#RPGaDay2021 Dia 31 - Agraïments

 

Tanquem aquesta sèrie d'articles amb un agraïment a tot aquell que ha perdut un minut de la seva vida a llegir encara que sigui només una entrada d'aquesta serie del blog.

També vull agrair a David F. Chapman i Runeslinger per la seva iniciativa d'omplir la xarxa de gent que parli de jocs de rol.

Aprofito per donar les gràcies a tots els que participen en la creació dels jocs de rol sense els quals no podriem gaudir d'aquesta afició.

Espero doncs que hagueu gaudit d'aquest més de parlar de rol amb mi. Ens veiem aviat amb noves entrades al blog!.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 30 - Menció

 

Al llarg d'aquests dies he mencionat a molta gent, avui vull mencionar de manera explicita a

• La comunitat Tirant Lo Dau, per la feina que fan per promocionar els jocs en català.
• Els amics de Unidos Por el Crítico, que s'ha convertit en la meva casa rolera aquest darrer any.
• Els machanguitos del podcast Èxito Parcial, dons m'han ajudat molt a entendre els jocs PbtA. Felicitats per els jocs Maho Soho i Academia T.I.T.A.N.
  
• La gent d'El Pati d'Igualada, que encara que estem d'hores baixes, tinc l'esperança de tornar a jugar amb ells un dilluns a l'Ateneu.
• Els amics del Refugi del Rol de Sant Sadurní d'Anoia. A veure si es passa aquesta pandèmia i podeu tornar a organitzar unes jornades de rol. Se us troba a faltar.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 29 - Sistema

 

Aquests dies he parlat molt sobre importància del sistema a un joc de rol, al cap i a la fi, quan diem que jo jugo a Fate, a Savage Worlds o a PbtA estem definint el joc a partir del seu sistema, tot i que possiblement no sigui bona idea parlar de PbtA com a sistema.

El que m'agradaria parlar avui es de quin és el meu sistema preferit. Si hagues de quedar-me amb un de sol, segurament aquest seria Savage Worlds. El fet de ser un sistema genèric, ens permet fer-lo servir en moltes ambientacions diferents. Això si, sempre amb un to aventurer que a mi em fan pensar en pel·lícules com els Goonies o l'Inidana Jones. Una de les coses que més m'agraden d'aquest sistema es que el tema del combat tàctic és opcional, si es vol, es pot passar de jugar amb miniatures i contar caselletes. També tens el tema de definir el teu personatge com a imperfecte, amb les seves virtuts i els seus defectes. Això ajuda molt a l'hora d'enfocar com interpreto a un PJ/PNJ.

Un altre punt al seu favor es que un canvi de edició no trenca amb el passat. El material vell es pot aprofitar amb petites conversions, que moltes vegades van orientades a polir aquelles cosetes que no acaben de funcionar.

Així dons, si em dieu, quin sistema m'agrada més, aquest seria Savage Worls. 

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 28 - Sol

 

Sabeu què? Mai m'havia plantejat que es poguessin jugar a jocs de rol en solitari. Però ara ja em veieu, aquí en aquest blog jugant als Cants de la Farga, que per cert, tornaran aviat al blog i veurem com s'ensurt l'Andrade del merder en el que la vaig deixar abans de parar per vacances.

Estic d'acord que aquest tipus de joc es situen a la difosa frontera entre el joc de rol i el storytelling. Per mi la seva virtut radica en que és un exercici de creativitat. En el meu cas també m'ha ajudat molt a aprendre a fer servir els elements que ja tenim a la història per fer que aquesta avanci de manera coherent.

També es un tipus de joc que podem jugar quan tenim una estoneta en la que no sabem que fer. Personalment em trobo més còmode amb sessions que no superin l'hora. Més temps acaba per esgotar-me i deixar-me sense idees. 

Ara fa alguns mesos, a la web itch.io, van oferir un bundle anomenat Solo But Not Alone on hi havia 87 jocs que podem jugar en solitari. Encara que l'oferta ha expirat, us recomano que li doneu un cop d'ull per si trobeu algun joc que us encaixi. I si sou aficionats als podcast, podeu escoltar el podcast Dos es Multitud dedicat justament als jocs de rol en solitari

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 27 - Grup

 

Després de rumiar-ho una mica, he decidit avui parlar de grups de joc. En el meu cas he viscut dos grans tipologies de grups. Un primer més tancat, amb el grup d'amics i on ens vam mantenir els mateixos jugadors fins que la vida ens va separar i també he estat en grups formats al voltant d'un club on els jugadors anem canviant tant entre campanyes com, en el cas d'una campanya llarga, dins d'una mateixa campanya.

El gran problema dels grups tancats és justament aquest, que costa molt poder-hi entrar i jugar amb ells i clar, a la gent que vol entrar, això els hi pot resultar fustrant.

Al altre tipus de grup en els que he estat, el problema moltes vegades es el contrari, que hi ha tant moviment de jugadors que al final, sobretot en campanyes llarges, costa que tothom tingui la imatge del que hem viscut. Això si, en aquest tipus de grups és facil proposar una partida d'una o dos sessions i tenir jugadors. És ideal per tal de tastar nous jocs!

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 26 - Teoria

 

La veritat es que el tema d'avui, teoria, no es un camp que acostumi a entrar-hi gaire. És un tema que personalment m'avorreix d'allò més. Potser el que podria dir es que els jocs de rol tenen dues potes fonamentals que són el sistema i l'ambientació. Tots dos temes son molt extensos dons de sistemes en tenim per donar i per vendre i l'ambientació ens ve limitada per la nostra imaginació. I com a jugadors de rol, la nostra imaginació pot ser il·limitada. El que està clar es que no es el mateix jugar una mateixa ambientació, per exemple, medieval-fantàstica, amb un sistema com el de D'n'D que amb un sistema com el de RuneQuest. Val, RQ no és estrictament medieval, es més aviat un joc de l'Edat de Bronze, però ja m'enteneu el que vull dir, oi? Les experiències en tots dos casos són força diferents. Sempre he pensat que en un món de Dungeons and Dragons, David no podria mai matar a Goliat, en canvi, els jugadors de Rune Quest ens poden dir molts exemples de una mala tirada en la que un minion acaba amb el PJ més fort.

Però que passa quan tenim un sistema i diferents ambientacions? Al cap em ve el cas de Pathfinder i Starfinder, dos jocs germans, un de temàtica medieval-fantàstica i l'altre de ciència ficció. Ara bé, la meva experiència (breu) amb el segon joc, i que sempre ha estat amb mòduls oficials de Paizo, ha estat recordar-me molt a Pathfinder. Repeteixo, no se si es per haver jugat a mòduls del joc organitzat. 

I que passa amb els directors de joc? No tenen també la seva influencia en l'experiència d'una sessió de rol? Jo crec que si, que cadascú te el seu estil, el que l'hi agrada i el que no, i això acaba per sortir a taula. Si mai heu jugat una campanya amb direcció compartida, o en la que en algun moment hi ha hagut un canvi de director, entendreu el que dic. La ambientació i el sistema és el mateix, però el resultat pot ser força diferent.

Ull, que també podem dir el mateix dels jugadors. Tornant al cas de la societat Pathfinder, un mateix mòdul jugat per jugadors diferents porta a una experiència diferent. 

El que vull venir a dir amb tot aquest rotllo que us estic fotent, és que al final, el resultat d'una sessió de joc depèn del joc al que es juga (sistema + ambientació), de qui la dirigeix i de qui la juga

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 25 - Benvinguda

 

Una de les coses que fa temps que em preocupa és gestionar la benvinguda de nous jugadors. Potser és cosa meva, però sempre he tingut la sensació que som una comunitat tancada a la que resulta molt complicat tornar a entrar?

Segur que més d'un em podria dir que s'ha trobat que volia jugar al rol però al parlar amb altres jugadors 'ha trobat que "la taula està plena". O bé que entra a jugar amb un grup ja establer i es troba amb un grup de gent amb les seves dinàmiques a les que costa d'entrar-hi.

Sempre tenim la opció de buscar alguna associació local on poder començar a jugar. Això es més fàcil a poblacions grans que a petites, però escolta, aquí es un bon lloc on començar a jugar. Aviat podrem anar a jugar a jornades, on es pot preguntar per aquests clubs, que moltes vegades col·laboren amb la organització de les mateixes. I per últim, sempre podem preguntar a San Google.

Per acabar us demanaré que quan us trobeu amb un jugador nou feu la seva primera experiència el més agradable possible i doneu-li una càlida benvinguda a aquest univers que està a punt d'entrar.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 24 - Traduir

 

En alguna ocasió m'ha calgut traduir alguna ajuda de joc de l'anglès al català o castellà i no he tingut cap problema. De fet, un exemple seria el resum de les accions de les naus a Starfinder que podeu trobar a la secció de descarregues d'aquest joc.

Pel que fa a les traduccions als idiomes de casa nostra dels jocs estrangers, crec que hi ha un gran nivell entre els traductors, i amés ens trobem amb que, com a mínim en llegua castellana, els jocs que poden sonar més, fins i tot a l'esfera indie, acaben per traduir-se. La llàstima es que hi hagi poca traducció al català i que, per tant, el més habitual es que acabem a jocs que estiguin en castellà. També es cert que el mercat es petit i que no sempre surten els números. Mireu el cas del Verkami de Traveller en Català, que no va sortir malgrat ser un joc amb molta història al darrera. En canvi si que va obtenir un bon resultat quan una altra editorial va fer una campanya de mecenatge per el mateix joc en llengua Castellana.

També es cert que jo no parlo gens de francès i per tant necessito que em tradueixin els jocs publicats al veí del nord, que hi ha de molt interessants. Per desgracia, semble que les editorials miren més al mercat anglosaxó i costa que portin jocs, amb notables excepcions com va ser el cas de In Nomine Satanis / Magna Verita, que al seu dia va portar Joc Internacional i que no fa gaire, l'ara extinta editorial No Control Z Games va portar al castellà. Aquesta darrera editorial sempre havia fet una aposta molt forta per els jocs indies francesos. Una llàstima.

Esperem però seguir tenint bones traduccions els propers anys i tant de bo tinguem més rol traduït al català.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 23 - Memòria

Avui toca fer memòria. I encara recordo la meva primera partida de Rol. Va ser durant el viatge de fi de curs de 3er de BUP. Erem a Itàlia, crec que a un hotel prop de Florència i vam jugar a Advanced D'n'D. És curiós que la meva primera partida fos a un joc al que no hi he jugat gaire al llarg dels anys.

Duia un guerrer, que tenia d'arma una massa de bola i cadena, o Morningstar com posava al manual. Recordo que al primer combat, el DJ va treure un crític que m'havia de matar directament. Per sort, es va apiadar de mi i només em va tallar una mà, de manera que a partir d'aquell moment ja no podria dur escut. De la aventura poca cosa més recordo.

Curiosament anys més tard, em vaig trobar a una partida de Societat Pathfinder amb un dels nois amb els que vaig jugar aquela partida. Va ser un moment maco.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 22 - Substitut

Fa uns quants anys, em vaig trobar que la vida, ja sabeu, tot allò que passa mentre tu fas plans, va separar el meu antic grup de joc. Per desgracia no vaig poder trobar cap altre i vaig abandonar els jocs de rol durant molt de temps. Segur que aquesta història l'heu sentit en boca de més d'un jugador veterà, com és el meu cas. En aquell moment no vaig saber trobar un substitut als jocs de rol.

L'any passat ens va caure a sobre una tempesta que no ens esperàvem i de la qual encara no ens hem recuperat al 100% que va fer que s'haguessin d'aturar moltes campanyes de rol. Per sort, ara si que hem trobat substituts que ens han fet seguir gaudint del nostre hobby.

El primer que em ve al cap es el rol on-line. Les comunitats on-line han crescut moltissim aquest darrer any. Un exemple. Acostumo a escoltar el podcast de l'editorial Shadowlands i un dia a la setmana parlen amb un membre de la comunitat on-line que tenen muntada al voltant del seu canal de Telegram. No sabeu quanta gent ha confessat que s'ha apuntat al carro de l'on-line durant aquest darrer any i mig.

La segona cosa que em ve a mà són els jocs en solitari. En aquest cas es tracta més de jocs tipus Diari, on vas escrivint el que li passa al teu jugador. No és tan complert com un joc amb altres jugadors, però si el que vols es narrar les teves històries, es un bon format.

També segueix estant allí el rol per fòrum. En castellà tenim el clar exemple de Comunidad Umbría, on hi ha moltíssimes partides per fòrum. Aquest es un format però que no acaba de convencem per la lentitud del mateix, però se de gent que s'hi ha enganxat força quan no podia jugar. Tots els seus defensors diuen el mateix, que es ideal per narrar amb detalls les accions del teu personatge.

Com podeu veure, tenim diverses opcions per jugar més enllà de la tradicional taula de joc. Us convido a que em digueu quina ha estat la vostra experiència aquest darrer any.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 21 - Simplicitat

 

No us ha passat mai que heu estat preparant alguna cosa i li heu anat donant capes i més capes fins que al final la cosa està tan enrevessada que es impossible d'explicar a taula? La meva recomanació es fer les preparacions bàsiques, mínimes i necessàries sense necessitat de complicar-se la vida, es a dir, tenir preparada una cosa simple. Però no la tanqueu. Deixeu la porta oberta a que la cosa es pugi enriquir en taula. En certa manera, és com allò que deien als principis de Dungeon World, dibuixa mapes però deixa forats. Aquests espais en blanc és el camí per on les coses poden créixer i tenir vida.

Per això, no sigueu ambiciosos intentant escriure una història èpica que ha de superar la complexitat del Silarilion. Feu coses petites i veureu com, quan mireu enrere, ha crescut amb l'ajuda dels altres jugadors.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 20 - Tornem a llançar 1d8 i ens toca parlar d'Aliats

Com que per fundació només em ve al cap la trilogia d'Isaac Asimov, avui torno a tirar el dau.

Ens ha sortit un 4, i per tant toca parlar dels Aliats.

Quan preparem una campanya de rol i ens imaginem els PNJ, de seguida els classifiquem amb Enemics o Aliats. Una tercera categoria seria la dels extres, que son aquells aquells personatges que surten a la trama en alguna ocasió, però que no tenen més importància més enllà de l'escena en la que apareixen.

Una de les pitjors coses que podem fer amb els aliats és fer que constantment treguin les castanyes del foc als PJ. Els Deux ex Machina poden ser una solució en alguna ocasió, però acaben per cansar als jugadors. En el meu cas, els aliats poques vegades acompanyen els PJ durant les seves aventures per evitar que tinguin massa pes. Una altra cosa es que els jugadors decideixin que necessiten l'ajuda d'un aliat. Si no es aquest cas, per part meva no els faig anar d'aventures.

Per que dic tot això? Perquè no m'agraden els personatges del director de joc. Són personatges no jugadors que acaben sent la veu del màster dins la partida. Vaig jugar amb un director de joc que quan no fèiem el que volia, tenia el seu PNJ que ens fotia en algun merder per anar allà on ell tenia pensat. Al final va ser un dels motius per els que vaig deixar aquesta partida.

En resum, els aliats són necessaris en una partida, però no han de fer ombra als jugadors. Fins demà

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 19 - Tiro 1d8 i trio el tema.

Avui faré cas als creadors d'aquesta idea i tiraré un dau de 8 per veure quin tema trio. Per això he buscat a Google "roll 1d8" i aquest es el resultat que he obtingut :

això vol dir que el tema del que parlarem avui, es el tercer de la llista Estil. I la meva reflexió es basa en preguntar-me, Quin es el meu estil? dons anem allà.

Com a director de joc reconec que em trobo molt còmode dirigint partides que tinguin un cert punt heroic, molt properes a l'estil pulp, aventures, grans recompenses, amb una narració àgil on el que més interessa es que els personatges molin molt. En canvi, mai m'he sentit còmode dirigint partides de terror. Tinc la sensació que no sé crear l'ambient necessari per poder fer gaudir aquest tipus de joc als meus jugadors. 

Un altre estil que toco poc es el de les partides d'investigació. Aquí el principal motiu és ser capaç de crear un bon misteri que posi a prova els jugadors. No tinc cap problema en agafar unes aventures ja dissenyades i portar-les a taula, com el cas de les aventures de La Marca Del Este per Harboiled. Però escriure-les jo, em costa.

Com a jugador, reconec haver gaudit de partides de terror o d'investigació, recordo especialment una que ens va dirigir la Ainhoa de Creacions Enigmatiques a unes Jornades Vilajuga que va ser espectacular. En aquest cas, no tinc cap mena de problemes, potser les que més em tiren enrere són les històries que encadenen combat rere combat sense un fil conductor.

Quin es el vostre estil preferit per a jugar a rol?

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 18 - Escriure

Avui toca parlar d'escriure, i això em porta a pensar en aquest blog. Vaig començar fa temps amb la intenció de parlar de jocs de taula en general, als que havia jugat i volia dir que en pensava d'ells. Poc a poc, vaig anar evolucionant fins a centrar-me sobretot en els jocs de rol. He passat algunes temporades de sequera creativa en les que no he escrit res. 

Ja he dit altres vegades que no soc un gran creador d'aventures i que moltes vegades prefereixo dirigir mòduls o campanyes dissenyades per altres i per tant, em costa molt crear una biblioteca de partides com tenen altres blogs. Tampoc m'he plantejat mai aprofitar aquest blog per anar creant un univers de joc. L'experiència em diu que no conèixer l'ambientació del joc fa que els jugadors no s'hi enganxin i que és millor que la ambientació sigui famosa. 

Ara per ara em vull dedicar a continuar escrivint cròniques de les campanyes que vaig jugant, ja sigui en solitari o en companyia d'altres. I si hi ha algun tema que em cridi l'atenció, dons centrar-me en ells. També he de dir que aquest mes d'Agost, tinc feina fent reflexions i que suposo que aquest tipus d'entrada quedaran aparcades durant uns dies.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 17 - Trampa

No parlaré de les trampes que podem trobar quan explorem un Dungeon, sinó que avui em centraré en el concepte de fer trampes. Crec que mai m'he empipat tant com el dia que vaig veure que, dirigint un modul publicat, vaig enxampar un jugador llegint-se el mòdul en qüestió sense cap mena de dissimul ni vergonya. Però, realment té sentit fer trampes quan juguem a Rol? Personalment crec que no, que al final ens enganyem a nosaltres mateixos i tanquem la porta a desenllaços inesperats. Un exemple. Si recordeu aquest episodi dels Cants de la Farga on no vaig tenir ni una sola tirada bona. Podria haver repetit tirades per que la cosa anés be, però clar, em tancava la porta a veure com em podria sortir d'aquella mala experiència.

El fer trampes genera desconfiança entre els jugadors i això arruïna l'experiència del joc. Crec que hi havia un joc on es deia que els daus només servien per fer soroll darrera de la pantalla del màster. No, nens no. Un director no pot ser arbitrari, això genera desconfiança i a la llarga fa que els jugadors no vulguin seguir amb nosaltres. Cal ser justos.

Finalment, no puc evitar penjar aquest meme de l'almirall Ackbar.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 16 - Moviment

 

Moviment em porta a la ment un dels "sistemes" de joc que més he fet servir darrerament, els jocs Powered By The Apocalypse (PbtA). Si, he posat sistemes entre comentes perquè crec que PbtA més que un sistema es una filosofia de joc. Com que l'autor d'Apocalypse World dona una definició de PbtA molt laxa, no hi ha una regla d'or que marqui que ha de ser un PbtA. Per això aquí parlaré del que entenc jo per un PbtA

Els moviments són una de les potes del sistema. Aquests moviments no deixen de ser accions que disparen quan la ficció acompleix unes condicions. La base d'aquest joc es la conversa, però quan a la conversa surten unes condicions, es quan entra en acció el moviment, que no deixa de ser un conjunt de regles que ens indiquen com ha de funcionar una situació, que en molts casos involucren una tirada de daus.

Es cert que estem tan acostumats a tirar per qualsevol cosa que moltes vegades quan el Director dona un resultat sense demanar tirada, els jugadors es poden quedar amb la situació de que s'ho està inventant, però no, això sol passar quan no s'han acomplert les situacions que disparen el moviment. Un exemple és el moviment Saja Raja de Dungeon World. Si l'enemic no està preparat, dons no es tira, però tampoc has de tirar si el teu atac no te cap possibilitat de fer mal al seu rival. Intentar pegar a cop de punys un cavaller amb una bonica armadura metàl·lica complerta, no es Saja Raja, dons dubto que li facis alguna cosa.

L'altra pota que defineix un PbtA és la narració compartida. En tots els PbtA que conec la frase "Juga a veure que passa" és una constant. Què vol dir això? dons que els directors no tenim que lligar la història. Al contrari, les accions dels jugadors serà la base sobre la que creixerà la història. A Monsterhearts 2, dins la agenda dels jugadors, hi ha el punt Fer que la història sigui salvatge i t'expliquen que en el moment en el que algú de la taula vol posar dirigir la història cap a algun punt, aquesta perd la seva brillantor.

Una altra característica d'aquests jocs, és la gradació de l'èxit de les accions. Hi ha l'èxit complert, el fallo i, el més interessant, l'èxit parcial, que indica que el jugador tira endavant la seva acció però a canvi de pagar un preu. I aquest preu es el que genera oportunitats a la història per complicar-se o per avançar

Potser la característica que crida més l'atenció quan parlem dels PbtA es el fet que el director de joc no tira dau. Enlloc d'això el director te un seguit de principis que emmarquen les seves accions i uns moviments que li diuen que pot fer. Aquests moviments es disparen sempre quan els jugadors generen una oportunitat, ja sigui amb un èxit parcial o amb un fallo a les seves tirades o bé quan els jugadors es queden aturats sense saber que fer. En aquests casos el director entra en joc per fer avançar la història.

Els primers PbtA també ens oferien als directors de joc uns mecanismes per tal de fer que la història evolucioni en segon pla. En aquest cas pot ser que hagi aparegut una oportunitat dins el joc a la que els jugadors no facin cas. Com influeix això al món? Si ho deixen estar, pot ser que es generi un efecte bola de neu i els hi torni multiplicada per 100? Si fan una ofensa a un clan rival pot ser que aquests s'organitzin per venjar-se? Crec que veieu per on van els trets, oi? Es tracta de anar cuinant lentament els problemes fins que estiguin al seu punt per complicar la vida als jugadors.

Aquesta darrera frase m'ha fet pensar en un dels principis que comparteixen els PbtA, "Ser fan dels jugadors", no es posem en problemes per putejar-los. Els posem en problemes per que hagin de treure el millor de ells. Per què ens cau tant be en John McClane a la Jungla de Cristall? Perqué els guionistes el fan anar al límit, el fan brillar. No hi ha una oposició Director vs Jugadors, tots van junts per fer que la història sigui el més interessant possible.

Fins demà.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 15 - Suplement

Possiblement una bona part de la meva roloteca estigui formada per suplements. D'aquells, els que m'agraden més són els que estan dedicats a aventures per els jocs. El motiu? Primer, que mai m'he considerat un bon escriptor d'aventures, però si que em trobo còmode dirigint aventures escrites per altres. O com a mínim, agafar-les de punt de partida per les nostres campanyes. El gran inconvenient d'aquest tipus de aventures es que a la llarga, poden ser massa guiades, sense deixar lloc a allò que posin els jugadors a taula. Es per aquest motiu que crec que poden ser un bon punt de partida.

Altres suplements que poden ser interessants són els que ens ajuden a definir una ambientació. En aquest cas, aquests suplements, idealment, haurien de estar a disposició de tots els jugadors, per tal de tenir un lore comú entre tots del món on es juga. 

Els que més odio són els suplements de regles, que afegeixen complexitat als jocs. Aquests si puc els deixo de costat.

Per acabar obriré un altre meló i es que de vegades ens trobem que les traduccions al castellà es queden curtes en suplements. Es nota que un cop hi ha el boom del bàsic, les editorials fan els seus càlculs i no sempre surten els números per facilitar la publicació d'un suplement. I ens trobem amb línies incomplertes.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 14 - Seguretat

Fa uns dies, quan parlàvem de confiança, vaig dir que el terme em duia a parlar en dos temes però que un el deixava per més endavant. El concepte era tenir la confiança en els teus companys per tal de tenir una experiència de joc segura. I és la seguretat del que parlarem avui.

Ens calen les eines de seguretat? SI. Així, en majúscules i negreta. Cada cop tenim més oportunitats per jugar amb gent que no coneixem i per tant, no sabem quina pot ser la tolerància a certs temes. I aquí tenim en jocs diferents eines que eviten situacions incomodes que ens provoquin una mala experiència de joc.

Recordo el primer cop que em vaig trobar amb una situació així. Era en una sessió de Pathfinder on apareixia un eixam d'aranyes i una jugadora ens va dir que tenia fòbia als aràcnids. Automàticament aquell eixam es va convertir en bitxos diversos. La fitxa seguia sent la mateixa, però es va buscar una descripció més adient per a tots els jugadors.

Ojo, que una cosa no es vulgui a taula, no vol dir que no pugui passar. Simplement es deixa en segon pla, sense entrar en detalls. M'agrada molt pensar en el cinema i com tracten certs temes fora de càmera, però sabent que es el que està passant. Un exemple seria una escena de sexe. El llenguatge cinematogràfic ens permet saber que hi ha sexe entre dos personatges sense veure-ho en primer pla.

Està clar que les eines poden ser preventives, com dir que no volem que aparegui al joc, a les meves taules no solen aparèixer serps per una fòbia meva, com ser actives que ens permetin tallar la narrativa i, sense entrar en detalls, eliminar allò que ens incomoda. En aquest darrer cas, prefereixo el semàfor a la targeta X. Posar un semàfor en ambre ens permet avisar a la taula que ens estem apropant a territori perillós, cosa que la targeta X no te aquest avis previ. 

Per últim. Recordeu que els jocs de rol són una relació social, i que per tant, l'educació i el respecte als companys de taula han de estar per sobre de tot. Abans de dir "es que el meu personatge ho faria", penseu si es justificació suficient per al vostra acció. Spoiler, la resposta es No.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 13 - Improvisar

 

Avui torno a jugar el comodí del tema alternatiu i parlaré de Improvisar. No recordo quan vaig començar a improvisar fent de director de joc, però suposo que vaig començar a fer-ho quan, per molt que m'esforces per poder predir el camí que anaven a seguir els meus jugadors, sempre prenien un camí que no tenia previst. Al final no em quedava una altra que improvisar per no quedar-nos bloquejats. Val a dir que en aquella època les partides començaven després de sopar i s'allargaven fins que algú es quedava adormit a la taula.

Aquest tema em fa tornar als jocs PbtA. Una cosa que forma part del seu ADN es aquell principi que diu "Juga a Veure Que Passa". O el que és el mateix, tenir la ment oberta a les oportunitats que surtin durant una sessió i fer-les servir a favor de la història. Aquest punt pren més importància en campanyes llargues que en one shots, dons poden obrir-se línies argumentals que necessitin més d'una sessió de joc.

El que no podem fer, es fer una sessió completament improvisant. Sempre cal tenir alguna cosa per no córrer el perill que la sessió arribi a un punt mort. Potser la preparació pot ser continuar amb les oportunitats de la sessió anterior, però no podem anar a una taula amb les mans buides, encara que només sigui per respecte als jugadors.

Tampoc podem tancar la porta a la improvisació. Quan ho fem, estem donant als jugadors la sensació que per molt que s'hi esforcin, la història està escrita en pedra i no poden fer res per lluitar contra el destí que te en ment el director de joc. Directors, recordeu sempre que una història que toca taula, és una historia amb vida pròpia i que poc podem fer per domesticar-la.

No he dit res dels jugadors, però en el seu cas, viuen en un estat constant d'improvisació. Han de donar veu a les accions dels seus personatges sense tenir res preparat. Aquí el meu consell és que aprofiteu les intervencions dels altres jugadors per pensar les vostres accions. Així evitareu els moments d'anàlisi paràlisi que es donen, sobretot en els combats més tàctics.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

#RPGaDay2021 Dia 12 - Pensar

Si us soc sincer, m'està costant molt pensar en què puc dir jo sobre el tema d'avui. I les alternatives, tampoc es que em motivin massa. 

En funció del paper que tinguem a la nostra taula, haurem de pensar en diversos moments. Hem de pensar, quan generem el nostre personatge, en quin rerefons ha de tenir. Pensarem en donar-li vida més enllà de les estadístiques que apareixen al full de personatge. El motiu està clar. Al pensar el rerefons del personatge s'està dient al director de joc que volem veure a taula. I això ho fem quan el director pot trobar ganxos per aventures que podrà aprofitar per enriquir la campanya. No cal que sigui la trama principal, pot ser perfectament una trama secundària, que donen anima a la campanya.

També hi ha la feina del director, que cal que pensi com pot lligar el que té en ment per la campanya amb les oportunitats que apareixen degut a les accions dels jugadors. Va, que aixequi la mà aquell al que mai l'hi hagi passat que els jugadors es centren en un extra quan a la taula del costat hi ha un PNJ amb una història més que detallada i unes oportunitats de trama genials. No ens queda altra que pensar com afecta això a la trama.

L'altre moment en el que el Director de Joc ha de pensar, és desprès de la partida. Cal que analitzi el que ha passat per tal de poder seguir generant trama. En aquest sentit soc molt fan dels jocs PbtA. D'entrada vas a la sessió 0 sense expectatives, però desprès d'aquesta sessió tens material per començar la aventura. Desprès de cada sessió et toca revisar el que ha passat per tal de donar continuïtat a la trama. No tenen tanta feina de preparació com de postproducció.

Al final, sense pensar-ho he tret una petita reflexió, no trobeu?
 

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç