Quan algú ens demana que volen jugar a rol, ja tenen algún interès en aquests jocs, així que una part de la feina ja la tenim feta. A partir d’aquí, podem tenir la picardia de buscar una temàtica que els hi pugui agradar. Desprès, tocarà creuar els dits per que els hi agradi i vulguin repetir. Nosaltres podem posar tot el nostre esforç per tal que els hi agradin els jocs de rol, però desprès tot queda a les seves mans.
Fins demà.
Aquests dies estic llegint el joc de rol "El Monstre de La Setmana", un joc de Evil Hat Games, que ha portat al català Maqui Edicions. Quan vaig arribar a un dels quaderns de personatge, va haver-hi un que hem va fer saltar les meves alarmes.
Es tracta d'un tipus de personatge que te un costat fosc que cal alimentar per tal que el personatge pugui fer servir les seves habilitats especials. I clar, aquest costat fosc, del que el joc ens proporciona una llista tancada d'opcions. Estem parlant que demanem a un jugador que generi situacions de violència, luxúria, dolor, a la taula, doncs això li dona benzina al jugador per tal de desenvolupar situacions que pugin ferir la sensibilitat dels altres jugadors. Teniu en compte que estem parlant d'un joc PbtA, que, a diferència del que passa amb altres sistemes més tradicionals, els jugadors tenen molt a dir en la generació de les escenes. I es que la regla de jugar a veure que passa aplica a tots, inclòs al director del joc.
Com diria l'oncle Ben, un gran poder porta una gran responsabilitat. En aquest cas el jugador te un gran poder, però cal que el faci servir de manera responsable. I com ens podem assegurar que aquest jugador juga de manera responsable? Dons fent servir eines de seguretat. En aquest cas, podem fer servir línies i vels, es a dir, quins elements son intolerables a la nostra taula i quines coses han de passar en segon termini.
També tenim disponible la targeta X, que en qualsevol moment es pot aturar la sessió de joc per tal de canviar aquelles coses que pugin resultar incomodes, ofensives, ... als altres jugadors. Hi ha qui la fa servir conjuntament amb la targeta O. En aquest cas tindrem damunt de la taula una targeta que te una cara amb una O dibuixada i una altra amb una X. Si tot va bé estarà la cara O visible a la taula, mentre que quan la cosa es posi calenta només cal girar-la cap al costat de la X. I fins i tot podem fer servir un semàfor, que no deixa de ser un símbol que tots coneixem, si tot va bé el tindrem en verd, si la cosa s'apropa a una situació incomoda podem passar al groc i si marxa de mare es posa en vermell.
En tots els casos anteriors, no cal entrar en detalls. Només necessitem saber quin és l'origen del problema i actuar en conseqüència, ja sigui canviant el que passa a taula, ja sigui repenent la narració en un punt anterior, o simplement, saltar endavant.
Reconec que la primera vegada que vaig veure aquest tema, ho vaig trobar com una cosa per a ofendedets de pell fina, però que amb el temps, i escoltant a altres jugadors i sortint del grup de jugadors habituals, he anat veient que es molt necessari, dons com diu la dita popular, el sentit comú es el menys comú dels sentits. L'excusa "es el que faria el meu personatge" ja la he sentit massa vegades per dur a taula comportaments maleducats. Que el teu personatge sigui un maleducat, no et dona peu a que ho sigui el jugador cap als altres jugadors. I qui diu maleducat, pot dir masclista, racista, etc. comportaments que només fa que la gent s'allunyi dels jocs de rol.
Si esteu interessats en aquestes eines, us recomano que doneu un cop d'ull a aquesta plana de les passades NetCon, on ho expliquen molt bé.
Per últim, recordeu que juguem per divertir-nos tots els membres de la taula i que si la teba diversió passa per fer passar mals moments als altres jugadors, fes-t'ho mirar.
Una de les coses que fa temps que em preocupa és gestionar la benvinguda de nous jugadors. Potser és cosa meva, però sempre he tingut la sensació que som una comunitat tancada a la que resulta molt complicat tornar a entrar?
Segur que més d'un em podria dir que s'ha trobat que volia jugar al rol però al parlar amb altres jugadors 'ha trobat que "la taula està plena". O bé que entra a jugar amb un grup ja establer i es troba amb un grup de gent amb les seves dinàmiques a les que costa d'entrar-hi.
Sempre tenim la opció de buscar alguna associació local on poder començar a jugar. Això es més fàcil a poblacions grans que a petites, però escolta, aquí es un bon lloc on començar a jugar. Aviat podrem anar a jugar a jornades, on es pot preguntar per aquests clubs, que moltes vegades col·laboren amb la organització de les mateixes. I per últim, sempre podem preguntar a San Google.
Per acabar us demanaré que quan us trobeu amb un jugador nou feu la seva primera experiència el més agradable possible i doneu-li una càlida benvinguda a aquest univers que està a punt d'entrar.
Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç
En alguna ocasió m'ha calgut traduir alguna ajuda de joc de l'anglès al català o castellà i no he tingut cap problema. De fet, un exemple seria el resum de les accions de les naus a Starfinder que podeu trobar a la secció de descarregues d'aquest joc.
Pel que fa a les traduccions als idiomes de casa nostra dels jocs estrangers, crec que hi ha un gran nivell entre els traductors, i amés ens trobem amb que, com a mínim en llegua castellana, els jocs que poden sonar més, fins i tot a l'esfera indie, acaben per traduir-se. La llàstima es que hi hagi poca traducció al català i que, per tant, el més habitual es que acabem a jocs que estiguin en castellà. També es cert que el mercat es petit i que no sempre surten els números. Mireu el cas del Verkami de Traveller en Català, que no va sortir malgrat ser un joc amb molta història al darrera. En canvi si que va obtenir un bon resultat quan una altra editorial va fer una campanya de mecenatge per el mateix joc en llengua Castellana.
També es cert que jo no parlo gens de francès i per tant necessito que em tradueixin els jocs publicats al veí del nord, que hi ha de molt interessants. Per desgracia, semble que les editorials miren més al mercat anglosaxó i costa que portin jocs, amb notables excepcions com va ser el cas de In Nomine Satanis / Magna Verita, que al seu dia va portar Joc Internacional i que no fa gaire, l'ara extinta editorial No Control Z Games va portar al castellà. Aquesta darrera editorial sempre havia fet una aposta molt forta per els jocs indies francesos. Una llàstima.
Esperem però seguir tenint bones traduccions els propers anys i tant de bo tinguem més rol traduït al català.
Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç
Fa uns quants anys, em vaig trobar que la vida, ja sabeu, tot allò que passa mentre tu fas plans, va separar el meu antic grup de joc. Per desgracia no vaig poder trobar cap altre i vaig abandonar els jocs de rol durant molt de temps. Segur que aquesta història l'heu sentit en boca de més d'un jugador veterà, com és el meu cas. En aquell moment no vaig saber trobar un substitut als jocs de rol.
L'any passat ens va caure a sobre una tempesta que no ens esperàvem i de la qual encara no ens hem recuperat al 100% que va fer que s'haguessin d'aturar moltes campanyes de rol. Per sort, ara si que hem trobat substituts que ens han fet seguir gaudint del nostre hobby.
El primer que em ve al cap es el rol on-line. Les comunitats on-line han crescut moltissim aquest darrer any. Un exemple. Acostumo a escoltar el podcast de l'editorial Shadowlands i un dia a la setmana parlen amb un membre de la comunitat on-line que tenen muntada al voltant del seu canal de Telegram. No sabeu quanta gent ha confessat que s'ha apuntat al carro de l'on-line durant aquest darrer any i mig.
La segona cosa que em ve a mà són els jocs en solitari. En aquest cas es tracta més de jocs tipus Diari, on vas escrivint el que li passa al teu jugador. No és tan complert com un joc amb altres jugadors, però si el que vols es narrar les teves històries, es un bon format.
També segueix estant allí el rol per fòrum. En castellà tenim el clar exemple de Comunidad Umbría, on hi ha moltíssimes partides per fòrum. Aquest es un format però que no acaba de convencem per la lentitud del mateix, però se de gent que s'hi ha enganxat força quan no podia jugar. Tots els seus defensors diuen el mateix, que es ideal per narrar amb detalls les accions del teu personatge.
Com podeu veure, tenim diverses opcions per jugar més enllà de la tradicional taula de joc. Us convido a que em digueu quina ha estat la vostra experiència aquest darrer any.
Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç
Com que per fundació només em ve al cap la trilogia d'Isaac Asimov, avui torno a tirar el dau.
Ens ha sortit un 4, i per tant toca parlar dels Aliats.
Quan preparem una campanya de rol i ens imaginem els PNJ, de seguida els classifiquem amb Enemics o Aliats. Una tercera categoria seria la dels extres, que son aquells aquells personatges que surten a la trama en alguna ocasió, però que no tenen més importància més enllà de l'escena en la que apareixen.
Una de les pitjors coses que podem fer amb els aliats és fer que constantment treguin les castanyes del foc als PJ. Els Deux ex Machina poden ser una solució en alguna ocasió, però acaben per cansar als jugadors. En el meu cas, els aliats poques vegades acompanyen els PJ durant les seves aventures per evitar que tinguin massa pes. Una altra cosa es que els jugadors decideixin que necessiten l'ajuda d'un aliat. Si no es aquest cas, per part meva no els faig anar d'aventures.
Per que dic tot això? Perquè no m'agraden els personatges del director de joc. Són personatges no jugadors que acaben sent la veu del màster dins la partida. Vaig jugar amb un director de joc que quan no fèiem el que volia, tenia el seu PNJ que ens fotia en algun merder per anar allà on ell tenia pensat. Al final va ser un dels motius per els que vaig deixar aquesta partida.
En resum, els aliats són necessaris en una partida, però no han de fer ombra als jugadors. Fins demà
Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç
Possiblement una bona part de la meva roloteca estigui formada per suplements. D'aquells, els que m'agraden més són els que estan dedicats a aventures per els jocs. El motiu? Primer, que mai m'he considerat un bon escriptor d'aventures, però si que em trobo còmode dirigint aventures escrites per altres. O com a mínim, agafar-les de punt de partida per les nostres campanyes. El gran inconvenient d'aquest tipus de aventures es que a la llarga, poden ser massa guiades, sense deixar lloc a allò que posin els jugadors a taula. Es per aquest motiu que crec que poden ser un bon punt de partida.
Altres suplements que poden ser interessants són els que ens ajuden a definir una ambientació. En aquest cas, aquests suplements, idealment, haurien de estar a disposició de tots els jugadors, per tal de tenir un lore comú entre tots del món on es juga.
Els que més odio són els suplements de regles, que afegeixen complexitat als jocs. Aquests si puc els deixo de costat.
Per acabar obriré un altre meló i es que de vegades ens trobem que les traduccions al castellà es queden curtes en suplements. Es nota que un cop hi ha el boom del bàsic, les editorials fan els seus càlculs i no sempre surten els números per facilitar la publicació d'un suplement. I ens trobem amb línies incomplertes.
Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç
Si us soc sincer, m'està costant molt pensar en què puc dir jo sobre el tema d'avui. I les alternatives, tampoc es que em motivin massa.
En funció del paper que tinguem a la nostra taula, haurem de pensar en diversos moments. Hem de pensar, quan generem el nostre personatge, en quin rerefons ha de tenir. Pensarem en donar-li vida més enllà de les estadístiques que apareixen al full de personatge. El motiu està clar. Al pensar el rerefons del personatge s'està dient al director de joc que volem veure a taula. I això ho fem quan el director pot trobar ganxos per aventures que podrà aprofitar per enriquir la campanya. No cal que sigui la trama principal, pot ser perfectament una trama secundària, que donen anima a la campanya.
També hi ha la feina del director, que cal que pensi com pot lligar el que té en ment per la campanya amb les oportunitats que apareixen degut a les accions dels jugadors. Va, que aixequi la mà aquell al que mai l'hi hagi passat que els jugadors es centren en un extra quan a la taula del costat hi ha un PNJ amb una història més que detallada i unes oportunitats de trama genials. No ens queda altra que pensar com afecta això a la trama.
L'altre moment en el que el Director de Joc ha de pensar, és desprès de la partida. Cal que analitzi el que ha passat per tal de poder seguir generant trama. En aquest sentit soc molt fan dels jocs PbtA. D'entrada vas a la sessió 0 sense expectatives, però desprès d'aquesta sessió tens material per començar la aventura. Desprès de cada sessió et toca revisar el que ha passat per tal de donar continuïtat a la trama. No tenen tanta feina de preparació com de postproducció.
Al final, sense pensar-ho he tret una petita reflexió, no trobeu?
Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç
El tema d'avui em porta a pensar en dos temes. La primera d'elles és que cal jugar en un entorn de confiança per tenir una experiència de joc segura. Quan juguem a casa amb amics, on ens coneixem més o menys entre tots, estem en un entorn de confiança. Però el problema pot venir quan juguem en jornades amb gent que no coneixem. Aquí és on cal fer servir mecanismes de seguretat que ens donin la confiança de que tindrem una experiència de joc segura. D'aquest tema en parlarem un altre dia amb més profunditat.
El segon tema és la confiança en les habilitats dels nostres companys. Tant del jugador com del personatge. No us heu trobat amb companys a taula que constantment estan dient a la resta dels jugadors què es el que han de fer? Aquesta actitud la trobo molt molesta, deixa que cadascú prengui les seves decisions. Si es bloqueja o necessita la nostra ajuda, ja ens la demanarà. Per això dic que confiem en els nostres companys. També he dit que hem de tenir confiança en els PJ dels altres jugadors. Juguem a un joc cooperatiu, per tant, davant els obstacles que es presentin en la ficció, no hem de ser els superprotagonistes i voler-ho fer-ho tot, cal que cadascú faci allò que sap fer millor. Sempre he pensat que, en el món del còmic, la lliga de la justícia no te sentit. Si tens el Superman, que carai pinten els altres membres? En canvi, en casos com la Patrulla X, cada membre aporta una cosa diferent, i per això, al meu gust, funciona millor.
En fi, confieu en els vostres companys de taula, que saben el que es fan.
Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç
Tots pensem que el medi natural dels jocs de rol es la taula, però aquest darrer any i mig, on hem tingut les reunions restringides, molts hem descobert el joc en línia. I ens hem trobat amb les bondats d'aquest medi.
|
|
Dirigint una partida de The Sprawl online |
Aquest medi també ens dona accés a una comunitat molt gran, i es fàcil trobar a gent que vulgui jugar a aquell joc que no encaixa al teu grup o que no pots treure per no interrompre la campanya actual. Gracies això he pogut jugar a Howarts o Blades in the Dark.
I a rebuf d'aquest punt, diré també que en general, els grups de joc presencials som bastant tancats i costa que algú nou pugui entrar en un. En canvi, el que veig en les comunitats en línia, en general, és que tothom és benvingut.
El factor temps també es un altre punt a favor. Ara, només hem de anar a la
habitació on tenim el ordinador i jugar, sense haver-nos de desplaçar al joc
on juguem.
Per acabar, i des del punt de vista del director de joc, ara no haig de carretejar una motxilla plena de manuals per anar a jugar! La meva esquena m'ho agraeix!
Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç
Aquest tema se m'està resistint una mica, dons no se per on agafar-ho. i el que es pitjor, les alternatives tampoc m'inspiren. Així que comencem amb Petit.
Petit com els petits jocs que ens demostren que no calen manuals de 600 planes per fer una cosa divertida. Aquí posaria coses com Girl Underground, traduit al castellà per The Hills Press o com 3.16 Masacre en la Galaxia, traduit per Nosolorol.
Petit com recordar que quan jugues a jocs com RuneQuest no hi ha enemic petit, i que en qualsevol combat et poden deixar fora de joc.
Petit com les petites campanyes, que durin unes 10 sessions de joc, per tenir una bona experiència sense que es faci pesat.
Petit com la nostra comunitat, que som pocs però molt entusiastes.
En fi, hi ha moltes coses que podem posar com a petita, però no m'acabo d'inspirar.
Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç
Avui toca parlar de Armes. No fa gaire vaig escoltar un episodi del podcast Charlas desde Shadowlands, que en alguns jocs el fet que tu portis una katana al teu cinturó no volia dir que la haguessis de fer servir, fins i tot, és millor no treure-la de la funda.
Quan equipo a un personatge sempre intento que les armes que porten siguin coherents amb el seu concepte. No tindria cap sentit fer un cavaller medieval europeu que portés una cimitarra. A part d'això ni tinc cap mena de preferència. Evidentment aquest concepte de personatge ens el marca molt l'ambientació de joc. Un expert espadachín al mig del Far West? no us grinyola una mica?
Avui ha estat breu, i es degut a que la temàtica d'avui no deixa de ser una part de l'equipament i que en el meu cas no es una temàtica important.
Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç
El joc tàctic és un dels aspectes polèmics dins el nostre hobby, fins al punt de haver-hi molts grans jugadors que hi fugen. Jo us donaré la meva opinió, però primer posem-nos en context. D'n'D neix com un Wargame en el que els jugadors gestionen una unitat d'un sol soldat. Per tant, el joc tàctic està a l'ADN dels RPG.
Ara bé, quan jugo a rol, no vull jugar a un joc tàctic. Vull viure històries interessants, i per tant, entrar en un combat que hem porti moltes hores es avorrit. La meva trajectòria amb Starfinder es va acabar quan vam tenir un combat entre naus estel·lars que es va allargar molt i que al final sabíem tots els que el primer en treure una bona tirada s'anava a endur el gat a l'aigua. Per tant, si un joc te un combat tàctic no em molesta si es relativament breu. Però quan s'allarga molt se'm fa pesat i m'arruïna l'experiència.
Mai he sigut un director/jugador de jocs tàctics. Si que sempre he fet servir una pissarra blanca per situar l'acció i que els jugadors escaiguessin on poden amagarse, quan lluny es troben, etc. Pero no em preocupa si a aquest torn puc arribar fins a cert punt contant caselles. Prefereixo dir coses com Arribaran en dos torns, però al proper el tindràs a l'abast del teu arc. sense necessitat de contar caselles.
També m'agrada molt la solució que fa Fate, de dividir la acció en zones on se't permet moure lliurement dins d'una de elles o com a molt passar a la contigua.
En suma, els aspectes tàctics del joc poden estar presents sempre i quan no ens espatllin l'experiència narrativa.
Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç
L'altre dia van fer al canal de
youtube de Unidos per el Crítico
un TAG roler, es a dir, un qüestionari encadenat dedicat als jocs de rol.
Encara que no m'han nominat, he pensat que estaria be fer-lo per aquí.
Quina va ser i com es va desenvolupar la vostra primera partida de rol?
Ets màster o jugador?
M'agraden les dos vessants del joc, tot i que tinc tendència a dirigir més que no pas a jugar.
|
|
Fent de màster de Pathfinder. Ja han passat molts anys d'aquesta
foto. |
Quin nom prefereixes per a anomenar al Màster (Màster, DJ, Director de joc, Guardià, Narrador, ...)?
Quan parlo de mi, sempre parlo de Director o de Director de joc. Sonarà pretensiós, però veig que faig un paper com de director de cinema, acotant escenes, marcant ritmes de la narració, fent entrar i sortir als PNJ, etc. El que no m'agrada gens es dir al màster Narrador, dons crec que el director no ha vingut aquí a narrar la seva història. Crec que als jocs de rol la narració es compartida per director i jugadors.
Sou dels que els hi agrada rolejar i parlar com si fóssiu el personatge o dels que dieu "li dic al guardia que em deixi passar"?
Faig servir les dos formules i alterno entre una i altra sense pensar-hi gaire.
Preferiu jugar aventures oficials o a material de creació pròpia (si ets màster)?
No em considero un gran creador d'històries i tampoc tinc el temps per fer-ho be. Per tant no li faig cap lleig a les aventures oficials. De totes maneres, amb els jocs més Indies, PbtA, Fate, i similars, em trobo que amb poc esforç es poden crear històries molt xules fent servir els mecanismes de narració compartida.
Als màsters: Canvieu molt les aventures oficials amb personatges i situacions pròpies?
No gaire si son coses curtes. En campanyes llargues crec que no hi ha cap altre remei, dons cada taula es un món i les històries prenen vida pròpia quan veuen taula i no sempre ens podem cenyir al que tenim escrit.
Malgrat que el rol es cooperació i bla bla bla, tots a una per arribar a
l'única meta de la diversió bla bla bla, són el màster/jugadors els
vostres rivals a batre? Les vostres partides són una lluita
aferrissada?
No. Al final tots hem de remar a favor de la història, però si que es cert que es fàcil veure-ho així en jocs molt orientats al combat.
Com a Jugador. Has observat aquella brillantor als ulls del màster quan els seus monstres estan a punt de fer una escabetxina i matar a tots els personatges?
Si. Ho he vist. També he vist el cas contrari de desesperació del màster quan per molt que s'esforçava els jugadors acabàvem en un tres i no res amb tots els monstres que ens treia.
Com a màster. Malgrat que el rol no va d'això i bla bla bla, se t'han il·luminat mai els ulls quan les teves criatures fan una carnisseria amb els teus jugadors? I al contrari, mai t'ha donat llastima que acabessin sense pietat amb aquells monstres als que ja els hi havies agafat estima?
A la primera pregunta, si. Quan vaig matar a aquell maleit netrunner a una partida de Cyberpunk 2020 que feia que hagués de preparar les partides per partida doble i que ens trencava molt el ritme de partida.
A la segona pregunta no. No tinc tendència a agafar estima als PNJ
Són necessaris els jocs de rol per a nens o creieu que es poden jugar a
jocs com D'n'D adaptant una mica l'aventura? Màrqueting com els jocs versió
Junior (per exemple, Catan Junior)?
Es una bona manera d'iniciar els nens als jocs de rol. No sóc pare i no he dirigit mai a criatures, però crec que tot depèn molt dels nens i de les seves inquietuds. El mateix val per a jocs Junior. He vist a nens jugar a jocs de taula per a edats més grans de la recomanada i sense cap problema perquè ja tenien un rerefons lúdic.
|
|
Aquest joc m'agradaria provar-ho amb la meva neboda |
Us agraden més els one-shots o les campanyes?
Cada cosa te la seva utilitat. Els one-shots van bé per conèixer el joc i
veure el seu to i com funciona. Les campanyes permeten treure suc als
personatges i et donen la satisfacció de veure com evolucionen.
Sistema favorit?
M'agrada molt Savage Worlds o els PbtA, però no estic tancat a res. També hi ha sistemes que no m'agraden, però com que no ho han preguntat, no ho diré aquí.
M'agrada jugar a coses diverses, però sóc molt de ciència ficció i també de
fantasia fosca.
Joc favorit?
Pregunta difícil. Possiblement sigui Savage Worlds, encara que cada cop
m'agraden més els jocs més lleugers.
Autor/a de rol favorit/a?
No tinc cap autora de rol favorita. Per donar un nom, diré en Greg Stafford, autor de jocs com RuneQuest o Pendragon.
Ets de grup fidel?
Al jugar en un club, com es el pati, tinc tendència a canviar de companys de taula cada cert temps.
Si. Havíem tingut una experiència mixta amb un jugador que va canviar de ciutat en remot i la resta a taula, però ha estat a la pandèmia quan hi he entrat plenament.
Tornaràs a fer-ho quan acabi la pandèmia?
Si. He conegut a gent molt maca jugant on-line i no dubto que hi seguiré
jugant. Es una manera fàcil de trobar a gent nova amb la que jugar i que
estigui interessada en jocs diversos. No fa gaire vaig parlar a un
altre post.
Creus que té alguna avantatja jugar digital?
Si, Visc en una ciutat petita i costa trobar jugadors, amb el on-line, no tens
aquesta limitació i és mes fàcil formar taules.
Quina és la major tonteria que han fet amb els seus personatges els vostres jugadors o vosaltres mateixos amb els vostres personatges?
Segur que hem fet moltes, massa per poder triar-ne una. La darrera va ser
començar un viatge sense la preparació necessària per no voler esperar un
dia a que sortis un vaixell ben preparat.
Quin va ser el moment més èpic que us ha passat a una partida?
Aquí recordo una partida de Pathfinder en la que jugàvem a nivell 3. Jo
duia un mag, hi havia un bard i un paladí. No recordo els altres jugadors a
taula. Total, que vam començar a bufar el paladí fins al punt que en un sol
torn, va poder fer 3 atacs per fer més de 120 punts de dany.
Us agrada canviar molt de tipus de personatge, personalitat, etc d'una campanya a una altra?
Si, sobretot per que si puc, m'agrada canviar de joc i ambientació entre
una campanya i la següent.
Classe / Ofici / Tipus de personatge preferit?
No en tic cap, no m'agraden gaire els jocs amb classes tancades, però
acostumo a dur o bé personatges tipus guerrers o bé personatges que pugin
ajudar al grup. El que no m'agrada es dur un healer.
Què en penseu del metajoc?
Es inevitable que passi. L'important és evitar que el metajoc trenqui
l'esperit de la sessió de joc. No és el mateix
Heu enxampat a algun jugador que s'havia llegit l'aventura abans?
Pitjor. He enxampat un jugador llegint l'aventura mentre estàvem a taula.
Algun tema, sèrie, pel·lícula o el que sigui que us agradaria que es fes un joc de rol?
Potser m'agradaria veure una ambientació basades en el món de la Primera llei de les novel·les de Joe Abercrombie. També es cert que jocs com Fate o Savage Worlds ens permeten adaptar aquest món a les nostres partides.
Joc de Rol amb les regles més complicades que heu llegit?
Sempre he pensat que els jocs de rol d'abans tenien una complexitat molt més gran que la dels jocs actuals. Possiblement el que recordo més complexe seria el MERP i el seu germà gran el Rolemaster.
Has jugat mai a un Joc de Rol en Viu? Com va ser l'experiència?
No he jugat mai a Jocs de Rol en Viu. Es una assignatura pendent.
Quin tipus de jugador / màster ets?
Dons m'agrada pensar que com a màster soc un director que escolta al seus jugadors. Com a jugador intento ser proactiu i afegir el meu granet de sorra a la història.Quin tipus de jugador / màsters prefereixes?
M'agrada que els jugadors siguin proactius, que no tinguin problemes per fer propostes. Aquests tipus de jugadors són els que ajuden als directors a crear trames increïbles.
Els directors puc dir quins no m'agraden, que son els directors locomotora, que agafen la seva història i forcen a seguir la trama que tenen pensada sense que els jugadors no pugem sortir ni un mil·límetre del que ell te pensat.
Les tirades de màster en secret o al descobert?
El 99% de les tirades que faig són al descobert. Les úniques tirades que faig ocultes són aquelles de tipus percepció o sigil quan els jugadors abusen molt del metajoc per mantenir la incertesa de que no sàpiguen si el no hi ha res es per que han fet una tirada penosa o per que realment no hi ha res. Tot i que al Paranoia deia que els daus només servien per fer soroll darrera de la pantalla del màster.
Quina és la pantalla de màster amb més ales que heu fet servir?
Possiblement 5 o 6. Em vaig fer una pantalla unint amb cinta adhesiva 5 o 6 cartolines mida foli on, a la part de darrera hi tenia fotocopies del llibre amb les taules més importants.
i per acabar, recordes alguna anècdota que t'hagi passat a alguna partida?
El dia que ens vam reunir a casa d'un company perquè els seus pares no hi eren i a altes hores de la matinada, per que en aquella època ens trobàvem després de sopar i allargàvem fins que era l'hora d'esmorzar, va aparèixer la seva germana amb un ligue i clar, van haver de marxar avergonyits.
NOMINACIONS: Més que nominar, convido a tot aquell que vulgui a
contestar aquest qüestionari.
 |
| Es complicat haver de carregar tants manuals per dirigir una partida, oi? |
