i aquesta és la meva llista de 6
1. RuneQuest.
Aquest va ser el primer joc que vaig tenir. Va caure a les meves mans de manera casual. En un cagatió a l'escola em va tocar el suplement La Isla de los Grifos, una campanya que avui catalogaríem com a Sandbox. El llibre em va enganxar, però em vaig quedar una mica decebut dons deia que necesitaba el RuneQuest Bàsic per poder jugar-hi. Per sort, primer un company d'escola em va deixar el RQ. Als pocs mesos vaig trobar el manual a una botiga de joguines del barri i a la que vaig poder, dons tindria uns 15 o 16 anys, el vaig comprar. A més a més de ser el primer joc que vaig tenir també va ser el primer que vaig dirigir. L'únic honor que no te aquest joc és el de ser el primer joc al que vaig jugar, dons aquest honor recau en l'Advanced Dungeons and Dragons.
2. MERP.
El Joc de Rol de la Terra Mitja, o simplement MERP va ser el joc al que vaig jugar més durnat la meva joventut. Els llibres de Tolkien ens van enganxar a mi i als meus companys de facultat i va ser tota una revolució. No vaig arribar mai a dirigir-lo, no tenia el manual, dons al grup erem tres nanos que ens atrevíem a fer de directors de joc i cadascun de nosaltres ens vam comprar un joc diferent. Aquest va ser el mes popular, pero seguit molt d'aprop del seguent joc de la llista.
3. Cyberpunk 2.0.2.0.
L'altre joc que va ser molt popular al nostre grup d'amics era el Cyberpunk en la seva segona edició, que es l'ambientada a l'any 2020. Tot i haver-me estrenat com a màster amb el RuneQuest, aquest joc va ser el amb el que vaig creixer com a director de joc. Es cert que el dirigíem i jugàvem com si fos un dungeon però amb una altra ambientació. Es el que sabíem i es el que ens agradava. Ara miro enrere i em dono compte que hi havia mecàniques que, ni estaven explicades al manual ni les vam saber trobar però que feien d'aquest joc quelcom diferent. Un exemple es la pèrdua d'humanitat a mida que t'instal·laves millores cibernètiques, una pèrdua que et feia tornar distant i fred, però que mai vam saber aprofitar.
4. Pathfinder.
Després de gairebé 10 anys sense jugar, vaig tornar als jocs de rol ara farà uns 6 anys. Aquest retorn ha estat marcat per Pathfinder i el seu joc organitzat. El fet de poder jugar de manera esporàdica dins la societat Pathfinder i, en conseqüència, haver conegut a jugadors als que els hi agradava força aquest joc, em va fer dedicar-li força temps. Crec que a la meva ludoteca aquest joc es del que tinc més manuals, per tant havia d'entrar en aquesta llista si o si.
5. Savage Worlds.
Ara mateix Savage Worlds és el meu número 1. El fet de ser un joc genèric em permet que, amb una base comuna, poder jugar a ambientacions força diverses. Es un sistema lleuger però prou complert com per ser flexible. També em dona la sensació que no es un joc per power-gaming i que amb les mecàniques d'avantatges i desavantatges donen peu als jugadors a rolejar els seus jugardors.
6. Apocalypse World.
El darrer joc que afegeixo a aquesta llista es l'Apocalypse World. Aquest joc i els seus derivats m'han fet veure el paper del director de joc d'una manera diferent. El principi que diu que s'ha de ser fan dels jugadors ens fa recordar que a les taules ens hem de divertir tots, i que com a directors, em de dur als jugadors al limit dels seus personatges, però no per acabar amb ells, si no que ho hem de fer per que un cop al limit, els PJ hauran de treure el millor d'ells. I això mola molt a tots. Costa una mica fer el click per tal de deixar que la història segueixi el seu curs, sense necessitat de forçar-la. Per mi ha estat tota una revelació.
Aquesta ha estat la meva llista de 6 jocs. Ara us toca a vosaltres dir la vostra.
