27 de desembre del 2021

Tirant Lo Dau

Avui us voldria parlar de Tirant lo Dau, una comunitat on-line de jugadors de rol, on la principal característica es que aquí es juga en català.

Aquesta comunitat va començar a finals del 2020, quan un seguit de jugadors van veure que, a l'hora de jugant on line, els jugadors enraonaven a la pre-partida i a la post-partida en català, però el joc es duia a terme en castellà.

El funcionament d'aquesta comunitat es molt senzilla. Tot gira entorn al seu canal de telegram, on a finals de mes s'obre una inscripció de partides per el següent de mes. Un cop tapat aquest pas, les partides s'obren a tot aquell jugador que hi vulgui jugar, qui s'han d'apuntar seguint les instruccions del canal. Com a comunitat on-line tenen també un canal de Twitch on emeten partides en directe i un canal de YouTube on hi ha alguna xerrada i alguna que altra partida online.

Podeu contactar amb ells a través del seu Blog, el ja citat canal de Telegram, Twitter, Twitch o YouTube.

Per part meva, tot i que encara no hi he pogut jugar o dirigir cap partida dins aquesta comunitat fa molt per donar visibilitat al català dins el nostre hobby.

Per acabar esmenaré també que han publicat un fancine anomenat Tirant lo Drac on podeu trobar consells i mòduls per les vostres partides i que podeu descarregar directament seguint aquest enllaç.

Si voleu jugar en català, conèixer a una comunitat molt maca, no dubteu en passar-vos per Tirant lo Dau.


16 de novembre del 2021

El Monstre de La Setmana

El Monstre de la Setmana és un joc Powered by The Apocalypse que ens permet posar-nos en la pell de caçadors de monstres, defensant d'aquesta manera a la humanitat. En aquest cas, podem emular a la Buffy, als germans Winchester, o per que no, al mateix Blade.

 

Aquest joc l'ha escrit en Michael Sands i va ser publicat per l'editorial Red Hat en anglès. Tenim també una edició en català publicada per Maqui Edicions i, en el moment de escriure aquestes línies, hi ha en marxa la prevenda de l'edició en castellà  de la mà de Cursed Ink.

Quan mirem el joc, i més si ja es coneixen altres jocs amb els que comparteix sistema, de seguida veiem que es un dels primers jocs que van apareixer amb aquest sistema, motiu per el que, més enllà de la temàtica, no presenta cap mesura revolucionaria. A part de la tirada de 2 daus de 6 + habilitat, que a l'edició catalana s'anomenen valors, per obtenir un resultat que pot ser de fracàs (fins a 6), un èxit parcial (de 7 a 9) o bé un èxit complert (10 o més) podem destacar altres cosetes.

  • En cas de fallar una tirada es marca experiència. Segueix doncs el que marca el joc Dungeons World i anima d'aquesta manera als jugadors a mirar de fer coses, encara que no siguin de la seva especialitat.
  • Tots els jugadors tenen la opció de gastar un punt de sort per tal d'evitar el mal d'una ferida o bé per tal de canviar una tirada per un 12. Aquesta reserva de punts es limitada per tota la vida del personatge i només es poden recuperar un parell de punts gastant punts d'experiència. Quan s'acaba la sort del personatge aquest passa a estar maleït i el Guardià (nom que rep en aquest joc el director, en honor al a La Crida de Cthulhu) te carta blanca per fer que li passin maldats al personatge.
  • El mal funciona amb caselles de mal. A partir de la 4a el personatge està malferit i les ferides prenen un caire catastròfic. Al 8è punt de mal el personatge mor. Si que es cert que, fent servir màgia major, es pot arribar a ressuscitar. 
  • En el moment de començar, els personatges es coneixen, però no tenen per que treballar junts. Els quaderns dels jugadors donen llavors per establir la relació entre elles.

 

Pel que fa als personatges, tenen a la seva disposició una bona col·lecció de moviments bàsics, que permeten cobrir la majoria de situacions que esperem d'un joc on la investigació i el combat son importants.

A més a més, cada personatge te el seus moviments personalitzats que els hi donen accés a aquelles habilitats especials degudes a la seva especialitat. Parlant de personatges, tenim els següents llibrets :

  • El diví. Ha estat enviat a la Terra per un ésser sobrenatural. A la cultura cristiana seria, per exemple, un àngel.
  • L'escollit. El destí li te reservat un gran paper. Potser fent que passi alguna cosa o be, impedint que passi. 
  • L'expert. Una rata de biblioteca amb grans coneixement sobre el món sobrenatural.
  • L'iniciat. Pertany a un grup / secta / ordre que porta segles lluitant contra els monstres.
  • El llançaconjurs. Un mag que combat els monstres amb màgia. Ull que el moviment fer servir màgia és un moviment bàsic i disponible per tothom.
  • El malfactor. Un xitxarel·lo que s'ha topat amb criatures sobrenaturals i ara els combat.
  • El malmès. Un monstre va matar a algú proper a ell i ara busca venjança
  • El monstruós. Quan el presento sempre el presento com a Blade. Una criatura de natura monstruosa (vampir, home llop, ...) però que s'ha canviat de bàndol i ara lluita contra els monstres.
  • El mundà. Una persona normal i corrent que és relaciona bé amb les víctimes de les criatures que perseguiu i que també acostuma a ser l'objectiu d'aquests darrers.
  • El professional. Forma part d'una agència governamental que lluita contra monstres.
  • El raret. Un teòric de les conspiracions. Sempre connecta els punts d'una manera que els altres no veuen. El problema és que molts cops te raó.
  • El Sinistre. El seu poder be del seu costat fosc. Quant més alimenta la seva foscor, més poderós es torna,

A part de tots aquests personatges, per internet podem trobar altres classes de personatges fetes per els seguidors d'aquest joc. També val a dir que el suplement Tome of Misteries, per ara només editat en anglès, incorpora noves classes de personatges.

 

La estructura bàsica d'una sessió de joc ve donada per un Misteri. Aquest misteri el definirem definint 

  • Un ganxo per els jugadors. Allò que llegiran a les noticies que fa que els caçadors s'involucrin a la història.
  • Un compte enrere. A mida que el temps va passant, la situació es torna més i més perillosa. Les manifestacions dels monstres son més espectaculars, ... Es tracta doncs d'una adaptació dels rellotges d'Apocalypse World.
  • Un seguit de pnj preparats per tal que interactuïn amb els jugadors i el misteri (per exemple indicar les víctimes en cert punt del compte enrere).
  • Les amenaces a les que s'enfrontaran els jugadors.
  • Moviments específics del misteri.

El llibre ens porta un parell d'exemples. A la web de Maqui Edicions també en trobareu un.

Aquests misteris es poden ajuntar per formar un arc, recordant a l'estructura de les series procedimentals de la tele, aquelles que tenen un cas cada setmana, però que tots tenen un fil conductor que es va desvetllant al llarg que es van emetent episodis.

Aquest joc només l'he pogut provar en un One-Shot i puc dir que ens ho vam passar molt bé. El joc, com sol passar amb aquest sistema la partida és molt narrativa. Les llavors de relacions ens van dur a tenir sobre la taula grans històries entre tots ells, com que per exemple el diví era un avantpassat de l'expert  qui l'havia invocat per error llegint un antic llibre. La narració flueix d'una manera natural sense que el sistema impedeixi fer allò que els jugadors volen fer. També veig que l'estructura episòdica pot anar be a grups sigui habitual que algú pugui faltar algunes sessions. Si un jugador no pot venir un dia, dons aquell dia el seu caçador no surt a l'episodi sense que això afecti a la narrativa.

