons al grup erem tres nanos que ens atrevíem a fer de directors de joc i cadascun de nosaltres ens vam comprar un joc diferent. Aquest va ser el mes popular, pero seguit molt d'aprop del seguent joc de la llista.
3. Cyberpunk 2.0.2.0.
L'altre joc que va ser molt popular al nostre grup d'amics era el Cyberpunk en la seva segona edició, que es l'ambientada a l'any 2020. Tot i haver-me estrenat com a màster amb el RuneQuest, aquest joc va ser el amb el que vaig creixer com a director de joc. Es cert que el dirigíem i jugàvem com si fos un dungeon però amb una altra ambientació. Es el que sabíem i es el que ens agradava. Ara miro enrere i em dono compte que hi havia mecàniques que, ni estaven explicades al manual ni les vam saber trobar però que feien d'aquest joc quelcom diferent. Un exemple es la pèrdua d'humanitat a mida que t'instal·laves millores cibernètiques, una pèrdua que et feia tornar distant i fred, però que mai vam saber aprofitar.
4. Pathfinder.
Després de gairebé 10 anys sense jugar, vaig tornar als jocs de rol ara farà uns 6 anys. Aquest retorn ha estat marcat per Pathfinder i el seu joc organitzat. El fet de poder jugar de manera esporàdica dins la societat Pathfinder i, en conseqüència, haver conegut a jugadors als que els hi agradava força aquest joc, em va fer dedicar-li força temps. Crec que a la meva ludoteca aquest joc es del que tinc més manuals, per tant havia d'entrar en aquesta llista si o si.
5. Savage Worlds.
Ara mateix Savage Worlds és el meu número 1. El fet de ser un joc genèric em permet que, amb una base comuna, poder jugar a ambientacions força diverses. Es un sistema lleuger però prou complert com per ser flexible. També em dona la sensació que no es un joc per power-gaming i que amb les mecàniques d'avantatges i desavantatges donen peu als jugadors a rolejar els seus jugardors.
6. Apocalypse World.
El darrer joc que afegeixo a aquesta llista es l'Apocalypse World. Aquest joc i els seus derivats m'han fet veure el paper del director de joc d'una manera diferent. El principi que diu que s'ha de ser fan dels jugadors ens fa recordar que a les taules ens hem de divertir tots, i que com a directors, em de dur als jugadors al limit dels seus personatges, però no per acabar amb ells, si no que ho hem de fer per que un cop al limit, els PJ hauran de treure el millor d'ells. I això mola molt a tots. Costa una mica fer el click per tal de deixar que la història segueixi el seu curs, sense necessitat de forçar-la. Per mi ha estat tota una revelació.
Aquesta ha estat la meva llista de 6 jocs. Ara us toca a vosaltres dir la vostra.
21 de gener del 2019
Verkami de The Sprawl
Fa dies que us vull comentar un projecte de Verkami que trobo que es força interessant. Es tracta de la financiació col·lectiva de la traducció del joc The Sprawl al castellà per part de l'editorial Yipi Ka Yei.
The Sprawl és un joc de rol d'ambientació cyberpunk inspirat clarament en jocs clàssics com el Cyberpunk 2020 però fent servir un sistema de joc basat en el d'Apocalypse World. Es a dir, es tracta d'un PbtA.
Val a dir que jo tinc el plaer de haver jugat encara a aquest joc, però per el que he pogut veure per la web, es bàsicament un joc de missions. Algú ens encarregarà una missió i la nostra feina serà preparar-la i executar-la. La fase de preparació es força important, dons ens proporcionarà els recursos i contactes que necessitarem durant l'execució de la mateixa. Per exemple, si ens cal un contacte entre els guardies de seguretat de una seu corporativa per tal de poder passar, durant la fase de preparació haurem de fer aquest contacte.
Com ja he dit, es tracta d'un PbtA. Una de les coses que garanteix aquest sistema es que no serà una feina neta, si no que molt possiblement els jugadors es trobin amb problemes inesperats. Per altra banda, aquest sistema allibera de molta feina de preparació al màster, encara que aquest s'ho ha de currar molt després d'una partida. Es cert que aquests jocs necessiten jugadors amb iniciativa i no a gent que es dediqui només a tirar daus i veure que passa. De totes maneres, jo estic convençut ha de funcionar força be.
