8 de febrer de 2020

Històries de Barcelona. Pròleg

(N.d.M) Un cop creats els personatges el següent pas ha estat començar la sessió zero d'aquesta història, que ens ha servit per iniciar el moviment d'aquesta història. En aquest cas, no hem realitzat els moviments d'inici de sessió.



Un dijous entrada la nit, en Damon es troba al seu despatx quan truquen a la porta. És la Marta, una de les noies que s'encarreguen de distribuir la mercaderia entre els clients del Dr.Lobo. En Damon ha vist una fotografia a les xarxes socials que no li ha agradat res. En ella es veu a la Marta en una actitut molt propera amb l'Antonio un dels nois del clan Carmona, la família que controla una bona part de la distribució de drogues a Ciutat Vella, just a la zona on es vol expandir. Sense anunciar els seus plans, li fa veure a la Marta que desaprova aquesta relació. Tots dos discuteixen i la Marta surt plorant.

L'Horou es troba passant la estona al mateix local quan veu que la Marta surt plorant d'una porta de pas restringit. Desitjosa d'ajudar, s'hi apropa i li ofereix un col·liri. Amb les seves paraules aconsegueix calmar a la Marta, qui, en agraïment, li ofereix una paperina.

Mentre tant, als voltants de la plaça Tetuan, l'Olívia acaba de tancar la seva botiga. Després d'acomiadar-se de la seva cosina Lee, baixa per el Passeig de Sant Joan fins a arribar a un local de Kebabs on en demana un i el menja. Al mateix temps, l'Emily desitja bona nit al seu fill. Surt de casa del nen al barri de Sants i es puja a un Taxi desitjant trobar una història interessant entre els clients d'aquella nit.

En Damon es troba al seu despatx, quan truquen a la porta de manera violenta. Al obrir-la, es troba a la Marta molt emprenyada qui li planta davant els nassos el mòbil on pot veure una foto de un noi al que acaben d'estomacar d'allò més. "Ets un malparit! Tot això es culpa teva" li diu la Marta plena d'odi. En Damon se'n adona que el noi de la foto es l'Antonio. Intenta calmar a la Marta explicant-li que ell no sap res de tot això, però no pot donar cap explicació sobre qui hi ha darrera de tot això. Només aconsegueix que la Marta surti corrents.

El taxi en el que viatja l'Emily s'atura prop de la parada de metro de Marina i agafa a una noia que plorant demana al taxista que la porti a l'Hospital Clinic. Sembla que la nit promet. Darrera seu, l'Horou que ha vist sortir plorant a la Marta, atura un taxi i li diu allò tant típic de les pel·lícules  americanes "segueixi a aquell taxi". Darrera d'elles, un tercer cotxe, conduit per el Damon puja per el carrer Marina en direcció al Clínic.

L'Olívia per part seva passa l'estona mentre menja el Kebab mirant una aplicació de cites, però sense gaire interès, tot i que es fixa en algun noi per alguna altra nit on es trobi més animada. Mig avorrida torna a venir-li una visió d'un nen a qui pega un adult. Quan cau, tira a terra una samarreta del Sr. Lobo. L'home li diu "Idiota! no veus que embrutaràs la roba de treball de ta mare!" el nen, mig plorós respon amb ràbia "No és la meva mare!". En aquest moment torna en si. Paga el compte i marxa caminant cap el local del Poble Nou. Per sort, ella reparteix flayers del local a la seva botiga, malgrat que sap que l'amo del local fa servir a les noies que hi van com a font d'aliment. Per ara no ha dit res dons el tracte li suposa un benefici que la ajuda a anar tirant.

A l'Hospital Clinic el Damon deixa el seu cotxe al parking que hi ha al carrer Casanoves i s'espera als jardinets que hi ha just davant de la facultat de medicina. L'Emily veu com la Marta es desespera quan el zelador no la deixa passar a veure l'Antonio. Sembla que només un familiar pot passar a acompanyar-lo. No es l'única que es queixa, dons la família del noi també es troba a la sala d'espera. També veu que arriba l'Horou qui li pregunta a la Marta si vol passar. Al rebre una resposta afirmativa, l'Horou fa servir les seves habilitats per fer que el zelador tingui un estat d'emoció d'eufòria que fa que deixi passar a tothom als boxes d'Urgències. L'Emily segueix a la Marta i l'Horou per els passadissos d'Urgències fins a arribar a escoltar a una dona que plora desconsolada.

L'Olívia ha arribat al local. Com coneixen per la seva feina de relacions públiques del local, no ten cap problema per entrar-hi. Va cap una barra on veu que el disseny de les samarretes de les cambreres es una mica diferent que la que ha vist a la seva visió. Demana una copa i xerra una estona amb la noia que li ha servit la copa. Com qui no vol la cosa, frega la seva mà amb la de la noia mentre parlen i sent com un torrent d'emocions li venen al cap.
  • "Sort que aquesta noia m'ha donat conversa, dons la nit és molt avorrida"
  • "Des de que va morir la ex del meu noi, ell s'està tornant cada cop més violent"
  • "El no poder tenir fills i haver de ser la mare del nen d'una altra em trenca el cor"
La Marta pot parlar amb la mare de l'Antonio qui està desesperada perque han pegat a la nineta dels seus ulls. Un nano seriós i estudiós que no es posa mai en problemes com fan els seus cosins. La zona es va omplint poca poc dels familiars de l'Antonio. L'Horou i l'Emily escolten com els cosins més joves de l'Antonio volen venjar-se, mentre que el vell Tío Carmona intenta calmar els anims.

(Continuarà...)

4 de febrer de 2020

Històries de Barcelona - Introducció.

Al Pati hem començat una campanya rolera de "Sombras Urbanas" un joc de fantasia urbana, portat al castellà per Nosolorol, on criatures sobrenaturals i els mortals lluiten per controlar la ciutat. A nivell mecànic, és un joc que fa servir el motor d'Apocalypse World.



El primer que hem fet ha estat decidir en quina ciutat transcorre la nostra història. Per proximitat, hem decidit jugar a una versió alternativa de la Barcelona actual. En aquesta primera entrada presentarem als protagonistes de la història.

Els Personatges

 

Olívia (Ganlan Sé / 橄欖色)


Tot i haver nascut a Xina, la família de la Olívia es va traslladar a Barcelona. Ara als seus 38 anys te una botiga de espelmes i teràpies naturals tocant la Plaça Tetuan. A aquesta botiga hi treballa també la Lee, una cosina per part de pare de 25 anys.

La Olívia ha heretat de las seva mare el Do. Aquesta habilitat, que es transmet a la filla primogènita de la família de la Olívia des de fa més generacions del que poden recordar, permet veure a la Olívia, i a les seves avantpassades, el futur. En ocasions fa servir un I Ching per canalitzar les seves visions, però de vegades aquestes visions se li manifesten de espontàniament.


Una visió recurrent la ha estat perseguint darrerament. En ella es veu com un home abusa d'un nen. Sense cap mena de referencia, mes enllà de sentir als budells que es una visió del futur, ha decidit fer el possible per evitar-ho.

Horou


La Horou no pertany a aquest món. Es una fada de la tardor, de les que s'encarreguen de fer que madurin els fruits d'aquesta estació i de portar els vents freds que anuncien l'inici de l'hivern. La Horou està a Barcelona de vacances, gaudint d'allò més dels dolços que troba per aquesta ciutat. També ha vist que als Barcelonins, com a la majoria dels humans, els agrada jurar i desitjar coses que no tenen. I això diverteix a la Horou, que troba d'allò més llaminer ajudar als mortals a aconseguir els seus desitjos. A canvi d'un preu, per suposat.

La seva arribada a Barcelona fa cinc anys va ser d'allò mes moguda. La llum del portal per on va arribar a aquest món va distreure a un camioner de repartiment que circulava per les rondes de Barcelona. Quan es va donar compte el camió ja havia travessat la mitjana per estimbar-se contra un taxi que circulava en aquells moments per la ronda.

Ara viu a Ciutat Vella, i el record del accident de la seva arribada encara la persegueix.

Emily


Fa cinc anys, Emily era una mare de 30 anys d'un nen de dos anys anomenat David. Feia poc que el pare de la criatura, el Marc, l'ha havia deixat per una altra dona. Compaginava la seva labor de mare amb la seva feina de taxista a Barcelona. Fins que una nit, circulant per les rondes, un camió es va saltar la mitjana i es va estimbar contra el seu taxi.

El seu esperit es va resistir a deixar aquest món per que en el fons del seu cor sabia que havia de cuidar del seu petit. Des de llavors observa el creixement del seu nen, que ara viu al Barri de Sants amb el seu pare. Algun cop el petit diu haver vist a la seva mare, però l'Emily intenta per tots els mitjans no ser vista, per por que prenguin per boig al petit.

A part de vigilar al nen, l'Emily ha descobert el plaer de pujar als taxis de Barcelona mirant la vida dels passatgers.

Damon


Barcelona, any 1870. Un jove de 21 anys fa poc que ha deixat enrere l'orfenat on es va criar després que el seus pares l'abandonessin quan només era un nadó. A aquest jove se li apropa en Nathaniel, qui li promet poder i una familia. Els cants de sirena van seduir a aquest jove.

Barcelona, any 2020. Aquell jove ara es fa dir Damon i regenta tres clubs de la zona de Poble Nou que li serveixen de tapadora per els seus negocis de drogues així com gent de la que alimentar-se. Recentment, en aliança amb el seu mestre Nathaniel, han estat elaborant un pla per tal de controlar la distribució de drogues a Ciutat Vella, ara controlada per la família Carmona.




17 d’abril de 2019

Els 6 jocs que més m'han influenciat

Arrel d'un tuit de @arcanosguardian en el que comentava els 6 jocs de rol que més li han influenciat, vaig decidir fer el mateix, però em vaig trobar que la xarxa de l'ocellet se'm quedava curta. Per aquest motiu us vull dir aquí quins han estat els jocs que m'es m'han influenciat a mi, i els motius. El tuit inicial era aquest :


i aquesta és la meva llista de 6

1. RuneQuest.


Aquest va ser el primer joc que vaig tenir. Va caure a les meves mans de manera casual. En un cagatió a l'escola em va tocar el suplement La Isla de los Grifos, una campanya que avui catalogaríem com a Sandbox. El llibre em va enganxar, però em vaig quedar una mica decebut dons deia que necesitaba el RuneQuest Bàsic per poder jugar-hi. Per sort, primer un company d'escola em va deixar el RQ. Als pocs mesos vaig trobar el manual a una botiga de joguines del barri i a la que vaig poder, dons tindria uns 15 o 16 anys, el vaig comprar. A més a més de ser el primer joc que vaig tenir també va ser el primer que vaig dirigir. L'únic honor que no te aquest joc és el de ser el primer joc al que vaig jugar, dons aquest honor recau en l'Advanced Dungeons and Dragons.



2. MERP.


El Joc de Rol de la Terra Mitja, o simplement MERP va ser el joc al que vaig jugar més durnat la meva joventut. Els llibres de Tolkien ens van enganxar a mi i als meus companys de facultat i va ser tota una revolució. No vaig arribar mai a dirigir-lo, no tenia el manual, dons al grup erem tres nanos que ens atrevíem a fer de directors de joc i cadascun de nosaltres ens vam comprar un joc diferent. Aquest va ser el mes popular, pero seguit molt d'aprop del seguent joc de la llista.



3. Cyberpunk 2.0.2.0.


L'altre joc que va ser molt popular al nostre grup d'amics era el Cyberpunk en la seva segona edició, que es l'ambientada a l'any 2020. Tot i haver-me estrenat com a màster amb el RuneQuest, aquest joc va ser el amb el que vaig creixer com a director de joc. Es cert que el dirigíem i jugàvem com si fos un dungeon però amb una altra ambientació. Es el que sabíem i es el que ens agradava. Ara miro enrere i em dono compte que hi havia mecàniques que, ni estaven explicades al manual ni les vam saber trobar però que feien d'aquest joc quelcom diferent. Un exemple es la pèrdua d'humanitat a mida que t'instal·laves millores cibernètiques, una pèrdua que et feia tornar distant i fred, però que mai vam saber aprofitar.



4. Pathfinder.


Després de gairebé 10 anys sense jugar, vaig tornar als jocs de rol ara farà uns 6 anys. Aquest retorn ha estat marcat per Pathfinder i el seu joc organitzat. El fet de poder jugar de manera esporàdica dins la societat Pathfinder i, en conseqüència, haver conegut a jugadors als que els hi agradava força aquest joc, em va fer dedicar-li força temps. Crec que a la meva ludoteca aquest joc es del que tinc més manuals, per tant havia d'entrar en aquesta llista si o si.



5. Savage Worlds.


Ara mateix Savage Worlds és el meu número 1. El fet de ser un joc genèric em permet que, amb una base comuna, poder jugar a ambientacions força diverses. Es un sistema lleuger però prou complert com per ser flexible. També em dona la sensació que no es un joc per power-gaming i que amb les mecàniques d'avantatges i desavantatges donen peu als jugadors a rolejar els seus jugardors.



6. Apocalypse World.


El darrer joc que afegeixo a aquesta llista es l'Apocalypse World. Aquest joc i els seus derivats m'han fet veure el paper del director de joc d'una manera diferent. El principi que diu que s'ha de ser fan dels jugadors ens fa recordar que a les taules ens hem de divertir tots, i que com a directors, em de dur als jugadors al limit dels seus personatges, però no per acabar amb ells, si no que ho hem de fer per que un cop al limit, els PJ hauran de treure el millor d'ells. I això mola molt a tots. Costa una mica fer el click per tal de deixar que la història segueixi el seu curs, sense necessitat de forçar-la. Per mi ha estat tota una revelació.



Aquesta ha estat la meva llista de 6 jocs. Ara us toca a vosaltres dir la vostra.

1 d’abril de 2019

Adeu siau, Google +

Demà deixarà d'estar activa la xarxa social Google+, una desconexió que ha estat molt plorada per la comunitat rolera.

Reconec que quan va neixer, l'any 2011, la vaig trobar com que no m'aportava res al que ja tenia a Facebook, de la mateixa manera que Google Buzz no em va aportar res al que ja tenia a Twitter. En el cas de Google + es cert que es va implementar el sistema de grups per tal de triar a qui volies que arribessin les teves publicacions, però el fet de no deixar donar-se d'alta amb un nick, va fer que molta gent que coneixia de la xarxa per un alies, es baixes de la xarxa.

Per mi el problema em va venir quan vaig veure com el meu compte a youtube o el mateix gmail es convertien en comptes de Google+. Vaig tenir la impressió que la gran G volia unflar els usuaris de la seva xarxa social a de manera artificial. De fet hi he estat força allunyat fins que vaig descobrir que era una bona manera de estar en contacte amb d'altres rolers.

Ara aquest rolers s'estan dispersant. He vist a molta gent a MeWe, on em podeu trobar seguint aquest link,  també hi ha hagut gent que ha dit de obrir comptes a d'altres xarxes socials.

Personalment, no me fa mal aquesta desaparició, dons la gent que m'interessa que te perfil en aquesta xarxa la segueixo a altres indrets, però reconec que trobaré a faltar el fet que en ella trobava concentrada tota la activitat rolera que m'interessa.

Adeu siau, Google+, ha estat un plaer coneixe't

12 de març de 2019

Beasts and Barbarians. Nush

Amb una mica de retard, us porto el darrer dels personatges llestos per jugar a Beasts and Barbarians. En aquest cas es tracta d'un bàrbar nascut a les terres del nord del Mar del Terror, més enllà de les terres que un dia van conformar l'Imperi del Ferro. Teniu la fitxa d'aquest personatge en aquest enllaç. Al mateix temps podeu recuperar tots els pregenerats aquí.


Nush es va criar a las muntanyes de Northeim, un lloc dur on la natura ensenya la seva llei de la manera més cruel. Només els forts sobreviuen. Des de molt petit, es va veure que en Nush seria un dels que sobreviurien per molt temps, dons va destacar per la seva força. Al mateix temps, les seves estàncies als boscos cercant bèsties a les que caçar, van fer que aprengues que la natura es a l'hora un oponent implacable que et pot matar sense miraments i una mare bondadosa que te cura d'aquells que saben aprofitar els seus recursos.

Recentment s'ha vist embolicat en una disputa per el lideratge del seu clan. La seva força i el seu domini de la tradicional destral van ser el motiu per el que alguns dels seus conciutadans el van proposar com a nou lider. Al no ser l'únic pretendent al lideratge, va haver d'enfrontar-se amb en Thakr, qui el va derrotar en un combat singular. Malgrat que va sobreviure, les tradicions del clan el castiguen a l'exili. Per aquest motiu ha deixat la seva terra i ha partit cap les estranyes terres del sud.