En la part negativa citaré dos punts. El primer és que per un sol dia hi ha massa classes de personatges. La meva recomanació es que descarteu aquells que no tenen sentit en una sessió única, com és el cas de l'escollit i us centreu en els que creieu que van millor. Els jugadors quan veuen 12 personatges tenen tendència a bloquejar-se.

La sort es molt poderosa i en una sessió única de joc no te sentit que els personatges tinguin un recurs gairebé il·limitat. per tant, i el manual ja ho diu, s'hauria de limitar a dos o tres punts, per tal de que vegin que es un recurs molt poderós, però limitat.

En resum, un joc molt recomanable que ens permet passar una bona estona, descarregar adrenalina resolent uns misteri i enfornar-nos al Monstre de la setmana.

12 de novembre del 2021

Reflexions sobre seguretat

Aquests dies estic llegint el joc de rol "El Monstre de La Setmana", un joc de Evil Hat Games, que ha portat al català Maqui Edicions. Quan vaig arribar a un dels quaderns de personatge, va haver-hi un que hem va fer saltar les meves alarmes.

Es tracta d'un tipus de personatge que te un costat fosc que cal alimentar per tal que el personatge pugui fer servir les seves habilitats especials. I clar, aquest costat fosc, del que el joc ens proporciona una llista tancada d'opcions. Estem parlant que demanem a un jugador que generi situacions de violència, luxúria, dolor, a la taula, doncs això li dona benzina al jugador per tal de desenvolupar situacions que pugin ferir la sensibilitat dels altres jugadors. Teniu en compte que estem parlant d'un joc PbtA, que, a diferència del que passa amb altres sistemes més tradicionals, els jugadors tenen molt a dir en la generació de les escenes. I es que la regla de jugar a veure que passa aplica a tots, inclòs al director del joc.

Com diria l'oncle Ben, un gran poder porta una gran responsabilitat. En aquest cas el jugador te un gran poder, però cal que el faci servir de manera responsable. I com ens podem assegurar que aquest jugador juga de manera responsable? Dons fent servir eines de seguretat. En aquest cas, podem fer servir línies i vels, es a dir, quins elements son intolerables a la nostra taula i quines coses han de passar en segon termini.

També tenim disponible la targeta X, que en qualsevol moment es pot aturar la sessió de joc per tal de canviar aquelles coses que pugin resultar incomodes, ofensives, ... als altres jugadors. Hi ha qui la fa servir conjuntament amb la targeta O. En aquest cas tindrem damunt de la taula una targeta que te una cara amb una O dibuixada i una altra amb una X. Si tot va bé estarà la cara O visible a la taula, mentre que quan la cosa es posi calenta només cal girar-la cap al costat de la X. I fins i tot podem fer servir un semàfor, que no deixa de ser un símbol que tots coneixem, si tot va bé el tindrem en verd, si la cosa s'apropa a una situació incomoda podem passar al groc i si marxa de mare es posa en vermell.

 

En tots els casos anteriors, no cal entrar en detalls. Només necessitem saber quin és l'origen del problema i actuar en conseqüència, ja sigui canviant el que passa a taula, ja sigui repenent la narració en un punt anterior, o simplement, saltar endavant.

Reconec que la primera vegada que vaig veure aquest tema, ho vaig trobar com una cosa per a ofendedets de pell fina, però que amb el temps, i escoltant a altres jugadors i sortint del grup de jugadors habituals, he anat veient que es molt necessari, dons com diu la dita popular, el sentit comú es el menys comú dels sentits. L'excusa "es el que faria el meu personatge" ja la he sentit massa vegades per dur a taula comportaments maleducats. Que el teu personatge sigui un maleducat, no et dona peu a que ho sigui el jugador cap als altres jugadors. I qui diu maleducat, pot dir masclista, racista, etc. comportaments que només fa que la gent s'allunyi dels jocs de rol.

Si esteu interessats en aquestes eines, us recomano que doneu un cop d'ull a aquesta plana de les passades NetCon, on ho expliquen molt bé.

Per últim, recordeu que juguem per divertir-nos tots els membres de la taula i que si la teba diversió passa per fer passar mals moments als altres jugadors, fes-t'ho mirar.


27 d’octubre del 2021

13 De Novembre, Rol a Sant Sadurní d'Anoia

Poc a poc, recuperem la normalitat, i si fa uns dies ja vam poder assistir a les Jornades Vilajuga, ara toca el torn de L'Associació Lúdica El Refugi de Sant Sadurní que organitza unes noves jornades el proper dissabte 13 de Novembre.

Com és habitual, les jornades tindran joc a l'Índex - Servei de Joventut de Sant Sadurní situat al carrer de Pompeu Fabra 34 (Mapa) d'aquesta localitat penedesenca. Les partides començaran a les 10 del matí i a les 4 de la tarda.

Les partides s'oferiran una estona abans de l'inici de les partides i us podreu apuntar a aquella que us agradi més, també són benvingudes les directores de joc amb ganes d'oferir partides.

Per la meva part, només podré ser-hi pel matí. Ara mateix estic en fase de decidir quina partida puc oferir aquell dia.

Podeu trobar més informació a la pàgina del Facebook de l'esdeveniment

 

20 d’octubre del 2021

Primers, darrers i preferits

Primer JdR Jugat

El primer joc de rol que vaig jugar va ser l’Advanced Dungeons and Dragons. Va ser durant un viatge de final de curs de l’institut. Recordo poca cosa d’aquella partida, només que al primer combat vaig rebre un critic en contra i vaig sobreviure gracies a la benevolença del DM.

Primer JdR Dirigit.

Em vaig estrenar darrera de la pantalla amb la tercera edició de RuneQuest que va publicar Joc Internacional. Aquest va ser un dels meus jocs de capcelera fins que va arribar le Cyberpunk 2.0.2.0.

Darrer JdR Llegit.

El darrer joc que he llegit ha estat Old School Essentials, el joc de vella escola que fa servir les regles de D’n’D primera edició i que The Hills Press ha posat en preventa no fa gaire.

Darrer JdR Jugat.

El darrer cap de setmana he anat a les jornades Vilajuga de Vilafranca del Penedès, on he pogut jugar a Witchraft. Curiosament a aquest joc només he jugat dos cops, en diferents edicions d’aquestes jornades i sempre amb la Ainoa, de Creacions Enigmatiques.
 

Darrer JdR Dirigit.

Amb els companys del pati estic dirigint una campanya de Starforged, el joc de ciencia ficció que comparteix sistema amb Ironsworn.

JdR Preferit.

Hi ha molts jocs que m’agraden, però si em diguesin de quedar-me només amb un sol joc, em quedaria amb Savage Worlds. El fet de ser un joc generic, ens permet jugar a l’ambientació que més ens vingui de gust.

JdR que menys m’agrada.

No he trobat gaires jocs que no m’hagin agradat, si que hi ha algun amb els que no he tingut bones experiències, per tant deixo aquesta pregunta en blanc.
 

1 d’octubre del 2021

The Hills Press ens porta Old School Essentials

A aquestes alçades, segur que ja us heu assabentat de la preventa que The Hills Press està fent del joc Old School Essentials, un joc OSR basat en la versió B/X (Basic / Expert) de D'n'D, que es va publicar als Estats Units l'any 1981

Per tant, amb aquest joc podem recuperar les sensacions que vam tenir quan jugàvem a la primera edició del joc de rol més venut de la història.

OSE te una filosofia modular. Per jugar-hi necessitem un llibre de regles bàsiques i després una serie de guies de genere que ens permeten jugar amb fantasia estil D'n'D primera edició (Fantasia Clàssica), Advanced D'n'D (Fantasia avanzada) o, com està anunciat, en un mon post-apocalíptic

D'aquest retro-clon cal destacar que l'autor, Gavin Norman, ha fet una gran feina de recerca en antics fòrums, revistes, etc de l'època per tal de trobar els aclariments que els propis autors originals feien a algunes regles que a l'edició original del joc que, quan es llegien al manual, quedaven una mica a l'aire.

L'edició està formada per 5 llibres que, per aquesta preventa venen recopilats en una caixa. Aquests llibres son

  • Regles Bàsiques : El mòdul comú per totes les ambientacions
  • Fantasia Bàsica - Regles de Genere : El reglament per jugar a fantasia com es feia a la caixa vermella de Dalmau Carles.
  • Fantasia Bàsica - Conjurs per Clergues i Mags : Un grimori per les classes màgiques del joc.
  • Fantasia Bàsica - Bestiari : Un conjunt de monstres als que els jugadors s'hi poden enfrentar.
  • Fantasia Bàsica - Tresors : Una guia de tresors per a les nostres aventures.

Adicionalment, s'ofereixen com a complements a aquest procés, dos opcions 

  • Pantalla del Màster de mida A4
  • Fantasia Avançada : Regles de Genere i Fantasia Avançada : Conjurs per a Druides i il·lusionistes.

A part d'això, en funció del numero de vendes podem obtenir uns suplements molt interessants. De cara al futur, i si a l'editorial segueixen la seva política de publicar suplements quan s'arribin a un cert nombre de manuals venuts (crec que són 700), podem gaudir de més material per aquest joc.

Pel que fa a preu, podem comprar la caixa amb els 5 manuals per 64,95 €, que podem complementar amb la pantalla del Màster (19,95 €) o amb els manuals de fantasia avançada (29,95 €). També tenim la opció de comprar tot el material de la campanya per 99,95 €.

Ho trobo car? Sincerament, no. Els manuals estan impresos en paper de qualitat (135 gr) i enquadernats en tapa dura. Tenint en compte que son 5 manuals i que, només mentre duri la campanya es podrà obtenir en format caixa, crec que es un bon preu. Per comparar, el manual del jugador de la cinquena edició de D'n'D costa uns 40 € i ens hem de deixar gairebé 120 € per tenir la triada de manuals (del jugador, del Màster i bestiari) per tenir l'experiència de joc complerta.

Pel que fa a terminis d'entrega, The Hills Press diu que te previst els enviaments del joc durant el mes de Gener de 2021. Personalment, i vista l'experiència que he tingut amb els Verkamis d'aquesta editorial, no crec que ens arribi per aquesta data, o que si ho fa, això ens suposi que Ironsworn o el que hi ha pendent del mecenatge de Liminal s'endarrereixin encara més. De totes maneres, espero haver de menjar-me les meves paraules. El que si que tenim, en el moment de formalitzar la compra, els PDF preliminars dels llibres de regles bàsiques i regles de genere, i en Víctor Romero ha dit que al finalitzar la campanya, el proper dia 13 d'octubre, tindrem disponibles els 5 PDF.

Sense cap mena de dubte, es una opció molt interessant per tenir un joc de la vella escola. També es cert que en breu tindrem una reedició de les Aventuras en la Marca del Este que pot ser una bona alternativa a aquest joc. En el meu cas, no tinc cap joc que ompli la categoria de jocs de la vella escola, fet que fa que m'estigui repensant fer-me amb aquest joc.

Enllaç a la pàgina de preventa

30 de setembre del 2021

Cants de la Farga (1.7) : Adaptant-se a la nova situació

Després de la aturada estival torno a reprendre aquesta història. Si us he de ser sincer, he estat pensant en obrir una segona saga on la protagonista no fos l'Andrade, principalment perquè no tinc clar com ha de seguir aquesta història. Però vaig recordar aquell concepte tant PbtA que es jugar a veure que passa. Així que ara continuem amb les aventures de l'Andrade Utku. Si us passa com a mi, que no recordo que és el que va passar, teniu tots els episodis de la saga a aquest enllaç

Els primers dies del seu captiveri, l'Andrade rep els cuidats de l'Egge per recuperar-se de les petites feries que s'havia fet quan els pirates van assaltar la seva nau. Ella mateixa es fa la promesa d'escapar d'aquest captiveri. El primer que li cal saber es on es troba. El seu instint li diu que els salts que van fer quan la van capturar l'han allunyat del sector Indara Vertex. Mentre la fan fer les seves feines a la infermeria, acaba escoltant a un dels seus pacients que es troba a  l'estació Aegis al sector Lumen Tile. Per molt que intenti fer memòria, aquest sector li és del tot desconegut, mai n'ha sentit a parlar. Possiblement es trobi molt allunyat dels sectors per on s'acostumava a moure.

El que està segura es que es tracta d'una estació espacial, no hi ha cap planeta prop de la seva posició. Diria que l'objecte més proper es una estrella taronja molt brillant. També, donada la mida de la infermeria on l'obliguen a treballar, ha de tenir molta població.

Egge Hanna

Una de les preocupacions que te, es el collar que l'hi han posat. Es conscient que cal inutilitzar aquest mecanisme si no vol sortir. Però estant lligada com està a l'Egge, primer l'haurà de convencer. Aquesta es nega en rodó. Li expica que ha vist casos de gent que ho han intentat i que han mort al rebre una descarrega elèctrica per manipular aquest mecanisme. La Andrade es clara, i li fa saber que no te l'intenció de seguir a aquesta estació. I s'ho diu tocant el mecanisme i dessitjant que aquell aparell porti ferro a la seva composició. L'Egge només afegeix

- Aconseguiràs que ens matin a les 2.

Un crit del seu carceller fa que acabin amb la seva conversa i tornin a les seves tasques assignades. Potser si aconsegueix algun tipus d'eina amb la que manipular el collar, podrà convencer a l'Egge per tal de fugir juntes. 

Enllaç a altres episodis de la serie.

21 de setembre del 2021

HT Publishers comença una preventa de dos suplements per Deadlands



Ahir, HT Publishers va començar la campanya de prevenda de dos suplements per la ambientació Salvatge DeadLands, que ens duu a viure grans aventures al Salvatge Oest, un Oest un pel diferent i més macabre del que coneixem,

En aquest cas, els manuals que ens ofereixen, que podem comprar en pack, amb uns extres molt interessants, o be per separat son

  • Compendi. Es tracta d'un suplement on trobarem més informació de rerefons, nous arquetips de personatges, nous poders, consells per dirigir i una aventura completa.
  • Horror en Headson Hill. Una campanya sandbox on podem viure tot el que ens ofereix aquesta ambientació.

Per tots dos suplements es necessita tenir el manual bàsic de Savage Worlds, edició Aventura i el manual Deadlands : El extraño oeste per poder jugar-hi. Aquests dos darrers manuals, es poden comprar juntament amb els que conformen aquesta campanya.

Personalment crec que la campanya Horror en Headson Hill és imprescindible per poder jugar un gran nombre de sessions en aquesta ambientació. A part de la història central, inclouen contes salvatges, que en moltes ocasions són bons exemples per fer partides de tipus one-shot.

Pel que fa al Compendi, és el típic manual que a mi no m'agraden gaire, dons al final el que fan és afegir noves regles que podien haver-se incorporat al manual bàsic. El pac complert inclou també un llibret d'introducció de la ambientació i un mapa de la regió on te lloc la campanya.

Hi ha temps fins al 8 d'octubre, i l'objectiu es d'assolir 6.000 € per que surti el llibre. A partir d'aqui, HT ens prometen afegir material addicional a aquesta campanya.

Us podeu afegir a aquest mecenatge mitjançant el següent enllaç : https://htpublishers.es/producto/mecenazgo-deadlands-compendio-horror/

31 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 31 - Agraïments


 

Tanquem aquesta sèrie d'articles amb un agraïment a tot aquell que ha perdut un minut de la seva vida a llegir encara que sigui només una entrada d'aquesta serie del blog.

També vull agrair a David F. Chapman i Runeslinger per la seva iniciativa d'omplir la xarxa de gent que parli de jocs de rol.

Aprofito per donar les gràcies a tots els que participen en la creació dels jocs de rol sense els quals no podriem gaudir d'aquesta afició.

Espero doncs que hagueu gaudit d'aquest més de parlar de rol amb mi. Ens veiem aviat amb noves entrades al blog!.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

30 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 30 - Menció

 

Al llarg d'aquests dies he mencionat a molta gent, avui vull mencionar de manera explicita a

  • La comunitat Tirant Lo Dau, per la feina que fan per promocionar els jocs en català.
  • Els amics de Unidos Por el Crítico, que s'ha convertit en la meva casa rolera aquest darrer any.
  • Els machanguitos del podcast Èxito Parcial, dons m'han ajudat molt a entendre els jocs PbtA. Felicitats per els jocs Maho Soho i Academia T.I.T.A.N.
  • La gent d'El Pati d'Igualada, que encara que estem d'hores baixes, tinc l'esperança de tornar a jugar amb ells un dilluns a l'Ateneu.
  • Els amics del Refugi del Rol de Sant Sadurní d'Anoia. A veure si es passa aquesta pandèmia i podeu tornar a organitzar unes jornades de rol. Se us troba a faltar.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

29 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 29 - Sistema

 

Aquests dies he parlat molt sobre importància del sistema a un joc de rol, al cap i a la fi, quan diem que jo jugo a Fate, a Savage Worlds o a PbtA estem definint el joc a partir del seu sistema, tot i que possiblement no sigui bona idea parlar de PbtA com a sistema.

El que m'agradaria parlar avui es de quin és el meu sistema preferit. Si hagues de quedar-me amb un de sol, segurament aquest seria Savage Worlds. El fet de ser un sistema genèric, ens permet fer-lo servir en moltes ambientacions diferents. Això si, sempre amb un to aventurer que a mi em fan pensar en pel·lícules com els Goonies o l'Inidana Jones. Una de les coses que més m'agraden d'aquest sistema es que el tema del combat tàctic és opcional, si es vol, es pot passar de jugar amb miniatures i contar caselletes. També tens el tema de definir el teu personatge com a imperfecte, amb les seves virtuts i els seus defectes. Això ajuda molt a l'hora d'enfocar com interpreto a un PJ/PNJ.

Un altre punt al seu favor es que un canvi de edició no trenca amb el passat. El material vell es pot aprofitar amb petites conversions, que moltes vegades van orientades a polir aquelles cosetes que no acaben de funcionar.

Així dons, si em dieu, quin sistema m'agrada més, aquest seria Savage Worls. 

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

28 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 28 - Sol

 

Sabeu què? Mai m'havia plantejat que es poguessin jugar a jocs de rol en solitari. Però ara ja em veieu, aquí en aquest blog jugant als Cants de la Farga, que per cert, tornaran aviat al blog i veurem com s'ensurt l'Andrade del merder en el que la vaig deixar abans de parar per vacances.

Estic d'acord que aquest tipus de joc es situen a la difosa frontera entre el joc de rol i el storytelling. Per mi la seva virtut radica en que és un exercici de creativitat. En el meu cas també m'ha ajudat molt a aprendre a fer servir els elements que ja tenim a la història per fer que aquesta avanci de manera coherent.

També es un tipus de joc que podem jugar quan tenim una estoneta en la que no sabem que fer. Personalment em trobo més còmode amb sessions que no superin l'hora. Més temps acaba per esgotar-me i deixar-me sense idees. 

Ara fa alguns mesos, a la web itch.io, van oferir un bundle anomenat Solo But Not Alone on hi havia 87 jocs que podem jugar en solitari. Encara que l'oferta ha expirat, us recomano que li doneu un cop d'ull per si trobeu algun joc que us encaixi. I si sou aficionats als podcast, podeu escoltar el podcast Dos es Multitud dedicat justament als jocs de rol en solitari

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

27 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 27 - Grup

 

Després de rumiar-ho una mica, he decidit avui parlar de grups de joc. En el meu cas he viscut dos grans tipologies de grups. Un primer més tancat, amb el grup d'amics i on ens vam mantenir els mateixos jugadors fins que la vida ens va separar i també he estat en grups formats al voltant d'un club on els jugadors anem canviant tant entre campanyes com, en el cas d'una campanya llarga, dins d'una mateixa campanya.

El gran problema dels grups tancats és justament aquest, que costa molt poder-hi entrar i jugar amb ells i clar, a la gent que vol entrar, això els hi pot resultar fustrant.

Al altre tipus de grup en els que he estat, el problema moltes vegades es el contrari, que hi ha tant moviment de jugadors que al final, sobretot en campanyes llarges, costa que tothom tingui la imatge del que hem viscut. Això si, en aquest tipus de grups és facil proposar una partida d'una o dos sessions i tenir jugadors. És ideal per tal de tastar nous jocs!

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

26 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 26 - Teoria

 

La veritat es que el tema d'avui, teoria, no es un camp que acostumi a entrar-hi gaire. És un tema que personalment m'avorreix d'allò més. Potser el que podria dir es que els jocs de rol tenen dues potes fonamentals que són el sistema i l'ambientació. Tots dos temes son molt extensos dons de sistemes en tenim per donar i per vendre i l'ambientació ens ve limitada per la nostra imaginació. I com a jugadors de rol, la nostra imaginació pot ser il·limitada. El que està clar es que no es el mateix jugar una mateixa ambientació, per exemple, medieval-fantàstica, amb un sistema com el de D'n'D que amb un sistema com el de RuneQuest. Val, RQ no és estrictament medieval, es més aviat un joc de l'Edat de Bronze, però ja m'enteneu el que vull dir, oi? Les experiències en tots dos casos són força diferents. Sempre he pensat que en un món de Dungeons and Dragons, David no podria mai matar a Goliat, en canvi, els jugadors de Rune Quest ens poden dir molts exemples de una mala tirada en la que un minion acaba amb el PJ més fort.

Però que passa quan tenim un sistema i diferents ambientacions? Al cap em ve el cas de Pathfinder i Starfinder, dos jocs germans, un de temàtica medieval-fantàstica i l'altre de ciència ficció. Ara bé, la meva experiència (breu) amb el segon joc, i que sempre ha estat amb mòduls oficials de Paizo, ha estat recordar-me molt a Pathfinder. Repeteixo, no se si es per haver jugat a mòduls del joc organitzat. 

I que passa amb els directors de joc? No tenen també la seva influencia en l'experiència d'una sessió de rol? Jo crec que si, que cadascú te el seu estil, el que l'hi agrada i el que no, i això acaba per sortir a taula. Si mai heu jugat una campanya amb direcció compartida, o en la que en algun moment hi ha hagut un canvi de director, entendreu el que dic. La ambientació i el sistema és el mateix, però el resultat pot ser força diferent.

Ull, que també podem dir el mateix dels jugadors. Tornant al cas de la societat Pathfinder, un mateix mòdul jugat per jugadors diferents porta a una experiència diferent. 

El que vull venir a dir amb tot aquest rotllo que us estic fotent, és que al final, el resultat d'una sessió de joc depèn del joc al que es juga (sistema + ambientació), de qui la dirigeix i de qui la juga

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

25 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 25 - Benvinguda

 

Una de les coses que fa temps que em preocupa és gestionar la benvinguda de nous jugadors. Potser és cosa meva, però sempre he tingut la sensació que som una comunitat tancada a la que resulta molt complicat tornar a entrar?

Segur que més d'un em podria dir que s'ha trobat que volia jugar al rol però al parlar amb altres jugadors 'ha trobat que "la taula està plena". O bé que entra a jugar amb un grup ja establer i es troba amb un grup de gent amb les seves dinàmiques a les que costa d'entrar-hi.

Sempre tenim la opció de buscar alguna associació local on poder començar a jugar. Això es més fàcil a poblacions grans que a petites, però escolta, aquí es un bon lloc on començar a jugar. Aviat podrem anar a jugar a jornades, on es pot preguntar per aquests clubs, que moltes vegades col·laboren amb la organització de les mateixes. I per últim, sempre podem preguntar a San Google.

Per acabar us demanaré que quan us trobeu amb un jugador nou feu la seva primera experiència el més agradable possible i doneu-li una càlida benvinguda a aquest univers que està a punt d'entrar.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

24 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 24 - Traduir

 

En alguna ocasió m'ha calgut traduir alguna ajuda de joc de l'anglès al català o castellà i no he tingut cap problema. De fet, un exemple seria el resum de les accions de les naus a Starfinder que podeu trobar a la secció de descarregues d'aquest joc.

Pel que fa a les traduccions als idiomes de casa nostra dels jocs estrangers, crec que hi ha un gran nivell entre els traductors, i amés ens trobem amb que, com a mínim en llegua castellana, els jocs que poden sonar més, fins i tot a l'esfera indie, acaben per traduir-se. La llàstima es que hi hagi poca traducció al català i que, per tant, el més habitual es que acabem a jocs que estiguin en castellà. També es cert que el mercat es petit i que no sempre surten els números. Mireu el cas del Verkami de Traveller en Català, que no va sortir malgrat ser un joc amb molta història al darrera. En canvi si que va obtenir un bon resultat quan una altra editorial va fer una campanya de mecenatge per el mateix joc en llengua Castellana.

També es cert que jo no parlo gens de francès i per tant necessito que em tradueixin els jocs publicats al veí del nord, que hi ha de molt interessants. Per desgracia, semble que les editorials miren més al mercat anglosaxó i costa que portin jocs, amb notables excepcions com va ser el cas de In Nomine Satanis / Magna Verita, que al seu dia va portar Joc Internacional i que no fa gaire, l'ara extinta editorial No Control Z Games va portar al castellà. Aquesta darrera editorial sempre havia fet una aposta molt forta per els jocs indies francesos. Una llàstima.

Esperem però seguir tenint bones traduccions els propers anys i tant de bo tinguem més rol traduït al català.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

23 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 23 - Memòria


Avui toca fer memòria. I encara recordo la meva primera partida de Rol. Va ser durant el viatge de fi de curs de 3er de BUP. Erem a Itàlia, crec que a un hotel prop de Florència i vam jugar a Advanced D'n'D. És curiós que la meva primera partida fos a un joc al que no hi he jugat gaire al llarg dels anys.

Duia un guerrer, que tenia d'arma una massa de bola i cadena, o Morningstar com posava al manual. Recordo que al primer combat, el DJ va treure un crític que m'havia de matar directament. Per sort, es va apiadar de mi i només em va tallar una mà, de manera que a partir d'aquell moment ja no podria dur escut. De la aventura poca cosa més recordo.

Curiosament anys més tard, em vaig trobar a una partida de Societat Pathfinder amb un dels nois amb els que vaig jugar aquela partida. Va ser un moment maco.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

22 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 22 - Substitut

Fa uns quants anys, em vaig trobar que la vida, ja sabeu, tot allò que passa mentre tu fas plans, va separar el meu antic grup de joc. Per desgracia no vaig poder trobar cap altre i vaig abandonar els jocs de rol durant molt de temps. Segur que aquesta història l'heu sentit en boca de més d'un jugador veterà, com és el meu cas. En aquell moment no vaig saber trobar un substitut als jocs de rol.

L'any passat ens va caure a sobre una tempesta que no ens esperàvem i de la qual encara no ens hem recuperat al 100% que va fer que s'haguessin d'aturar moltes campanyes de rol. Per sort, ara si que hem trobat substituts que ens han fet seguir gaudint del nostre hobby.

El primer que em ve al cap es el rol on-line. Les comunitats on-line han crescut moltissim aquest darrer any. Un exemple. Acostumo a escoltar el podcast de l'editorial Shadowlands i un dia a la setmana parlen amb un membre de la comunitat on-line que tenen muntada al voltant del seu canal de Telegram. No sabeu quanta gent ha confessat que s'ha apuntat al carro de l'on-line durant aquest darrer any i mig.

La segona cosa que em ve a mà són els jocs en solitari. En aquest cas es tracta més de jocs tipus Diari, on vas escrivint el que li passa al teu jugador. No és tan complert com un joc amb altres jugadors, però si el que vols es narrar les teves històries, es un bon format.

També segueix estant allí el rol per fòrum. En castellà tenim el clar exemple de Comunidad Umbría, on hi ha moltíssimes partides per fòrum. Aquest es un format però que no acaba de convencem per la lentitud del mateix, però se de gent que s'hi ha enganxat força quan no podia jugar. Tots els seus defensors diuen el mateix, que es ideal per narrar amb detalls les accions del teu personatge.

Com podeu veure, tenim diverses opcions per jugar més enllà de la tradicional taula de joc. Us convido a que em digueu quina ha estat la vostra experiència aquest darrer any.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

21 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 21 - Simplicitat

 

No us ha passat mai que heu estat preparant alguna cosa i li heu anat donant capes i més capes fins que al final la cosa està tan enrevessada que es impossible d'explicar a taula? La meva recomanació es fer les preparacions bàsiques, mínimes i necessàries sense necessitat de complicar-se la vida, es a dir, tenir preparada una cosa simple. Però no la tanqueu. Deixeu la porta oberta a que la cosa es pugi enriquir en taula. En certa manera, és com allò que deien als principis de Dungeon World, dibuixa mapes però deixa forats. Aquests espais en blanc és el camí per on les coses poden créixer i tenir vida.

Per això, no sigueu ambiciosos intentant escriure una història èpica que ha de superar la complexitat del Silarilion. Feu coses petites i veureu com, quan mireu enrere, ha crescut amb l'ajuda dels altres jugadors.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

20 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 20 - Tornem a llançar 1d8 i ens toca parlar d'Aliats

Com que per fundació només em ve al cap la trilogia d'Isaac Asimov, avui torno a tirar el dau.

Ens ha sortit un 4, i per tant toca parlar dels Aliats.

Quan preparem una campanya de rol i ens imaginem els PNJ, de seguida els classifiquem amb Enemics o Aliats. Una tercera categoria seria la dels extres, que son aquells aquells personatges que surten a la trama en alguna ocasió, però que no tenen més importància més enllà de l'escena en la que apareixen.

Una de les pitjors coses que podem fer amb els aliats és fer que constantment treguin les castanyes del foc als PJ. Els Deux ex Machina poden ser una solució en alguna ocasió, però acaben per cansar als jugadors. En el meu cas, els aliats poques vegades acompanyen els PJ durant les seves aventures per evitar que tinguin massa pes. Una altra cosa es que els jugadors decideixin que necessiten l'ajuda d'un aliat. Si no es aquest cas, per part meva no els faig anar d'aventures.

Per que dic tot això? Perquè no m'agraden els personatges del director de joc. Són personatges no jugadors que acaben sent la veu del màster dins la partida. Vaig jugar amb un director de joc que quan no fèiem el que volia, tenia el seu PNJ que ens fotia en algun merder per anar allà on ell tenia pensat. Al final va ser un dels motius per els que vaig deixar aquesta partida.

En resum, els aliats són necessaris en una partida, però no han de fer ombra als jugadors. Fins demà

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

19 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 19 - Tiro 1d8 i trio el tema.


Avui faré cas als creadors d'aquesta idea i tiraré un dau de 8 per veure quin tema trio. Per això he buscat a Google "roll 1d8" i aquest es el resultat que he obtingut :

això vol dir que el tema del que parlarem avui, es el tercer de la llista Estil. I la meva reflexió es basa en preguntar-me, Quin es el meu estil? dons anem allà.

Com a director de joc reconec que em trobo molt còmode dirigint partides que tinguin un cert punt heroic, molt properes a l'estil pulp, aventures, grans recompenses, amb una narració àgil on el que més interessa es que els personatges molin molt. En canvi, mai m'he sentit còmode dirigint partides de terror. Tinc la sensació que no sé crear l'ambient necessari per poder fer gaudir aquest tipus de joc als meus jugadors. 

Un altre estil que toco poc es el de les partides d'investigació. Aquí el principal motiu és ser capaç de crear un bon misteri que posi a prova els jugadors. No tinc cap problema en agafar unes aventures ja dissenyades i portar-les a taula, com el cas de les aventures de La Marca Del Este per Harboiled. Però escriure-les jo, em costa.

Com a jugador, reconec haver gaudit de partides de terror o d'investigació, recordo especialment una que ens va dirigir la Ainhoa de Creacions Enigmatiques a unes Jornades Vilajuga que va ser espectacular. En aquest cas, no tinc cap mena de problemes, potser les que més em tiren enrere són les històries que encadenen combat rere combat sense un fil conductor.

Quin es el vostre estil preferit per a jugar a rol?

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

18 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 18 - Escriure

Avui toca parlar d'escriure, i això em porta a pensar en aquest blog. Vaig començar fa temps amb la intenció de parlar de jocs de taula en general, als que havia jugat i volia dir que en pensava d'ells. Poc a poc, vaig anar evolucionant fins a centrar-me sobretot en els jocs de rol. He passat algunes temporades de sequera creativa en les que no he escrit res. 

Ja he dit altres vegades que no soc un gran creador d'aventures i que moltes vegades prefereixo dirigir mòduls o campanyes dissenyades per altres i per tant, em costa molt crear una biblioteca de partides com tenen altres blogs. Tampoc m'he plantejat mai aprofitar aquest blog per anar creant un univers de joc. L'experiència em diu que no conèixer l'ambientació del joc fa que els jugadors no s'hi enganxin i que és millor que la ambientació sigui famosa. 

Ara per ara em vull dedicar a continuar escrivint cròniques de les campanyes que vaig jugant, ja sigui en solitari o en companyia d'altres. I si hi ha algun tema que em cridi l'atenció, dons centrar-me en ells. També he de dir que aquest mes d'Agost, tinc feina fent reflexions i que suposo que aquest tipus d'entrada quedaran aparcades durant uns dies.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

17 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 17 - Trampa

No parlaré de les trampes que podem trobar quan explorem un Dungeon, sinó que avui em centraré en el concepte de fer trampes. Crec que mai m'he empipat tant com el dia que vaig veure que, dirigint un modul publicat, vaig enxampar un jugador llegint-se el mòdul en qüestió sense cap mena de dissimul ni vergonya. Però, realment té sentit fer trampes quan juguem a Rol? Personalment crec que no, que al final ens enganyem a nosaltres mateixos i tanquem la porta a desenllaços inesperats. Un exemple. Si recordeu aquest episodi dels Cants de la Farga on no vaig tenir ni una sola tirada bona. Podria haver repetit tirades per que la cosa anés be, però clar, em tancava la porta a veure com em podria sortir d'aquella mala experiència.

El fer trampes genera desconfiança entre els jugadors i això arruïna l'experiència del joc. Crec que hi havia un joc on es deia que els daus només servien per fer soroll darrera de la pantalla del màster. No, nens no. Un director no pot ser arbitrari, això genera desconfiança i a la llarga fa que els jugadors no vulguin seguir amb nosaltres. Cal ser justos.

Finalment, no puc evitar penjar aquest meme de l'almirall Ackbar.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

16 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 16 - Moviment

 

Moviment em porta a la ment un dels "sistemes" de joc que més he fet servir darrerament, els jocs Powered By The Apocalypse (PbtA). Si, he posat sistemes entre comentes perquè crec que PbtA més que un sistema es una filosofia de joc. Com que l'autor d'Apocalypse World dona una definició de PbtA molt laxa, no hi ha una regla d'or que marqui que ha de ser un PbtA. Per això aquí parlaré del que entenc jo per un PbtA

Els moviments són una de les potes del sistema. Aquests moviments no deixen de ser accions que disparen quan la ficció acompleix unes condicions. La base d'aquest joc es la conversa, però quan a la conversa surten unes condicions, es quan entra en acció el moviment, que no deixa de ser un conjunt de regles que ens indiquen com ha de funcionar una situació, que en molts casos involucren una tirada de daus.

Es cert que estem tan acostumats a tirar per qualsevol cosa que moltes vegades quan el Director dona un resultat sense demanar tirada, els jugadors es poden quedar amb la situació de que s'ho està inventant, però no, això sol passar quan no s'han acomplert les situacions que disparen el moviment. Un exemple és el moviment Saja Raja de Dungeon World. Si l'enemic no està preparat, dons no es tira, però tampoc has de tirar si el teu atac no te cap possibilitat de fer mal al seu rival. Intentar pegar a cop de punys un cavaller amb una bonica armadura metàl·lica complerta, no es Saja Raja, dons dubto que li facis alguna cosa.

L'altra pota que defineix un PbtA és la narració compartida. En tots els PbtA que conec la frase "Juga a veure que passa" és una constant. Què vol dir això? dons que els directors no tenim que lligar la història. Al contrari, les accions dels jugadors serà la base sobre la que creixerà la història. A Monsterhearts 2, dins la agenda dels jugadors, hi ha el punt Fer que la història sigui salvatge i t'expliquen que en el moment en el que algú de la taula vol posar dirigir la història cap a algun punt, aquesta perd la seva brillantor.

Una altra característica d'aquests jocs, és la gradació de l'èxit de les accions. Hi ha l'èxit complert, el fallo i, el més interessant, l'èxit parcial, que indica que el jugador tira endavant la seva acció però a canvi de pagar un preu. I aquest preu es el que genera oportunitats a la història per complicar-se o per avançar

Potser la característica que crida més l'atenció quan parlem dels PbtA es el fet que el director de joc no tira dau. Enlloc d'això el director te un seguit de principis que emmarquen les seves accions i uns moviments que li diuen que pot fer. Aquests moviments es disparen sempre quan els jugadors generen una oportunitat, ja sigui amb un èxit parcial o amb un fallo a les seves tirades o bé quan els jugadors es queden aturats sense saber que fer. En aquests casos el director entra en joc per fer avançar la història.

Els primers PbtA també ens oferien als directors de joc uns mecanismes per tal de fer que la història evolucioni en segon pla. En aquest cas pot ser que hagi aparegut una oportunitat dins el joc a la que els jugadors no facin cas. Com influeix això al món? Si ho deixen estar, pot ser que es generi un efecte bola de neu i els hi torni multiplicada per 100? Si fan una ofensa a un clan rival pot ser que aquests s'organitzin per venjar-se? Crec que veieu per on van els trets, oi? Es tracta de anar cuinant lentament els problemes fins que estiguin al seu punt per complicar la vida als jugadors.

Aquesta darrera frase m'ha fet pensar en un dels principis que comparteixen els PbtA, "Ser fan dels jugadors", no es posem en problemes per putejar-los. Els posem en problemes per que hagin de treure el millor de ells. Per què ens cau tant be en John McClane a la Jungla de Cristall? Perqué els guionistes el fan anar al límit, el fan brillar. No hi ha una oposició Director vs Jugadors, tots van junts per fer que la història sigui el més interessant possible.

Fins demà.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

15 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 15 - Suplement

Possiblement una bona part de la meva roloteca estigui formada per suplements. D'aquells, els que m'agraden més són els que estan dedicats a aventures per els jocs. El motiu? Primer, que mai m'he considerat un bon escriptor d'aventures, però si que em trobo còmode dirigint aventures escrites per altres. O com a mínim, agafar-les de punt de partida per les nostres campanyes. El gran inconvenient d'aquest tipus de aventures es que a la llarga, poden ser massa guiades, sense deixar lloc a allò que posin els jugadors a taula. Es per aquest motiu que crec que poden ser un bon punt de partida.

Altres suplements que poden ser interessants són els que ens ajuden a definir una ambientació. En aquest cas, aquests suplements, idealment, haurien de estar a disposició de tots els jugadors, per tal de tenir un lore comú entre tots del món on es juga. 

Els que més odio són els suplements de regles, que afegeixen complexitat als jocs. Aquests si puc els deixo de costat.

Per acabar obriré un altre meló i es que de vegades ens trobem que les traduccions al castellà es queden curtes en suplements. Es nota que un cop hi ha el boom del bàsic, les editorials fan els seus càlculs i no sempre surten els números per facilitar la publicació d'un suplement. I ens trobem amb línies incomplertes.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

14 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 14 - Seguretat

Fa uns dies, quan parlàvem de confiança, vaig dir que el terme em duia a parlar en dos temes però que un el deixava per més endavant. El concepte era tenir la confiança en els teus companys per tal de tenir una experiència de joc segura. I és la seguretat del que parlarem avui.

Ens calen les eines de seguretat? SI. Així, en majúscules i negreta. Cada cop tenim més oportunitats per jugar amb gent que no coneixem i per tant, no sabem quina pot ser la tolerància a certs temes. I aquí tenim en jocs diferents eines que eviten situacions incomodes que ens provoquin una mala experiència de joc.

Recordo el primer cop que em vaig trobar amb una situació així. Era en una sessió de Pathfinder on apareixia un eixam d'aranyes i una jugadora ens va dir que tenia fòbia als aràcnids. Automàticament aquell eixam es va convertir en bitxos diversos. La fitxa seguia sent la mateixa, però es va buscar una descripció més adient per a tots els jugadors.

Ojo, que una cosa no es vulgui a taula, no vol dir que no pugui passar. Simplement es deixa en segon pla, sense entrar en detalls. M'agrada molt pensar en el cinema i com tracten certs temes fora de càmera, però sabent que es el que està passant. Un exemple seria una escena de sexe. El llenguatge cinematogràfic ens permet saber que hi ha sexe entre dos personatges sense veure-ho en primer pla.

Està clar que les eines poden ser preventives, com dir que no volem que aparegui al joc, a les meves taules no solen aparèixer serps per una fòbia meva, com ser actives que ens permetin tallar la narrativa i, sense entrar en detalls, eliminar allò que ens incomoda. En aquest darrer cas, prefereixo el semàfor a la targeta X. Posar un semàfor en ambre ens permet avisar a la taula que ens estem apropant a territori perillós, cosa que la targeta X no te aquest avis previ. 

Per últim. Recordeu que els jocs de rol són una relació social, i que per tant, l'educació i el respecte als companys de taula han de estar per sobre de tot. Abans de dir "es que el meu personatge ho faria", penseu si es justificació suficient per al vostra acció. Spoiler, la resposta es No.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

13 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 13 - Improvisar

 

Avui torno a jugar el comodí del tema alternatiu i parlaré de Improvisar. No recordo quan vaig començar a improvisar fent de director de joc, però suposo que vaig començar a fer-ho quan, per molt que m'esforces per poder predir el camí que anaven a seguir els meus jugadors, sempre prenien un camí que no tenia previst. Al final no em quedava una altra que improvisar per no quedar-nos bloquejats. Val a dir que en aquella època les partides començaven després de sopar i s'allargaven fins que algú es quedava adormit a la taula.

Aquest tema em fa tornar als jocs PbtA. Una cosa que forma part del seu ADN es aquell principi que diu "Juga a Veure Que Passa". O el que és el mateix, tenir la ment oberta a les oportunitats que surtin durant una sessió i fer-les servir a favor de la història. Aquest punt pren més importància en campanyes llargues que en one shots, dons poden obrir-se línies argumentals que necessitin més d'una sessió de joc.

El que no podem fer, es fer una sessió completament improvisant. Sempre cal tenir alguna cosa per no córrer el perill que la sessió arribi a un punt mort. Potser la preparació pot ser continuar amb les oportunitats de la sessió anterior, però no podem anar a una taula amb les mans buides, encara que només sigui per respecte als jugadors.

Tampoc podem tancar la porta a la improvisació. Quan ho fem, estem donant als jugadors la sensació que per molt que s'hi esforcin, la història està escrita en pedra i no poden fer res per lluitar contra el destí que te en ment el director de joc. Directors, recordeu sempre que una història que toca taula, és una historia amb vida pròpia i que poc podem fer per domesticar-la.

No he dit res dels jugadors, però en el seu cas, viuen en un estat constant d'improvisació. Han de donar veu a les accions dels seus personatges sense tenir res preparat. Aquí el meu consell és que aprofiteu les intervencions dels altres jugadors per pensar les vostres accions. Així evitareu els moments d'anàlisi paràlisi que es donen, sobretot en els combats més tàctics.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

12 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 12 - Pensar

Si us soc sincer, m'està costant molt pensar en què puc dir jo sobre el tema d'avui. I les alternatives, tampoc es que em motivin massa. 

En funció del paper que tinguem a la nostra taula, haurem de pensar en diversos moments. Hem de pensar, quan generem el nostre personatge, en quin rerefons ha de tenir. Pensarem en donar-li vida més enllà de les estadístiques que apareixen al full de personatge. El motiu està clar. Al pensar el rerefons del personatge s'està dient al director de joc que volem veure a taula. I això ho fem quan el director pot trobar ganxos per aventures que podrà aprofitar per enriquir la campanya. No cal que sigui la trama principal, pot ser perfectament una trama secundària, que donen anima a la campanya.

També hi ha la feina del director, que cal que pensi com pot lligar el que té en ment per la campanya amb les oportunitats que apareixen degut a les accions dels jugadors. Va, que aixequi la mà aquell al que mai l'hi hagi passat que els jugadors es centren en un extra quan a la taula del costat hi ha un PNJ amb una història més que detallada i unes oportunitats de trama genials. No ens queda altra que pensar com afecta això a la trama.

L'altre moment en el que el Director de Joc ha de pensar, és desprès de la partida. Cal que analitzi el que ha passat per tal de poder seguir generant trama. En aquest sentit soc molt fan dels jocs PbtA. D'entrada vas a la sessió 0 sense expectatives, però desprès d'aquesta sessió tens material per començar la aventura. Desprès de cada sessió et toca revisar el que ha passat per tal de donar continuïtat a la trama. No tenen tanta feina de preparació com de postproducció.

Al final, sense pensar-ho he tret una petita reflexió, no trobeu?
 

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

11 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 11 - Escoltar

Avui, degut a que el tema principal no m'inspira gaire, em decantaré cap una de les alternatives, Escoltar. I aprofito aquest tema per parlar de Podcast.

El podcast son programes multimèdia, normalment d'àudio, encara pot ser de vídeo. Aquests programes es presenten de manera episòdica i ens ho podem descarregar a través d'internet. El concepte està lligat a la possibilitat de adjuntar arxius de veu de vídeo als feeds RSS. 

Evidentment, en el món del podcàsting ens trobem tot tipus de temàtiques, però avui, al igual del que vaig fer fa uns dies amb streaming, us vull proposar alguns podcasts relacionats amb els jocs de rol. De tots ells us deixaré l'enllaça a iVoox. Si us doneu d'alta a aquesta plataforma, us hi podreu subscriure per rebre les novetats als seus feeds.

Sense cap altre criteri que l'ordre en el que m'han vingut al cap, us deixo una recomanació dels programes que acostumo a seguir relacionats amb els jocs de rol

Charlas desde Shadowlands (enllaç). Es tracta del podcast oficial de l'editorial Shadowlands. Teniu des de episodis dedicats als jocs que publiquen com xerrades sobre els jocs de rol amb convidats diversos. Publiquen diàriament un episodi d'una hora de durada aproximadament.

Cero en Cordura / Polifrikis (enllaç). Dos programes fets pel mateix equip en el que es parla de temes diversos (llibres, videojocs, jocs de rol, còmic, ...). El primer és el programa pare, te periodicitat mensual i el fan en castellà. El segon és una versió reduïda de periodicitat setmanal i en català. Programa molt amè en el que tenen una secció dedicada als jocs de rol. 

Rol Fiction (enllaç). Programa dedicat 100% als jocs de rol amb colaboradors amb cert renom dins la rolesfera. Cada setmana proposen un tema central sobre el que gira la xerrada del dia.

La Choza del JdR (enllaç). Programa de ressenyes. Te una periodicitat aleatòria, es a dir, l'autor, publica quan te material a ressenyar. Es un bon punt per tenir una visió objectiva dels jocs que l'autor ha ressenyat. 

Territorio Indie (enllaç). Podcast dedicat als jocs de rol independents. Tenen episodis dedicats a un joc en concret i d'altres dedicats a una temàtica. Si us agraden els jocs independents, aquest es el vostre podcast.

Milanosfera (enllaç). En aquest Podcast, en Juan Milano ens porta en cada episodi un tema relacionat amb els jocs de rol. Es la gravació dels àudios que l'autor publica al seu canal de Youtube.

El programa de Míchel Gonzalez (enllaç). Similar al programa anterior, en aquest cas, en Míchel para de temes diversos relacionats amb els jocs de rol. A diferencia de l'anterior, també puja l'àudio de les partides que emet al seu canal de Youtube.
 

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

10 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 10 - Confiança

 

El tema d'avui em porta a pensar en dos temes. La primera d'elles és que cal jugar en un entorn de confiança per tenir una experiència de joc segura. Quan juguem a casa amb amics, on ens coneixem més o menys entre tots, estem en un entorn de confiança. Però el problema pot venir quan juguem en jornades amb gent que no coneixem. Aquí és on cal fer servir mecanismes de seguretat que ens donin la confiança de que tindrem una experiència de joc segura. D'aquest tema en parlarem un altre dia amb més profunditat.

El segon tema és la confiança en les habilitats dels nostres companys. Tant del jugador com del personatge. No us heu trobat amb companys a taula que constantment estan dient a la resta dels jugadors què es el que han de fer? Aquesta actitud la trobo molt molesta, deixa que cadascú prengui les seves decisions. Si es bloqueja o necessita la nostra ajuda, ja ens la demanarà. Per això dic que confiem en els nostres companys. També he dit que hem de tenir confiança en els PJ dels altres jugadors. Juguem a un joc cooperatiu, per tant, davant els obstacles que es presentin en la ficció, no hem de ser els superprotagonistes i voler-ho fer-ho tot, cal que cadascú faci allò que sap fer millor. Sempre he pensat que, en el món del còmic, la lliga de la justícia no te sentit. Si tens el Superman, que carai pinten els altres membres? En canvi, en casos com la Patrulla X, cada membre aporta una cosa diferent, i per això, al meu gust, funciona millor.

En fi, confieu en els vostres companys de taula, que saben el que es fan.

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç

9 d’agost del 2021

#RPGaDay2021 Dia 9 - Medi

Tots pensem que el medi natural dels jocs de rol es la taula, però aquest darrer any i mig, on hem tingut les reunions restringides, molts hem descobert el joc en línia. I ens hem trobat amb les bondats d'aquest medi.

Dirigint una partida de The Sprawl online
En primer joc, el joc en línia permet a la gent que vivim en pobles o ciutats petites, poder trobar gent amb ganes de jugar, sense que la distància ens impedeixi jugar. Abans d'això, si volia jugar a una partida de la Societat Pathfinder, havia de baixar a Barcelona. Ara he pogut jugar des de casa.

Aquest medi també ens dona accés a una comunitat molt gran, i es fàcil trobar a gent que vulgui jugar a aquell joc que no encaixa al teu grup o que no pots treure per no interrompre la campanya actual. Gracies això he pogut jugar a Howarts o Blades in the Dark.

I a rebuf d'aquest punt, diré també que en general, els grups de joc presencials som bastant tancats i costa que algú nou pugui entrar en un. En canvi, el que veig en les comunitats en línia, en general, és que tothom és benvingut.

El factor temps també es un altre punt a favor. Ara, només hem de anar a la habitació on tenim el ordinador i jugar, sense haver-nos de desplaçar al joc on juguem.

Per acabar, i des del punt de vista del director de joc, ara no haig de carretejar una motxilla plena de manuals per anar a jugar! La meva esquena m'ho agraeix!

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç