#RPGaDay2022 Dia 15 - Qui t'agradaria que et dirigis una partida?

 

Tercera setmana del repte. Ara mateix, he de dir que dins el meu entorn lúdic, crec que estic obert a que em dirigeixi una partida tot aquell que en tingui ganes de dirigir. Quants més directors de joc siguem, més riurem.

Pel que fa als diversos canals dedicats als jocs de rol, potser em faria gracia, com a somni impossible, que l'Ezcardan em dirigís una partida de Mahō Shōjo, el seu PbtA amb ambientació basada en els mangas de noies màgiques, com podría ser Sailor Moon. 

#RPGaDay2022 Dia 10 - Quan vas començar a dirigir?

 

Desè dia d'aquest repte i tornem a tirar de la memòria. Quan vaig descobrir els primers jocs de rol, em vaig trobar que no sabia amb qui jugar, així que des de bon principi, en vaig posar darrera de la pantalla del màster per tal de convencer a alguns amics de poder jugar. Des de llavores, he fet més de director que de jugador, i es una cosa de la que no m'arrepenteixo.

#RPGaDay2018 Dia 19 - Quina música millora el teu joc

Mai he estat un director de joc que posa musica a les seves partides. Als meus inicis, trencava molt el ritme anar posant i treient cassettes i ara, quan m'he reenganxat, em trobo que jugo molt en sales on hi ha altres taules de jocs, ja sigui en jornades o al pati i posar música es molest per altres taules

Però si hagués de posar una musica, dependrà molt del joc. Bandes sonores de  Hans Zimmer per jocs èpics, electrònica per futurs tipus cyberpunk, potser un rock vuitantero per a jocs més urbans. Soc molt eclectic en el tema musical

Fins demà!

#RPGaDay2018 Dia 7 - Com pot el màster fer que el que està en joc sigui important

Aquesta es una pregunta que em fa reflexionar sobre el meu estil a l'hora de dirigir una partida. Si us soc sincer, alguna vegada m'he trobat que una cosa que per mi era vital en la història que estem contant, ha passat desapercebuda per els jugadors a taula.

Si us soc sincer, porto una estoneta donant-li voltes a aquesta pregunta i sincerament no se que contestar. Em penso que al final, intento que la meva explicació doni pes a allò important. També el ritme de la partida ajuda. En un moment de relax, no m'importa que a la taula comencem a divagar, però en un punt important de la història, tinc tendència a tallar aquestes anades d'olla. Si que és cert que normalment, amb els jugadors amb els qui comparteixo taula, quan s'arriba a un punt àlgid de la narració, ens acostumem a centrar.

En fi, aquesta divagació no ha estat gaire concreta. Potser demà estigui més inspirat.

Fins demà!

Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç