Apocalypse Word ens posarà en la pell d'un joc d'un grup de supervivents d'un holocaust que intenten sobreviure en un món que tracta de renéixer de les cendres de l'època daurada. El manual no especifica gaire ni quina va ser la catàstrofe que va enviar el món tal i com el coneixem a la merda, ni entra en gaire detall en el tipus d'ambientació que tenim, deixant als jugadors que cada grup defineixi quin és el seu entorn del joc. L'única cosa que ens diu es que, hi ha una cosa anomenada la voràgine psíquica mundial una mena de presencia psíquica que els habitants del nostre món senten i amb la que es poden comunicar mentalment. Tampoc s'explica en detall, deixant que sigui cada grup de joc qui defineixi el que senten els seus PJ quan s'hi connecten.
I fixeu-vos que he dit els jugadors i no el màster, dons, aquest joc una de les seves virtuts es que el director del joc no és una mena de Deu que imagina i genera l'ambientació del joc sinó que es limita a fer preguntes als jugadors per anar construint entre tots el món que els envolta.
Aquesta es una de les coses que mes sobten quan entres a aquest joc o a qualsevol dels jocs que ha inspirat, és que el Mestre de Cerimònies (MC), nom amb el que s'anomena el Màster a aquest joc, s'ha de presentar a la primera sessió de joc sense cap idea preconcebuda del que es jugarà. En aquesta primera sessió, que inclou la creació de personatges, s'ha de dedicar a fer moltes preguntes als jugadors i a partir d'aquestes respostes, construir la ambientació. Val a dir que el joc ens proporciona unes eines, com poden ser els fronts, que ens permeten generar una ambientació viva i que treu partit a tots els detalls que conformen el rerefons dels personatges.
Pel que fa a la creació de personatges, aquesta es força senzilla. Els jugadors trien entre un seguit de llibrets de personatge als que només manca fer unes opcions. Un cop triades, venen les presentacions, on el MC farà moltes preguntes. A partir d'aquí, s'estableixen les relacions entre els personatges. Una de les coses que te aquest joc es que els PJ inicialment ja es coneixen prèviament, tot i que no han de ser necessàriament aliats o amics. Poden ser rivals, tenir comptes pendents, ...
El sistema de joc és bastant simple. La pròpia narració de les accions dels jugadors, fan que, sota certes circumstancies es dispari un moviment. Aquest moviments en general seran comuns, com intentar manipular a algú o especific de cada classe de personatge. En aquest cas, es farà una tirada de 2d6 i es sumarà un atribut adient. Si el resultat es de 6 o menys, la acció fracassa i el MC pot executar un moviment en contra dels PJ. Si es treu 7 o més, l'acció té èxit. Però compte, que si el resultat es un 7, 8 o 9, aquesta acció porta conseqüència en contra dels jugadors. El que és important aquí que és la narració qui provoca el moviment. Dit d'una altra manera, ens hem d'oblidar intentar convèncer un guàrdia que ens deixi passar dient "tiro per diplomàcia". En aquest cas el MC ens dirà alguna cosa així com "guai, com ho fas?" per tal que expliquem la nostra acció.
Una cosa que crida l'atenció és que el MC no tira mai daus. Els seus moviments venen sempre definits com a resposta a les accions dels jugadors. També el MC podrà activar un moviment en aquells moments que la narració s'atura i cal donar-li un impuls.
Aquest es un joc que requereix que es jugui d'una manera molt concreta i ens dona les eines necessàries per tal de jugar d'aquest mode. Entre aquestes coses ens trobarem els principis del màster, que com a tals, son les regles que hem de seguir si volem dirigir satisfactòriament aquest joc. Entre elles crida l'atenció una que diu que el MC ha de ser fan dels jugadors. És a dir, que el MC no es un adversari dels PJ, sinó que col·labora amb ells per tal de fer que la narració faci brillar els PJ.
En la part negativa d'aquest joc, començaré dient que el manual està força desendreçat. Quan el vas llegint et trobes que et falten coses, que hi ha coses que semblen repetides. Personalment, després de la primera lectura, la sensació que tenia era de caos. Vaig haver de buscar diversos actual plays i preguntar a algun fòrum i llegir altres jocs PbtA per tal que tot prengues sentit.
La segona cosa que es criticable es el sistema de Bio. La bio marca com es coneixen entre ells els PJ. aquest atribut pot variar entre -3 i +3 en funció de com de bé que es coneixen els personatges entre ells. El problema ve que quan arriba a -4 o +4, aquesta és reinicia a 0 però es guanya un punt d'experiència. La veritat es que aquest sistema no te sentit. Et conec millor que abans, però ara la nostra relació s'ha reiniciat a 0. Val a dir, que els altres jocs basat en aquest que conec, cap d'ells fa servir aquesta mecànica.
L'editorial Nosolorol va publicar la primera edició en castellà. Malauradament el manual en físic es va esgotar i fins no fa gaire, només s'aconseguia en pdf. Ara bé, no fa gaire també van retirar aquest format de la seva botiga. Hi ha una segona edició en anglès. Esperem que aquest moviment editorial sigui per tal de preparar la sortida de aquesta segona edició.
En resum. Apocalypse World és un joc que ens posarà en la pell de supervivents de la fi del món. El joc s'ha de jugar de una manera molt narrativa i posa molt el focus en la relació entre els PJ i PNJ del món. Te una manera molt concreta de jugar-se, però al mateix temps dona als jugadors i directors del joc les eines per seguir aquest camí, que es força narratiu.
Espero que gaudiu d'aquest joc tant com jo ho he fet