16 de novembre del 2021

El Monstre de La Setmana

El Monstre de la Setmana és un joc Powered by The Apocalypse que ens permet posar-nos en la pell de caçadors de monstres, defensant d'aquesta manera a la humanitat. En aquest cas, podem emular a la Buffy, als germans Winchester, o per que no, al mateix Blade.

 

Aquest joc l'ha escrit en Michael Sands i va ser publicat per l'editorial Red Hat en anglès. Tenim també una edició en català publicada per Maqui Edicions i, en el moment de escriure aquestes línies, hi ha en marxa la prevenda de l'edició en castellà  de la mà de Cursed Ink.

Quan mirem el joc, i més si ja es coneixen altres jocs amb els que comparteix sistema, de seguida veiem que es un dels primers jocs que van apareixer amb aquest sistema, motiu per el que, més enllà de la temàtica, no presenta cap mesura revolucionaria. A part de la tirada de 2 daus de 6 + habilitat, que a l'edició catalana s'anomenen valors, per obtenir un resultat que pot ser de fracàs (fins a 6), un èxit parcial (de 7 a 9) o bé un èxit complert (10 o més) podem destacar altres cosetes.

  • En cas de fallar una tirada es marca experiència. Segueix doncs el que marca el joc Dungeons World i anima d'aquesta manera als jugadors a mirar de fer coses, encara que no siguin de la seva especialitat.
  • Tots els jugadors tenen la opció de gastar un punt de sort per tal d'evitar el mal d'una ferida o bé per tal de canviar una tirada per un 12. Aquesta reserva de punts es limitada per tota la vida del personatge i només es poden recuperar un parell de punts gastant punts d'experiència. Quan s'acaba la sort del personatge aquest passa a estar maleït i el Guardià (nom que rep en aquest joc el director, en honor al a La Crida de Cthulhu) te carta blanca per fer que li passin maldats al personatge.
  • El mal funciona amb caselles de mal. A partir de la 4a el personatge està malferit i les ferides prenen un caire catastròfic. Al 8è punt de mal el personatge mor. Si que es cert que, fent servir màgia major, es pot arribar a ressuscitar. 
  • En el moment de començar, els personatges es coneixen, però no tenen per que treballar junts. Els quaderns dels jugadors donen llavors per establir la relació entre elles.

 

Pel que fa als personatges, tenen a la seva disposició una bona col·lecció de moviments bàsics, que permeten cobrir la majoria de situacions que esperem d'un joc on la investigació i el combat son importants.

A més a més, cada personatge te el seus moviments personalitzats que els hi donen accés a aquelles habilitats especials degudes a la seva especialitat. Parlant de personatges, tenim els següents llibrets :

  • El diví. Ha estat enviat a la Terra per un ésser sobrenatural. A la cultura cristiana seria, per exemple, un àngel.
  • L'escollit. El destí li te reservat un gran paper. Potser fent que passi alguna cosa o be, impedint que passi. 
  • L'expert. Una rata de biblioteca amb grans coneixement sobre el món sobrenatural.
  • L'iniciat. Pertany a un grup / secta / ordre que porta segles lluitant contra els monstres.
  • El llançaconjurs. Un mag que combat els monstres amb màgia. Ull que el moviment fer servir màgia és un moviment bàsic i disponible per tothom.
  • El malfactor. Un xitxarel·lo que s'ha topat amb criatures sobrenaturals i ara els combat.
  • El malmès. Un monstre va matar a algú proper a ell i ara busca venjança
  • El monstruós. Quan el presento sempre el presento com a Blade. Una criatura de natura monstruosa (vampir, home llop, ...) però que s'ha canviat de bàndol i ara lluita contra els monstres.
  • El mundà. Una persona normal i corrent que és relaciona bé amb les víctimes de les criatures que perseguiu i que també acostuma a ser l'objectiu d'aquests darrers.
  • El professional. Forma part d'una agència governamental que lluita contra monstres.
  • El raret. Un teòric de les conspiracions. Sempre connecta els punts d'una manera que els altres no veuen. El problema és que molts cops te raó.
  • El Sinistre. El seu poder be del seu costat fosc. Quant més alimenta la seva foscor, més poderós es torna,

A part de tots aquests personatges, per internet podem trobar altres classes de personatges fetes per els seguidors d'aquest joc. També val a dir que el suplement Tome of Misteries, per ara només editat en anglès, incorpora noves classes de personatges.

 

La estructura bàsica d'una sessió de joc ve donada per un Misteri. Aquest misteri el definirem definint 

  • Un ganxo per els jugadors. Allò que llegiran a les noticies que fa que els caçadors s'involucrin a la història.
  • Un compte enrere. A mida que el temps va passant, la situació es torna més i més perillosa. Les manifestacions dels monstres son més espectaculars, ... Es tracta doncs d'una adaptació dels rellotges d'Apocalypse World.
  • Un seguit de pnj preparats per tal que interactuïn amb els jugadors i el misteri (per exemple indicar les víctimes en cert punt del compte enrere).
  • Les amenaces a les que s'enfrontaran els jugadors.
  • Moviments específics del misteri.

El llibre ens porta un parell d'exemples. A la web de Maqui Edicions també en trobareu un.

Aquests misteris es poden ajuntar per formar un arc, recordant a l'estructura de les series procedimentals de la tele, aquelles que tenen un cas cada setmana, però que tots tenen un fil conductor que es va desvetllant al llarg que es van emetent episodis.

Aquest joc només l'he pogut provar en un One-Shot i puc dir que ens ho vam passar molt bé. El joc, com sol passar amb aquest sistema la partida és molt narrativa. Les llavors de relacions ens van dur a tenir sobre la taula grans històries entre tots ells, com que per exemple el diví era un avantpassat de l'expert  qui l'havia invocat per error llegint un antic llibre. La narració flueix d'una manera natural sense que el sistema impedeixi fer allò que els jugadors volen fer. També veig que l'estructura episòdica pot anar be a grups sigui habitual que algú pugui faltar algunes sessions. Si un jugador no pot venir un dia, dons aquell dia el seu caçador no surt a l'episodi sense que això afecti a la narrativa.

En la part negativa citaré dos punts. El primer és que per un sol dia hi ha massa classes de personatges. La meva recomanació es que descarteu aquells que no tenen sentit en una sessió única, com és el cas de l'escollit i us centreu en els que creieu que van millor. Els jugadors quan veuen 12 personatges tenen tendència a bloquejar-se.

La sort es molt poderosa i en una sessió única de joc no te sentit que els personatges tinguin un recurs gairebé il·limitat. per tant, i el manual ja ho diu, s'hauria de limitar a dos o tres punts, per tal de que vegin que es un recurs molt poderós, però limitat.

En resum, un joc molt recomanable que ens permet passar una bona estona, descarregar adrenalina resolent uns misteri i enfornar-nos al Monstre de la setmana.

12 de novembre del 2021

Reflexions sobre seguretat

Aquests dies estic llegint el joc de rol "El Monstre de La Setmana", un joc de Evil Hat Games, que ha portat al català Maqui Edicions. Quan vaig arribar a un dels quaderns de personatge, va haver-hi un que hem va fer saltar les meves alarmes.

Es tracta d'un tipus de personatge que te un costat fosc que cal alimentar per tal que el personatge pugui fer servir les seves habilitats especials. I clar, aquest costat fosc, del que el joc ens proporciona una llista tancada d'opcions. Estem parlant que demanem a un jugador que generi situacions de violència, luxúria, dolor, a la taula, doncs això li dona benzina al jugador per tal de desenvolupar situacions que pugin ferir la sensibilitat dels altres jugadors. Teniu en compte que estem parlant d'un joc PbtA, que, a diferència del que passa amb altres sistemes més tradicionals, els jugadors tenen molt a dir en la generació de les escenes. I es que la regla de jugar a veure que passa aplica a tots, inclòs al director del joc.

Com diria l'oncle Ben, un gran poder porta una gran responsabilitat. En aquest cas el jugador te un gran poder, però cal que el faci servir de manera responsable. I com ens podem assegurar que aquest jugador juga de manera responsable? Dons fent servir eines de seguretat. En aquest cas, podem fer servir línies i vels, es a dir, quins elements son intolerables a la nostra taula i quines coses han de passar en segon termini.

També tenim disponible la targeta X, que en qualsevol moment es pot aturar la sessió de joc per tal de canviar aquelles coses que pugin resultar incomodes, ofensives, ... als altres jugadors. Hi ha qui la fa servir conjuntament amb la targeta O. En aquest cas tindrem damunt de la taula una targeta que te una cara amb una O dibuixada i una altra amb una X. Si tot va bé estarà la cara O visible a la taula, mentre que quan la cosa es posi calenta només cal girar-la cap al costat de la X. I fins i tot podem fer servir un semàfor, que no deixa de ser un símbol que tots coneixem, si tot va bé el tindrem en verd, si la cosa s'apropa a una situació incomoda podem passar al groc i si marxa de mare es posa en vermell.

 

En tots els casos anteriors, no cal entrar en detalls. Només necessitem saber quin és l'origen del problema i actuar en conseqüència, ja sigui canviant el que passa a taula, ja sigui repenent la narració en un punt anterior, o simplement, saltar endavant.

Reconec que la primera vegada que vaig veure aquest tema, ho vaig trobar com una cosa per a ofendedets de pell fina, però que amb el temps, i escoltant a altres jugadors i sortint del grup de jugadors habituals, he anat veient que es molt necessari, dons com diu la dita popular, el sentit comú es el menys comú dels sentits. L'excusa "es el que faria el meu personatge" ja la he sentit massa vegades per dur a taula comportaments maleducats. Que el teu personatge sigui un maleducat, no et dona peu a que ho sigui el jugador cap als altres jugadors. I qui diu maleducat, pot dir masclista, racista, etc. comportaments que només fa que la gent s'allunyi dels jocs de rol.

Si esteu interessats en aquestes eines, us recomano que doneu un cop d'ull a aquesta plana de les passades NetCon, on ho expliquen molt bé.

Per últim, recordeu que juguem per divertir-nos tots els membres de la taula i que si la teba diversió passa per fer passar mals moments als altres jugadors, fes-t'ho mirar.