El Pathfinder més Salvatge

En aquest moment, tenim que HT Publishers está en plena campanya de Pathfinder per Savage Worlds. Justament aquests són els dos jocs que més he jugat i dirigit els darrers anys, així que, que pot anar malament?

En aquesta prevenda, per 50 euros podem tenir, en format físic i digital

• El manual bàsic de Pathfinder per Savage Worlds.
• El mòdul La Ultima Esperanza de Hondanada.
• Els encarts per la pantalla del màster personalitzable.
• Bloc de fulls de personatges.

Hi ha també opció en digital i en tapa dura o be de comprar els components per separats. A part, en funció dels diners aconseguit durant aquest procès s'aniran desbloquejant diverses metes, com sol ser habitual a les prevendes d'aquesta editorial.

Anàlisi

Una de les coses a destacar és que en el moment en el que ens apuntem al mecenatge, tenim acces a la versió digital del manual bàsic i el modul.

Quan obrim el manual, el primer que veiem és que aquest porta tot el necessari per jugar, sense necessitar de tenir el manual bàsic de Savage Worlds Edició Aventura. La maquetació a dos columnes recorda al format habitual de aquest darrer joc, mentre que el fons imitació de pergamí de les pagines i les il·lustracions ens porten als manuals de Pathfinder.

Val a dir, que el joc no és una traducció de Pathfinder primera edició al sistema Savage Worlds, sinó que es tracta de portar Golarion, la ambientació per defecte de Pathfinder, i el sabor de aquest joc a Savage. Coses tan de D'n'D com el avançament per classes queden desplaçat, encara que les classes de Pathfinder si que es veuen reflexades la Joc.

En la creació de personatges, tenim que d'entrada tenim disponibles els ancestres corresponents a les races del bàsic de Pathfinder 1a edició, que són humà, elf, gnom, nan, hobbit halfing, semi-elf i semi-orc. L'altra diferencia és que podem triar un avantatge de classe, que es corresponen amb les classes de Pathfinder. També és cert que si no es vol, es pot agafar un avantatge professional o de rerefons si volem jugar amb personatges sense classe. Personalment, aquesta opció treu l'aroma a Pathfinder i per tant, no la recomano a no ser que vulgueu fer servir aquest manual com un genèric d'espasa i bruixeria. Per cert, com a exemple de cada classe ens trobem amb els personatges icònics de Pathfinder, amb les seves estadístiques per si volem fer-los servir de pregenerats en una sessió ràpida. Una alegria tornar a trobar-me amb Valeros, Merisiel, Kira i companyia.

La resta de creació de personatges és la mateixa que en l'edició Aventura de Savage Worlds, es a dir, es trien avantatges, desavantatges, habitats, característiques i valors derivats.

Un tema que ha quedat reduït és l'alineament, en aquest joc passem a tenir només un eix (bo, neutral, malvat) enlloc dels dos eixos que tenim a Pathfinder. Segueix sent una guia moral i només te efectes pràctics a les classes divines. Això si, amb algunes desavantatges com el codi d'honor és un tema que casa molt bé. Atents dons, Paladins amb el que feu!

El tema màgic seguim tenint la base dels punts de poder de Savage Worlds. Els avantatge de classe corresponent a les classes amb màgia de Pathfinder, ens atorguen punts de poder que podem gastar fent servir conjurs basats en la habilitat de Fe (màgia divina) o de Hechiceria (màgia arcana).

El que ha de venir

A part d'aquesta prevenda, HT Publishers ha anunciat també els següents suplements per aquesta primera onada :

• Abril de 2022 : Manual Bàsic. (ara en preventa)
• Maig de 2022 : Compendi de Golarion. Aquest suplement ens mostra a grans trets com és el món on es juga a Pathfinder.
• Juny de 2022 : Bestiari. Tot i que el manual bàsic te un apartat dedicat al bestiari, aquest suplement l'expandirà
• Juliol de 2022 : Baralla de persecucions dramàtiques. Aquesta baralla afegeix una nova dimensió a les persecucions dins del joc.

A tots aquells que entrin a les 4 fites anteriors, en el moment de comprar la baralla de persecucions dramàtiques rebran de manera gratuïta la Guia de Varisia, la regió més famosa de Golarion i on s'ambienta la primera senda d'aventures anunciada per Pathfinder Salvatge, que no és altra que El Auge de los Señores de la Runa, que rep la seva tercera reencarnació després de ser una campanya per Dungeons And Dragons, Pathfinder i ara Savage Worlds. 

Conclusió

Com ja he dit, Pathfinder i Savage Worlds són dos jocs als que he jugat molt els darrers anys. Per tant, és un joc que no puc deixar passar. La ambientació, que no deixa de ser un poti-poti de tot allò interessant de la fantasia lúdica, sempre m'ha agradat. En quant a sistema, Savage Worlds és, per mi, mes àgil que d'n'd i sobre tot, ens deixa més llibertat a l'hora de fer evolucionar el nostre personatge. Potser algú trobarà en falta l'evolució guiada que son les classes i els nivells, però jo no estic a aquest joc.

Un altre punt a favor. Només s'adapta el manual bàsic de Pathfinder, així que no tenim les classes que van aparèixer als diferents suplements de Pathfinder. Tampoc tenim els arquetips, que eren les especialitzacions dins les classes, però crec que el sistema de Savage ho supleix be gracies a les avantatges que podem anar triant al avançar el jugador.

Per acabar. A mi em va treure de Pathfinder el munshkineig dels jugadors que buscaven la combinació de dots per fer el seu personatge invencible i que acabaven per trencar el joc. En aquest cas, i per ara, doncs només tenim un sol manual, no la tenim en aquesta ambientació Salvatge.

A l'aspecte negatiu, diré que trobo a faltar alguna guia de traducció per tal de convertir el meu material de Pathfinder a Savage Worlds. Però segur que no m'impedirà recuperar algun escenari i campanya que m'agraden molt a aquest sistema.

Parlem de Masks

Vagi per endavant que l'edició en castellà d'aquest joc està actualment en procés de finançament col·lectiva i que la meva font és l'edició en anglès publicada per Magpie Games. També he de dir que Cursed Ink i Colmena de Papel han assolit l'objectiu econòmic de la seva campanya i que el joc serà una realitat en breu en la seva edició castellana.

Masks és un joc de rol de superherois, on els personatges és posen a la pell de un grup de joves que intenten obrir-se pas en un món on la gent amb poders és habitual des de fa tres generacions. Ells formaran part doncs de la quarta generació de superherois que ha vist el món. Per tant, estarem davant d'una campanya que beu de còmics i sèries com Young Avengers, Teen Titans o Runaways.

 

Aquest es un joc Powered by the Apocalypse, sent aquest el darrer dels grans PbtA's clàssics que faltava per ser publicat a casa nostra, en aquest cas, en llengua castellana. Per tant, ens trobarem davant d'un joc que posa el focus en la narració més que en les tirades de daus. Com és costum als PbtA, aquest joc ens proporciona 10 arquetips de personatges que funcionen a l'hora com a fitxa de personatge i com a reglament específic per aquest tipus de personatges. Val a dir que els arquetips es centren més en la psicologia del personatge, que no pas en els poders, doncs l'interès del joc està en cercar com els nostres herois s'obren pas en un món força competitiu i com evolucionen les relacions entre ells.

Una de les coses que ens trobem, es que els veterans sempre diuen com han d'actuar i això es reflexa en una mecànica que fa que les característiques dels jugadors variïn i força al llarg de la campanya. Sota diverses circumstàncies es dispararà aquesta mecànica i una de les nostres característiques pujarà a canvi de baixar-ne una altra. Per tant, podem reflectir com els personatges, que no deixen de ser joves en fase de formació, evolucionen amb les seves vivencies.

Un punt important en el joc es l'influencia que poden tenir tant els PNJ sobre els Jugadors, per defecte, tots els adults tenen influencia sobre els herois, com entre els mateixos jugadors. I es que els jugadors poden tenir en compte la opinió dels altres per fer les seves accions, forçar a algú que faci alguna cosa a canvi de la seva influencia o directament, rebel·lar-se contra aquesta influencia.

La principal aportació que fa aquest joc a les mecàniques PbtA, es que dins els moviments del joc, tenim disponibles un conjunt de moviments que són específics per cada arquetip de personatge. Això facilita molt la feina del director del joc per tal de que les males decisions dels jugadors portin problemes específics a allò que es el focus de cada arquetip. Sense cap mena de dubte es una gran troballa.

Pel que fa a la ambientació, el joc ens proporciona una ciutat marc, inspirada en el New York dels còmics Marvel o en la Metròpolis de Superman i que ens la defineixen com la ciutat més gran del món. Tenim uns punts fonamentals, com les tres generacions anteriors de superherois que hem de respectar, però es un paper en blanc on nosaltres podem posar tot allò que necessitem per les nostres històries. Al ser una gran ciutat, podem encaixar sense gaires problemes aquells escenaris que necessitem per les nostres aventures.

El Verkami

Aquest joc, com he comentat, es troba en fase de finançament col·lectiu. En aquesta campanya podem obtenir el joc bàsic, tant en físic com en digital. A aquest bàsic podem afegir un suplement, anomenat Secrets of A.E.G.I.S. que es centra en la agencia governamental que s'encarrega de mantenir a ralla els meta-humans. Aquesta agencia està inspirada clarament en S.H.I.E.L.D. i, gracies a aquest suplement, ens podem submergir a fons en aventures on aquesta agència sigui important. 

 

També tenim la opció de adquirir dues baralles de cartes, una de elles la Baralla de Villans, on trobarem una cinquantena llarga de oponents llestos per dur a taula. Una bona ajuda per treure un dolent de manera ràpida.

La segona baralla es la Baralla de Influència, que ens serveix d'ajuda per saber qui té influència sobre qui i també quines condicions, que s'adquireixen al fallar moviments, tenen cada personatge. Des de el meu punt de vista es una bona eina per gestionar aquests temes a la taula.

Pel que fa a les recompenses addicionals, Cursed Ink ha decidit que per cada 250 € addicionals a l'objectiu inicial, anirà alliberant un article que correspon al suplement Històries del Halcyon City Herald, un suplement editat en anglès ple d'ajudes, escenaris i quatre llibrets addicionals per el joc. Si s'arribessin a assolir els 15.000 €, tindríem aquest suplement al complert i per tant, de la línia de producte en anglès només quedaria fora el suplement Unbond. 

 

En suma, es tracta d'un Verkami força golós. Si us interessa podeu entrar-hi fins a principis de març.

M'agradaria també fer una reflexió sobre aquesta campanya. És la primera en la que entro des que Verkami va canviar el seu funcionament, passant a cobrar als patrocinadors l'import de la seva aportació en el moment de fer aquesta i no al acabar la campanya com feia abans. El que he vist es que aquesta campanya no ha tingut aquelles arrancades espectaculars que feien que molts jocs es financessin el primer dia, si no que ha anat sumant adeptes poc a poc. Si que és cert que, coincidint amb el canvi de mes, va haver-hi una entrada de aportacions més important que la resta de dies. La meva hipòtesi es que el dia de pagament va influir molt en aquest punt. Ara espero que de cara al final de la campanya hi hagi un sprint final per desbloquejar noves metes.

El Monstre de La Setmana

El Monstre de la Setmana és un joc Powered by The Apocalypse que ens permet posar-nos en la pell de caçadors de monstres, defensant d'aquesta manera a la humanitat. En aquest cas, podem emular a la Buffy, als germans Winchester, o per que no, al mateix Blade.

 

Aquest joc l'ha escrit en Michael Sands i va ser publicat per l'editorial Red Hat en anglès. Tenim també una edició en català publicada per Maqui Edicions i, en el moment de escriure aquestes línies, hi ha en marxa la prevenda de l'edició en castellà  de la mà de Cursed Ink.

Quan mirem el joc, i més si ja es coneixen altres jocs amb els que comparteix sistema, de seguida veiem que es un dels primers jocs que van apareixer amb aquest sistema, motiu per el que, més enllà de la temàtica, no presenta cap mesura revolucionaria. A part de la tirada de 2 daus de 6 + habilitat, que a l'edició catalana s'anomenen valors, per obtenir un resultat que pot ser de fracàs (fins a 6), un èxit parcial (de 7 a 9) o bé un èxit complert (10 o més) podem destacar altres cosetes.

• En cas de fallar una tirada es marca experiència. Segueix doncs el que marca el joc Dungeons World i anima d'aquesta manera als jugadors a mirar de fer coses, encara que no siguin de la seva especialitat.
• Tots els jugadors tenen la opció de gastar un punt de sort per tal d'evitar el mal d'una ferida o bé per tal de canviar una tirada per un 12. Aquesta reserva de punts es limitada per tota la vida del personatge i només es poden recuperar un parell de punts gastant punts d'experiència. Quan s'acaba la sort del personatge aquest passa a estar maleït i el Guardià (nom que rep en aquest joc el director, en honor al a La Crida de Cthulhu) te carta blanca per fer que li passin maldats al personatge.
• El mal funciona amb caselles de mal. A partir de la 4a el personatge està malferit i les ferides prenen un caire catastròfic. Al 8è punt de mal el personatge mor. Si que es cert que, fent servir màgia major, es pot arribar a ressuscitar. 
• En el moment de començar, els personatges es coneixen, però no tenen per que treballar junts. Els quaderns dels jugadors donen llavors per establir la relació entre elles.

 

Pel que fa als personatges, tenen a la seva disposició una bona col·lecció de moviments bàsics, que permeten cobrir la majoria de situacions que esperem d'un joc on la investigació i el combat son importants.

A més a més, cada personatge te el seus moviments personalitzats que els hi donen accés a aquelles habilitats especials degudes a la seva especialitat. Parlant de personatges, tenim els següents llibrets :

• El diví. Ha estat enviat a la Terra per un ésser sobrenatural. A la cultura cristiana seria, per exemple, un àngel.
• L'escollit. El destí li te reservat un gran paper. Potser fent que passi alguna cosa o be, impedint que passi. 
• L'expert. Una rata de biblioteca amb grans coneixement sobre el món sobrenatural.
• L'iniciat. Pertany a un grup / secta / ordre que porta segles lluitant contra els monstres.
• El llançaconjurs. Un mag que combat els monstres amb màgia. Ull que el moviment fer servir màgia és un moviment bàsic i disponible per tothom.
• El malfactor. Un xitxarel·lo que s'ha topat amb criatures sobrenaturals i ara els combat.
• El malmès. Un monstre va matar a algú proper a ell i ara busca venjança
• El monstruós. Quan el presento sempre el presento com a Blade. Una criatura de natura monstruosa (vampir, home llop, ...) però que s'ha canviat de bàndol i ara lluita contra els monstres.
• El mundà. Una persona normal i corrent que és relaciona bé amb les víctimes de les criatures que perseguiu i que també acostuma a ser l'objectiu d'aquests darrers.
• El professional. Forma part d'una agència governamental que lluita contra monstres.
• El raret. Un teòric de les conspiracions. Sempre connecta els punts d'una manera que els altres no veuen. El problema és que molts cops te raó.
• El Sinistre. El seu poder be del seu costat fosc. Quant més alimenta la seva foscor, més poderós es torna,
  

A part de tots aquests personatges, per internet podem trobar altres classes de personatges fetes per els seguidors d'aquest joc. També val a dir que el suplement Tome of Misteries, per ara només editat en anglès, incorpora noves classes de personatges.

 

La estructura bàsica d'una sessió de joc ve donada per un Misteri. Aquest misteri el definirem definint 

• Un ganxo per els jugadors. Allò que llegiran a les noticies que fa que els caçadors s'involucrin a la història.
• Un compte enrere. A mida que el temps va passant, la situació es torna més i més perillosa. Les manifestacions dels monstres son més espectaculars, ... Es tracta doncs d'una adaptació dels rellotges d'Apocalypse World.
• Un seguit de pnj preparats per tal que interactuïn amb els jugadors i el misteri (per exemple indicar les víctimes en cert punt del compte enrere).
• Les amenaces a les que s'enfrontaran els jugadors.
• Moviments específics del misteri.

El llibre ens porta un parell d'exemples. A la web de Maqui Edicions també en trobareu un.

Aquests misteris es poden ajuntar per formar un arc, recordant a l'estructura de les series procedimentals de la tele, aquelles que tenen un cas cada setmana, però que tots tenen un fil conductor que es va desvetllant al llarg que es van emetent episodis.

Aquest joc només l'he pogut provar en un One-Shot i puc dir que ens ho vam passar molt bé. El joc, com sol passar amb aquest sistema la partida és molt narrativa. Les llavors de relacions ens van dur a tenir sobre la taula grans històries entre tots ells, com que per exemple el diví era un avantpassat de l'expert  qui l'havia invocat per error llegint un antic llibre. La narració flueix d'una manera natural sense que el sistema impedeixi fer allò que els jugadors volen fer. També veig que l'estructura episòdica pot anar be a grups sigui habitual que algú pugui faltar algunes sessions. Si un jugador no pot venir un dia, dons aquell dia el seu caçador no surt a l'episodi sense que això afecti a la narrativa.

En la part negativa citaré dos punts. El primer és que per un sol dia hi ha massa classes de personatges. La meva recomanació es que descarteu aquells que no tenen sentit en una sessió única, com és el cas de l'escollit i us centreu en els que creieu que van millor. Els jugadors quan veuen 12 personatges tenen tendència a bloquejar-se.

La sort es molt poderosa i en una sessió única de joc no te sentit que els personatges tinguin un recurs gairebé il·limitat. per tant, i el manual ja ho diu, s'hauria de limitar a dos o tres punts, per tal de que vegin que es un recurs molt poderós, però limitat.

En resum, un joc molt recomanable que ens permet passar una bona estona, descarregar adrenalina resolent uns misteri i enfornar-nos al Monstre de la setmana.

The Sprawl

Avui us volia parlar de The Sprawl, el joc de rol, amb mecànica PbtA i de temàtica Cyberpunk creat per Hamish Cameron i que ens arriba en castellà de la mà de l'editorial Yipi Ka Yei. Aquest joc busca recuperar les sensacions que ens van produir jocs com Cyberpunk 2020 però fent servir mecàniques més actuals.

Com en molts altres PbtA, cal començar una primera sessió on els jugadors triaran entre un dels deu arquetips diferents. A diferència del que passa en altres PbtA, i per donar aquesta sensació que els PJ son prescindibles, no hi ha cap problema en que dos dels jugadors facin servir el mateix arquetip, tot i que es recomana que cada jugador trii un de diferent per tal de aconseguir un ventall més gran d'opcions dins el grup.

Aquesta primera sessió ens porta a la creació també del món en el que es jugaran les nostres partides, posant el focus amb les grans corporacions que controlen l'economia. I es que cada jugador, director de joc inclòs, haurà de crear una durant aquesta sessió zero. Aquí els jugadors tenen una bona oportunitat per crear conflictes que esquitxaran poden esquitxar als seus personatges. En aquesta fase es defineixen també les relacions entre ells. Això fa que al començar a jugar, els jugadors hagin compartit alguna missió amb, com a mínim, un altre personatge jugador, creant-se una xarxa de contactes entre ells. A part, aquestes missions involucren a una de les corporacions abans esmentades i per tant, tal i com passa sovint en molts PbtA, el mestre de cerimònies te una altra possible font de conflictes per fer interessant la vida dels personatges.

El joc ens proposa que fem servir una estructura de sessions orientada a missions, que podem dividir en quatre actes. A la introducció, algú contacta amb els PJ i els hi ofereix una feina. A continuació be una fase en la que els personatges es preparen el treball, obtenint sobretot informació i equip que podran fer servir més endavant. La tercera part es la d'executar el treball, quedant com a epíleg una darrera escena en la que els jugadors cobren la feina feta.

Una de les coses que trobo més interessant es que, a la fase de preparació els jugadors acumulen l'informació i l'equip de manera abstracte en forma de punts d'info i d'equip. En qualsevol moment, poden fer un flashback per tal de concretar quina informació o quin equip faran servir, explicant com ho van obtenir i gastant un d'aquest punt. D'aquesta manera els Jugadors es poden trobar davant d'una porta tancada amb codi d'accés. Per superar-la podran gastar un punt d'informació per tal que el Hacker pugui dir que quan va entrar als sistemes de la companyia, va trobar una base de dades amb el codi d'accés, gastant un punt d'info, o també podria ser que un personatge hagues subornat a un treballador descontent per tal que li donés el codi. Personalment aquesta mecànica em recorda molt al que fan a La casa de papel, quan davant una dificultat extrema fan un flashback on es veu com el professor ha previst el problema i ha pensat una solució al mateix.

Un aspecte que sol ser important en jocs d'aquesta ambientació es el de l'equip, i més en concret l'equip cibernètic que al que poden accedir els jugadors. El sistema ho resol de manera brillant definint un seguit de opcions base que podem personalitzar amb etiquetes que es plasmen amb funcionalitats o debilitats del equip. Com passa sempre, l'equip es car i per aconseguir-lo ens torna a oferir una altra font de conflictes, com ara que el paga una corporació, que cal trobar un metge de dubtosa reputació que treballa a una clínica no gaire legal.

Te també tot un capítol dedicat a la Matriu, la xarxa informàtica que ho abasta tot. En aquest cas ens ofereix un seguit de moviments específics per fer al ciberespai i les amenaces que s'hi poden trobar., quedant com una mena de joc dins el joc. A la partida que vaig dirigir no hi havia cap hacker, així que no puc dir si passa com passava al CP2020, on el hacker era un personatge que quedava totalment aïllat de la resta i que si jugava ell, no jugaven la resta de jugadors.

L'aspecte negatiu que li veig al joc es que per una banda l'estructura de missió pot arribar a ser repetitiva i cansar a la taula en una campanya llarga. Es el mal que tenen en general els PbtA, que són per allò per el que han estat dissenyats i que si ens sortim d'aquí, tot l'engranatge fa figa. Això si, la meva experiència es que per one-shots o campanyes no gaire llargues és un molt bon joc.

Si sou seguidors del podcast Éxito Parcial coneixereu que aquest programa classifiquen en generacions els jocs PbtA. Aquest és un joc de primera generació, i per tant, el seu sistema s'allunya poc del que podem trobar a Apocalypse World. Llegint els arquetips podem trobar paral·lelismes entre els dels dos jocs, però sobretot, els vincles entre els personatges funcionen de manera molt semblant a com ho fa la bio al joc de Vincent Baker, i per mi això es un punt negatiu.

En resum, ens trobem amb un joc que amb ambientació Cyberpunk, que recrea l'esperit que tenia amb el meu estimat Cyberpunk 2020 i que està força orientat a jugar missions dins aquest univers. Si us agrada aquest tipus de partides, una versió fosca de The Leverage, amb una ambientació propera als clàssics dels anys 80 com Neuromante, aquest és el vostre joc. Si per el contrari, preferiu un joc més transhumanista però amb el mateix sistema, us recomano que doneu un ull a The Veil, que ha publicat recentment en castellà l'editorial The Hills Press.


 

Apocalypse World

Avui us vull parlar d'un dels jocs indies que ho estan petant més aquests darrers anys i que ha servit d'inspiració a tota una família de jocs de rol. Avui vull parlar d'Apocalypse World, un joc creat per D.Vincent Baker.

Apocalypse Word ens posarà en la pell d'un joc d'un grup de supervivents d'un holocaust que intenten sobreviure en un món que tracta de renéixer de les cendres de l'època daurada. El manual no especifica gaire ni quina va ser la catàstrofe que va enviar el món tal i com el coneixem a la merda, ni entra en gaire detall en el tipus d'ambientació que tenim, deixant als jugadors que cada grup defineixi quin és el seu entorn del joc. L'única cosa que ens diu es que, hi ha una cosa anomenada la voràgine psíquica mundial una mena de presencia psíquica que els habitants del nostre món senten i amb la que es poden comunicar mentalment. Tampoc s'explica en detall, deixant que sigui cada grup de joc qui defineixi el que senten els seus PJ quan s'hi connecten.

I fixeu-vos que he dit els jugadors i no el màster, dons, aquest joc una de les seves virtuts es que el director del joc no és una mena de Deu que imagina i genera l'ambientació del joc sinó que es limita a fer preguntes als jugadors per anar construint entre tots el món que els envolta.

Aquesta es una de les coses que mes sobten quan entres a aquest joc o a qualsevol dels jocs que ha inspirat, és que el Mestre de Cerimònies (MC), nom amb el que s'anomena el Màster a aquest joc, s'ha de presentar a la primera sessió de joc sense cap idea preconcebuda del que es jugarà. En aquesta primera sessió, que inclou la creació de personatges, s'ha de dedicar a fer moltes preguntes als jugadors i a partir d'aquestes respostes, construir la ambientació. Val a dir que el joc ens proporciona unes eines, com poden ser els fronts, que ens permeten generar una ambientació viva i que treu partit a tots els detalls que conformen el rerefons dels personatges.

Pel que fa a la creació de personatges, aquesta es força senzilla. Els jugadors trien entre un seguit de llibrets de personatge als que només manca fer unes opcions. Un cop triades, venen les presentacions, on el MC farà moltes preguntes. A partir d'aquí, s'estableixen les relacions entre els personatges. Una de les coses que te aquest joc es que els PJ inicialment ja es coneixen prèviament, tot i que no han de ser necessàriament aliats o amics. Poden ser rivals, tenir comptes pendents, ...

El sistema de joc és bastant simple. La pròpia narració de les accions dels jugadors, fan que, sota certes circumstancies es dispari un moviment. Aquest moviments en general seran comuns, com intentar manipular a algú o especific de cada classe de personatge. En aquest cas, es farà una tirada de 2d6 i es sumarà un atribut adient. Si el resultat es de 6 o menys, la acció fracassa i el MC pot executar un moviment en contra dels PJ. Si es treu 7 o més, l'acció té èxit. Però compte, que si el resultat es un 7, 8 o 9, aquesta acció porta conseqüència en contra dels jugadors. El que és important aquí que és la narració qui provoca el moviment. Dit d'una altra manera, ens hem d'oblidar intentar convèncer un guàrdia que ens deixi passar dient "tiro per diplomàcia". En aquest cas el MC ens dirà alguna cosa així com "guai, com ho fas?" per tal que expliquem la nostra acció.

Una cosa que crida l'atenció és que el MC no tira mai daus. Els seus moviments venen sempre definits com a resposta a les accions dels jugadors. També el MC podrà activar un moviment en aquells moments que la narració s'atura i cal donar-li un impuls.

Aquest es un joc que requereix que es jugui d'una manera molt concreta i ens dona les eines necessàries per tal de jugar d'aquest mode. Entre aquestes coses ens trobarem els principis del màster, que com a tals, son les regles que hem de seguir si volem dirigir satisfactòriament aquest joc. Entre elles crida l'atenció una que diu que el MC ha de ser fan dels jugadors. És a dir, que el MC no es un adversari dels PJ, sinó que col·labora amb ells per tal de fer que la narració faci brillar els PJ.

En la part negativa d'aquest joc, començaré dient que el manual està força desendreçat. Quan el vas llegint et trobes que et falten coses, que hi ha coses que semblen repetides. Personalment, després de la primera lectura, la sensació que tenia era de caos. Vaig haver de buscar diversos actual plays i preguntar a algun fòrum i llegir altres jocs PbtA  per tal que tot prengues sentit.

La segona cosa que es criticable es el sistema de Bio. La bio marca com es coneixen entre ells els PJ. aquest atribut pot variar entre -3 i +3 en funció de com de bé que es coneixen els personatges entre ells. El problema ve que quan arriba a -4 o +4, aquesta és reinicia a 0 però es guanya un punt d'experiència. La veritat es que aquest sistema no te sentit. Et conec millor que abans, però ara la nostra relació s'ha reiniciat a 0. Val a dir, que els altres jocs basat en aquest que conec, cap d'ells fa servir aquesta mecànica.

L'editorial Nosolorol va publicar la primera edició en castellà. Malauradament el manual en físic es va esgotar i fins no fa gaire, només s'aconseguia en pdf. Ara bé, no fa gaire també van retirar aquest format de la seva botiga. Hi ha una segona edició en anglès. Esperem que aquest moviment editorial sigui per tal de preparar la sortida de aquesta segona edició.

En resum. Apocalypse World és un joc que ens posarà en la pell de supervivents de la fi del món. El joc s'ha de jugar de una manera molt narrativa i posa molt el focus en la relació entre els PJ i PNJ del món. Te una manera molt concreta de jugar-se, però al mateix temps dona als jugadors i directors del joc les eines per seguir aquest camí, que es força narratiu.

Espero que gaudiu d'aquest joc tant com jo ho he fet

Venture City

Venture City es una ambientació per Fate, publicada en castellà per Nosolorol, en la que els jugadors es posaran en la pell d'uns super-herois. El gir que te aquest món es que en lloc de jugar a l'època actual, aquesta ambientació ens duu a jugar en un futur proper al mes pur estil cyberpunk.

El que ens diu la ambientació oficial es que en algun moment en el nostre futur, comencen a aparèixer gent amb super poders. En principi ningú sap per que passa, i les teories són del més diverses, des de mutants a projectes secrets del govern que s'han anat de mare passant per una invasió alien i per [posi aquí la seva teoria consparanoica preferida]. Una de les corporacions va dur a terme experiments amb algunes d'aquestes persones i van descobrir que

• L'origen dels super poders es genètic. Tothom te un poder dormint, però no en tothom es manifesta.
• Van aconseguir aïllar una droga que provoca que els poders adormits es despertin.

No va passar temps abans que la resta de corporacions aconseguissin la formula i creessin els seus propis superherois. Ara, els superherois són soldats en una guerra corporativa secreta, alguns dels quals apareixen sovint a les noticies protegint a la gent en un intent d'aconseguir millorar la imatge pública de la companyia a la que pertanyen.

En aquest món, els super-malvats són o gent amb super poders fora de l'orbita corporativa i que tenen la mala sort de tocar els nassos a una corporació, o bé supers corporatius que cauen en desgracia.

Feta aquesta descripció, diré que els PJ amb els que jugarem seran personatges amb super poders. Degut a la mecànica del joc, el tipus de supers que portarem seran més propers a la patrulla x que no pas a un superman. Quan creem el nostre PJ disposarem un seguit de punts extra per comprar proeses, com en el Fate Bàsic, però aquests punts els podem gastar en comprar poders i en fer-los mes potents. A part dels 3 punts bàsics per proeses, disposarem de 3 més per aquest poders, de manera que podem tenir-ne de manera limitada, sense perdre la capacitat de recuperar punts de destí al començar la sessió de jocs.

El més interessant de aquest suplement es que tal i com estan definits els superpoders, podem fer servir aquestes regles com un toolbox per tal de plasmar poders en altres ambientacions. Per exemple, si tenim un mag que faci meravelles amb el foc, podem fer les regles d'aquest suplement per crear-lo.

Sobre la ambientació diré que a mi m'ha agradat força, dons em permet fer una volta a un tipus de ambientacions, les de futur fosc, que m'agrada, plantejant el joc des de un punt de vista original. De la primera tongada d'ambientacions que ha publicat Nosolorol, aquesta es la que més m'ha agradat i que més s'adiu als meus gustos rolers. Si que es cert que el sistema Fate no el tinc massa per la mà i en moltes ocasions, si els jugadors no entren en la part narrativa, se m'ha acabat convertint en un intercanvi de punts de destí entre els jugadors i el master.

Per finalitzar afegiré que a aquest mateix blog, podeu trobar, a la secció de descarregues, un full de personatje per a aquesta ambientació en castellà.

Savage Worlds. East Texas University

Seguint el pas d'una entrada del blog, on parlava del joc Savage Worlds, avui us vull parlar d'una ambientació salvatge. Es tracta de East Texas University.

A ETU ens posem en la pell d'un grup d'estudiants universitaris que cursen els seus estudis superiors a la Universitat de Texas Est situada prop de Pinebox, una petita ciutat fictícia de Texas.  El que els PJ no saben es que en aquesta universitat succeeixen fenòmens extraordinaris que posaran en perill la seva vida.

Al ser els jugadors estudiants ens trobarem que la vida universitària tingui un pes important a les nostres partides, com ara els exàmens però també altres tòpics de pel·lícules americanes com poden ser les germandats, les festes, els equips d'esport universitaris etc. Sobre els exàmens s'ha de dir que tenen un sistema molt interessant, que ens pot dur a amonestacions administratives si fallem com a aconseguir petits beneficis, com ajudar a un altre estudiant o caure bé a un professor, quan trèiem bones notes.

Tots els que som universitaris sabem que els diners són un problema durant aquesta etapa de la nostra vida, i en aquesta ambientació això està ben reflectit. Els nostres diners seran escassos i ens haurem de administrar be durant el semestre per tal de no arribar a nadal i no poder sortir de casa. Un altre reflex d'aquesta situació es que els estudiants tenen la opció de tenir un vehicle propi, però que, a no ser que siguis de bona família, serà sense dubte un cotxe que ha passat abans per les mans dels germans o cosins dels pj i que per tant, tindrà algun que altre problema (tub d'escapament en mal estat, cremar oli constantment, ...)

En aquest sistema, els nivells del jugador van associats a l'any que està cursant, canviant els noms dels nivells per els nom del curs usats als estats units, així els jugadors novells els anomenen freshman, els jugadors experimentats són anomenats sophomores, els veterans s'anomenen juniors i els de nivell heroic son els seniors).

Com altres ambientacions de Savage, aquesta ambientació fa servir una aproximació a la màgia. En aquest cas es tracta de rituals màgics que permeten als seus practicants realitzar fets sobrenaturals. Inicialment els jugadors no tenen accés a aquest tipus de màgia, es a dir, no poden posar nivells a la habilitat, però es deixa una porta oberta a que si entren en contacte amb aquest món i troben a algun mentor, poden apendre a fer rituals màgics, gastant els punts d'avançament.

Degrees of Horror.

Al costat de aquesta ambientació tenim una campanya de punts argumentals anomenada Degrees of horror, nom que podem traduir com a llicenciatura en terror. En aquesta campanya acompanyarem als nostres jugadors des del primer dia de la seva vida universitaria amb la xerrada introductoria a la vida universitaria fins al dia de la seva graduació. Com a campanya de punts argumentals, ens trobarem que hi ha una serie d'esdeveniments que succeeixen a certs punts temporals, però ens deixa gaps entre ells que haurem d'omplir amb altres històries que passin als campus o que puguin interessar als jugadors. Aquest punt ens dona molta flexibilitat i fa que no hi hagui dos campanyes jugades de igual manera.

A part de la campanya en si, Degrees of horror ens inclou també una serie de Savage Tales, petites histories per donar color al dia a dia i que podem fer servir per omplir els gaps amb els nostres usuaris. Per ultim, disposarem d'un generador d'aventures que ens donarà quatre pinzellades per poder elaborar d'una manera ràpida una sessió de joc.

La meva impressió

En el moment que estic escrivint aquest post, estic en dirigint la campanya Degrees of Horror, ara mateix estem a punt de finalitzar el primer curs. El setting ens està agradant força dons ens porta a un univers poc tractat en jocs de rol. Tenim una barreja de misteri, festes universitàries, aventures amb més investigació, ...

Precisament el que mes m'està agradant es que aquesta ambientació ens està permetent viure en primera persona pel·lícules com Porkis o los albondigas en remojo, però al mateix temps podem tenir una ambientació que ens permet entrar en temes de terror o de investigació. En aquest aspecte em recorda una mica a Buffy Cazavampiros.

Aquesta ambientació ens proporciona muntanyes de taules que ens permeten generar escenaris aleatoris com ara festes, petits escenaris ràpids, els ingredients de un ritual màgic, els noms de les germandats, ...

Per mi, sense cap mena de dubte es una ambientació molt recomanable i que vaig votar a la darrera enquesta que ha fet HT Publishers per triar quines seran les properes ambientacions traduiran al castellà.

En el punt negatiu, dir que ni la ambientació ni la campanya, que es venen per separat, porten cap exemple de PJ que puguem fer servir com a pregenerats per una partida ràpida. En canvi, ens trobem que hi ha un pdf a part que ens proporciona 12 personatges pregenerats. No es que sigui un gran desembossament, dons costa 2.99$, però crec que es podrien haver inclòs al manual d'ambientació o la campanya.

El costat més salvatge del rol

Avui us vull parlar d'un dels jocs que més m'han agradat darrerament. Es tracta de Savage Worlds un sistema de rol genèric publicat per Pinnacle Entertainment Group en anglès i traduït al castellà per HT Publishers.

Savage World es un sistema genèric, que ens permet jugar en la ambientació que mes ens agradi, encara que, per la seva natura, encaixa molt bé en ambientacions de tipus pulp. Podem crear el nostre propi univers o bé podem fer servir una de les moltes ambientacions que hi ha publicades.

Sistema

El sistema es força senzill. Cada atribut i habilitat que tenim s'indica amb un nivell de dau, sent d4 el nivell més baix i d12 el més alt. Qualsevol tirada només cal llençar el dau adequat al nostre nivell i igualar la dificultat estàndard de 4. Addicionalment els PJ i els PNJ més carismàtics (un boss final, un PNJ recurrent, ...) poden tirar un dau de 6 cares i triar el millor dels dos. Els daus poden explotar, es a dir, si treus la tirada màxima en un dau, com pot ser un 8 en un d8 tornes a tirar aquest dau i sumes els resultats.

A més de les habilitats i atributs, els jugadors tenen un seguit d'avantatges, que es allò que fa que els PJ siguin especials i desavantatges, dons tothom te el seu punt feble. Val a dir que,a diferencia dels avantatges, hi ha força desavantatges que no tenen una influencia mecànica, sinó que apliquen a la banda rolera. Per exemple, potser que tinguis un personatge lleial als seus aliats. D'ell s'espera que no deixi mai enrere a ningú, però això no suposa cap bonificació ni penalització a les seves tirades.

Cada jugador rep uns punts d'heroi, anomenats benis, que li poden servir per repetir una tirada o minimitzar l'efecte d'una ferida en combat. A cada sessió del joc, els jugadors reben 3 benis (poden tenir més o menys en funció de les avantatges / desavantatges que tinguin). La manera de guanyar-ne més es interpretant les desavantatges del personatge en un moment que això pugui ser usat en la seva contra.

La darrera peculiaritat del sistema es la baralla salvatge. Es tracta d'una baralla francesa de 50 cartes que es fan servir per gestionar les iniciatives o per introduir un component aleatori al joc de cara a seleccionar el resultat d'una taula. Com a gestió d'iniciatives m'agrada molt, dons fa que l'ordre canvii a cada torn, el que dona una tensió afegida a les situacions d'estres.

Aquest joc incorpora un sistema de "màgia" que es fàcilment adaptable tant a diferents tipus de màgia en ambientacions antigues, com a objectes mecànics espectaculars en ambientacions steampunk o per a jugar amb tecnologia extrema en ambientacions més futuristes. Es basa en la definició d'un poder i en els seus ornaments. El poder ens diu que es fa (llenço una bola de foc), mentre que els ornaments ens indiquen com ho faig (potser un alquimista ho farà llençant una poció, un bruixot ho farà recitant unes paraules màgiques, en una ambientació steampunk posiblement es faci servir un artilugi extrany...) D'aquesta manera s'aconsegueix simplificar molt el sistema, però sense que perdi flexibilitat i diversió.

A part, trobarem regles per tot tipus de situació que ens trobem (combat de masses, de vehicles, ...) algunes resoltes amb millor sort que altres.

Ambientacions

Com he comentat abans, es tracta d'un sistema genèric, podem jugar en la ambientació que volguem. El bàsic ens proporciona races i bestiari per defecte i les opcions per que nosaltres creem les nostres. A part, tenim infinitat d'ambientacions que poden anar des de coses com un apocalipsi zombi a la Europa renaixentista a coses com l'aparició d'en Cthulhu a durant la Segona Guerra Mundial.

Cada ambientació afegeix les seves pròpies regles, sobretot en l'apartat de creació de personatges, oferint races, avantatges i desavantatges específiques per l'ambientació. Algunes de les que més em criden l'atenció son

• Beast'n'Barbarian. Si ens agrada una ambientació de fantasia al mes pur estil Conan, aquesta es la nostra.
• Achtung! Cthulhu. Mites de Cthulhu durant la Segona Guerra Mundial.
• East Texas University. Terror Universitari. 
• Ultima Forsand.  Un apocalipsi zombi a l'Europa renaixentista.
• Lankhmar. Coneixeu les novel·les de Fafhrd i el Ratonero Gris? Aquesta ambientació es basa en les seves aventures i es una ambientació de fantasia força gamberra.
• Deadlands. La versió més macabre del oest americà.

Guies de gènere.

A part de les ambientacions, hi ha publicades les anomenades guies de genere, que ens donen més informació per adaptar aquest joc a un gènere concret. Tenim guies de ciència-ficció, de super-herois, per fer partides de terror, ... Puc opinar poc d'elles dons només tinc la de ciència-ficció i encara no m'hi he posat amb ella.

Campanyes de punts argumental.

M'ha cridat molt la atenció que moltes de les ambientacions ens ofereixen les campanyes de punts argumental. Es tracta de campanyes per la ambientació on no tot està escrit. En lloc de ser una campanya lineal com poden ser els Adventure Paths de Pathfinder, ens defineixen una serie d'esdeveniments claus per la nostra campanya. Com anem d'un a l'altre es cosa del Master, qui ha de posar de part seva per omplir els gaps, però també dona opcions a interacutar profundament amb el rerafons dels personatges. Sense cap mena de dubte, jo que soc consumidor de campanyes, les trobo molt interessants, dons donen una guia general sobre per on ha de anar la història al mateix temps que et permet reaccionar amb els interessos dels jugadors. 

Opinió

Aquest es un joc que m'encanta. El sistema compleix amb el seu lema Fast, Fourious and Fun!, es a dir, ràpid, furiós i divertit. Trobo que es un sistema que es pot ambientar a qualsevol partida amb un toc Pulp. Per mi és ideal per recrear les pelis d'aventures de la meva infantesa i joventut. De fet, ara fa poc va acabar un exitós Kickstarter de la ambientació Flash Gordon.

Un altra aspecte que a mi em convenç molt es que, tot i que les regles parlen de l'ús de mapes i figuretes, es un aspecte que si voleu es pot deixar de banda. Crec que aquesta opció ens permet controlar el to de la nostra partida, ens podem adaptar a una cosa més narrativa o a un joc més tàctic en funció des nostres gustos.

S'ha de destacar que a Google+ hi ha una comunitat molt activa dedicada a aquest joc. És un gran punt de entrada per accedir a recursos o per comentar regles i resoldre dubtes. A mi m'han ajudat força.

Enllaços.

Si us agrada el que esteu llegint, podeu fer un tastet amb les regles de prova de caràcter gratuït i fer un tastet jugant una de les aventures d'una pàgina que podem trobar a la web de l'editor

3 16 Masacre en la Galaxia

Ja fa temps que vull parlar d'aquest joc de rol anomenat 3 16 Masacre en la Galaxia.  publicat per Nosolorol dins la seva línia de productes ConBarba, que inclou els productes més indies de la editorial.

Est tracta d'un joc de rol independent amb una mecànica molt senzilla que ens duu a una ambientació futurista en la que la humanitat ha evolucionat fins a un punt en el que s'han eradicat les malalties de la Terra, la gent no coneix els efectes de l'envelliment, podent viure indefinidament. De fet hi ha cabines de suïcidi assistit per aquells que s'hagin cansat de la vida. En aquesta societat, la natalitat està controlada i només aquells que tinguin un permís especial poden tenir descendència, la resta de gent forma part de un programa genèric d'esterilització per evitar embarassos no desitjats no permesos. Els dirigents d'aquesta societat bucòlica consideren que el estil de vida Terrà es veu amenaçat per les forma de vida alienígena. Qualsevol forma de vida i que per tant, cal, de manera preventiva matar als extraterrestres abans que aquests ataquin a Terra.

Els Jugador es posaran a la pell dels membres de la 16ª brigada del 3º exercit, una mena de Marines espacials amb la missió d'arribar a un planeta i exterminar tota criatura que es mogui. Si hagues de dir de que va el joc, a mi sempre m'ha fet pensar en pel·lícules com Starship Troopers o Aliens. Es a dir, films de marines de l'espai en plena missió.

La creació dels personatges es certament simple i es redueix a assignar 10 punts entre dos habilitat, la Habilitat de Combat (HC) i la Habilitat de Fora de Combat (HFC) amb un màxim de 8 punts i un mínim de 2. La HC controla el que fem al combat. La HFC controla qualsevol cosa que fem fora de combat. Un cop fet això bategem els PJ i en funció de les habilitats anteriors el màster asinga una graduació a cada PJ, de manera que un serà el sergent un segon jugador el caporal i la resta soldats rasos. Amb això s'assigna l'equip als jugadors i ja estan llestos per la acció.

Aquesta facilitat per fer PJ juntament amb la presencia de unes taules aleatòries per generar escenaris en 4 tirades de dau fa que, per mi, aquest joc sigui un equivalent als fillers dels jocs de taula. Un joc en el que en un tres i no res pots tenir una partida llesta. El veig ideal per una sessió improvisada.

Si us pregunteu que passa amb els rerefons dels pj, aquest juguen un paper important, però enlloc de definir-los d'entrada el que fem es usar una mecànica de flashbacks. En qualsevol moment nosaltres podem invocar un flashback, ja sigui per aconseguir girar la truita en una situació complicada (aplicant una qualitat) o per establir les condicions d'una derrota (aplicant un defecte). Quan un jugador invoca un flashback, ha d'explicar una historia del seu passat i descriure com aplica aquesta experiència a la situació actual.  El mecanisme es limitat, dons es comença amb un de cada i només amb experiència podem obtenir-ne més, fins a un màxim de 5. Cal a dir que fer servir un defecte ens posa en una situació de vergonya que pot acabar en consell de guerra i degradació.

Una altra mecànica que cal explicar es el de les fitxes de perill. Cada planeta te un número de fitxes de perill que el màster pot disposar per fer dos coses.

• definir el numero de grups d'alienígenes que apareixen en un encontre.
• activar habilitats especials dels alienígenes.

El concepte de grup d'alienígenes es senzill. Cada encontre està format per un número determinat de grups d'alienígenes. Quan un jugador impacta elimina un d'aquest grups (es a dir una fitxa) i llença els daus per saber quants enemics ha matat.

Com he explicat abans, el joc va de soldats que van a un planeta llunyà amb la missió de eliminar qualsevol criatura vivent. Es per tant un mata-mata, però està muntat d'un mode que fa que els jugadors puguin interpretar els seus pj sense problemes. Un exemple. En diverses taules de joc on l'he dirigit, el jugador que fa de Sergent de seguida s'ha posat en plan Sergent d'Artilleria Hartman i comencen a donar ordres en veu alta als soldats, afegint-hi algunes paraules malsonants. També el joc diu que els Jugadors descriguin en combat les seves accions. De fet, si falles els jugadors reben el dret a descriure i interpretar el seu fracàs.

Per tenir llesta una partida, només cal que triem un nom al planeta, una ambientació (aquí els planetes son com a Dune, amb una única climatologia per a tot el globus), la quantitat de fitxes de perill que tindrà el planeta i el nivell d'habilitat dels alienígenes. El joc inclou taules que permeten generar, de manera aleatòria aquests paràmetres, el que ens permet tenir a punt una sessió de joc en cinc minuts. Alguns màsters els agradarà posar una mica més de substància a la partida, com ara donar una missió als jugadors, per tal que la cosa no sigui tant oberta. Però com sempre, els jugadors faran tot el possible per fer inútils els plans del màster.

En resum, un joc senzill que permet passar una bona estona quan volem fer una partideta ràpida i no ens volem trencar molt les banyes

Pros :

• Es un joc senzill que en un tres i no res tens llesta una sessió de joc.
• La mecànica dels Flashback, que donen un control narratiu als jugadors.

Contres :

• La sensació que tinc es que per fer una campanya a mig o llarg termini el joc es fa repetitiu.

Legend

La casualitat ha volgut que aquest post, que fa dies que volia escriure, el tingues programat per publicar just pocs dies després que s'anuncies el mecenatge de la nova versió del RuneQuest, que com ja he dit algun cop, és una de les meves debilitats roleres es el RuneQuest. Aquest va ser el joc que em va introduir al món dels Jocs de Rol. Fa uns anys va sortir la cinquena edició, de la mà de l'editorial britànica Moongose. Quan aquesta editorial van perdre els drets sobre el nom RuneQuest i sobre l'ambientació de Glorantha, però no del sistema, van decidir treure un "nou" joc que van batejar com a Legend.

 

Com ja he dit, Legend es una versió de la cinquena edició de RuneQuest, coneguda coma Moongose RuneQuest II o MRQII, on s'ha eliminat les referencies a l'univers Glorantha, però on s'ha mantingut el sistema de joc. Aquest sistema no deixa de ser el ja clàssic BRP, o sistema percentual que ha acompanyat a aquesta franquícia i a altres jocs que va crear Chaosium, com podria ser La Crida de Chtulhu. En ell els personatges es defineixen amb un seguit de característiques que ens donen una idea de les qualitats innates del personatge, com la Força, d'Intel·ligència, la Destresa, ... i un seguit de habilitats, expressades en números que van del 0 al 100 i que ens diuen el que sap fer el personatge i com de bé ho fa. La mecànica consisteix en que cada cop que hem de fer qualsevol cosa, cal tirar un dau de 100 per sota del valor de la habilitat relacionada. Si s'obté aquest resultat es té èxit, si no es un fracas.

El capítol del combat aquest manual recull la vella tradició del RQ que fa que els combats sigui ràpids i letals. En qualsevol moment, un mal cop de sort pot fer que un personatge poc hàbil deixi fora de combat un personatge molt poderós i amb molta experiència. Cada assalt els jugadors tenen un numero limitat d'accions, que haurem de fer servir tant per atacar o per defensar-nos. Tenir un major número d'accions per assalt que el oponent es clau per decantar el combat a una o altra banda, dons el combatent que en té menys, es veurà que no pot actuar per defensar-se dels darrers atacs per assalt que el seu oponent, el que es tradueix en cops dolorosos i la possibilitat de rebre una maniobra de combat.

Són justament les maniobres de combat un punt important en el mateix. Les accions de combat es decideixen en una tirada enfrontada atac vs defensa (aturar, esquivar principalment) si les dues accions tenen èxit no passa res, però si una d'elles te un grau d'èxit mes gran que l'altra, es poden donar una o més maniobres de combat, que inclouen coses com ignorar armadura, fer el màxim dany de l'arma, ... i que fan que el combat finalitzi en un tres i no res.

La màgia forma part del món, sobretot si volem aprofitar el material de Glorantha publicat per el MRQII. El sistema ens proposa diferents aproximacions a la màgia, cada una adequada als nivells culturals dels personatges. Ens trobem amb la ja clàssica màgia comuna, disponible per casi tothom, la màgia divina, que ens be donada per els deus i que està disponible per aquells personatges que siguin seguidors d'una deïtat i la fetilleria, la més potent de totes, però més dificultosa per dominar. El clatellot a Mo0ngose l'hem de donar per que la màgia espiritual s'ha obviat del manual bàsic i es distribueix en un pdf gratuït que hem de descarregar a part.

Potser el que menys m'agrada es que el manual bàsic no disposa d'un bestiari, cal que hem d'adquirir el manual Monsters of Legend de manera separada si volem tenir un compendi de monstres i adversaris no humans per els nostres jugadors.

A favor :

• La posta al dia d'un clàssic, que en el meu cas va ser la meva porta d'accés al rol.
• Un sistema molt realista de combat.
• La compatibilitat amb el material editat per la segona edició del RQ de Moongose, que ens dona la opció de jugar a la segona edat de Glorantha.

En contra :

• La manca d'un bestiari inclòs al joc.
• Que un dels capitols del joc s'hagi de baixar com un pdf apart.