En quant al Verkami, us he de dir que van assolir l'objectiu en molt poques hores. Ara mateix ja s'han desbloquejat diverses recompenses en forma d'aventures pregenerades que sempre ajuden a fer-se una idea de com jugar a aquest joc.
Una cosa que crida la atenció d'aquesta campanya és que no ofereixen directament una versió impresa, si no que el que obtindrem es un codi de descompte per imprimir el manual a DrivethruRPG on podrem triar entre quatre opcions. Podrem triar entre l'edició Migdia (lletra negra, fons blanc) i l'edició Mitja nit (fons negre i lletra blanca) i si volem una copia en tapa tova o tapa dura. Això farà que el preu final pugi una mica més dels 20 euros que aportarem al projecte, però tampoc suposarà un cost massa gran si el comparem amb altres RPG.
Ara mateix la gent de Yipi Ka Yei ha proposat un joc als mecenes per crear corporacions per el joc. Si s'assoleixen una 50 les incorporaran al joc. Podeu veure al facebook quines idees està aportant la gent.
Si us interessa, podeu donar un cop d'ull a aquesta campanya de Verkami, fent click al baner que us deixo a continuació.
The Sprawl és un joc de rol d'ambientació cyberpunk inspirat clarament en jocs clàssics com el Cyberpunk 2020 però fent servir un sistema de joc basat en el d'Apocalypse World. Es a dir, es tracta d'un PbtA.
Val a dir que jo tinc el plaer de haver jugat encara a aquest joc, però per el que he pogut veure per la web, es bàsicament un joc de missions. Algú ens encarregarà una missió i la nostra feina serà preparar-la i executar-la. La fase de preparació es força important, dons ens proporcionarà els recursos i contactes que necessitarem durant l'execució de la mateixa. Per exemple, si ens cal un contacte entre els guardies de seguretat de una seu corporativa per tal de poder passar, durant la fase de preparació haurem de fer aquest contacte.
Com ja he dit, es tracta d'un PbtA. Una de les coses que garanteix aquest sistema es que no serà una feina neta, si no que molt possiblement els jugadors es trobin amb problemes inesperats. Per altra banda, aquest sistema allibera de molta feina de preparació al màster, encara que aquest s'ho ha de currar molt després d'una partida. Es cert que aquests jocs necessiten jugadors amb iniciativa i no a gent que es dediqui només a tirar daus i veure que passa. De totes maneres, jo estic convençut ha de funcionar força be.
En quant al Verkami, us he de dir que van assolir l'objectiu en molt poques hores. Ara mateix ja s'han desbloquejat diverses recompenses en forma d'aventures pregenerades que sempre ajuden a fer-se una idea de com jugar a aquest joc.
Una cosa que crida la atenció d'aquesta campanya és que no ofereixen directament una versió impresa, si no que el que obtindrem es un codi de descompte per imprimir el manual a DrivethruRPG on podrem triar entre quatre opcions. Podrem triar entre l'edició Migdia (lletra negra, fons blanc) i l'edició Mitja nit (fons negre i lletra blanca) i si volem una copia en tapa tova o tapa dura. Això farà que el preu final pugi una mica més dels 20 euros que aportarem al projecte, però tampoc suposarà un cost massa gran si el comparem amb altres RPG.
Ara mateix la gent de Yipi Ka Yei ha proposat un joc als mecenes per crear corporacions per el joc. Si s'assoleixen una 50 les incorporaran al joc. Podeu veure al facebook quines idees està aportant la gent.
Si us interessa, podeu donar un cop d'ull a aquesta campanya de Verkami, fent click al baner que us deixo a continuació.
23 d’agost del 2018
#RPGaDay2018 Dia 23 - Quin joc desitges tornar a jugar?
Dons dels jocs que tinc ganes de tornar a jugar, sense cap mena de dubte es el Cyberpunk. Va ser un joc al qual vam jugar força a la meva època universitària, però ara fa moolt de temps que ni jugo ni el dirigeixo.
Hi ha d'altres jocs, però sense cap mena de dubte aquest es el que més ganes tinc de tornar a jugar.
Fins demà
Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç
Subscriure's a:
Missatges (Atom)