20 d’oct. 2017

Starfinder. Una petita ajuda

Ep companys.

Com vaig dir fa uns dies, he estat mirant el joc Starfinder arribant a dirigir algun mòdul. Una cosa que em va ajudar força a agilitzar la partida va ser unes fitxes que vaig donar als jugadors durant el combat de naus amb les accions que podien fer. Al tractar-se de jugadors novells la mesura va ser molt ben rebuda.



Aquest document el podeu descarregar des d'aquest enllaç. També el trobareu a la nova pàgina de descarregues del blog.

Salut!

30 d’ag. 2017

Primer Contacte : Starfinder

Aquest estiu he pogut donar un cop d'ull al nou producte de Paizo. Es tracta de Starfinder, un joc de rol que barreja a parts iguals elements de fantasia clàssica i de ciència ficció. Podríem dir que es una mena de Pathfinder a l'Espai.



La ambientació es la mateixa que a Pathfinder, pero situada al futur. En aquest temps, el planeta Golarion ha desaparegut i un gran oblit s'ha apoderat de la galàxia fent que les diferents races (que poden ser o supervivents de Golarion com els humans o nadius d'altres planetes)  no puguin recordar la història a llarg termini. L'univers està poc cartografiat més enllà d'uns pocs sistemes planetaris, el que dona un ampli espai per la exploració espacial, anant on mai no anat ningú.

Starfinder ens ofereix un mix entre la fantasia i la ciència ficció i aquest és el punt que més m'està costant d'acceptar. Al costat de elements de ciència ficció com naus espacials, implants tecnològic ens trobem amb elements provinents de la fantasia com pot ser la màgia i alguna raça (preparats per lluitar contra goblins espacials?). Potser als fans de Shadowrun aquests mix els hi pot agradar, però a mi, que era de Cyberpunk 2020, em costa d'assimilar.




En els aspectes positius he de dir que el combat de naus està força ben resolt. Amb ell tinc la sensació de estar al pont de l'Enterprise lluitant contra una nau enemiga. Cada jugador té un paper (capità, pilot, enginyer, artiller, científic) que li permet realitzar unes accions específiques que depenen de la seva funció.

La Drake, una de les naus estàndard de la Societat Starfinder


El joc està basat en el ja clàssic sistema d20 això farà que ens trobem amb un joc en els que els personatges es defineixen a partir de classes i nivells, guanyant habilitats cada cop que s'assoleixen un cert número de punts d'experiència. Com és habitual en aquest sistema els obstacles es superen fent una tirada de 1d20 on sumarem la habilitat relacionada i els modificadors que apliquin. Una cosa curiosa es que l'equip dels PJ tenen nivells, el que ens dona una guia als màsters de quins objectes poden ser massa poderosos per els nostres PJ.

Si que es cert que en algunes ocasions tinc la sensació de que estic jugant a Pathfinder més que no pas a un joc de Ciencia Ficció. No trobo diferència entre disparar un arc a Pathfinder o una pistola a Starfinder, o desactivar una trampa al primer joc i desmuntar una màquina. Puc dir que la sensació que tinc es que estic davant d'un suplement de Pathfinder enlloc de un nou joc. Això no em passa, per exemple, quan em llegeixo una ambientació de Savage Worlds o un món salvatge de Fate.

Un encert de Paizo es que juntament amb el joc, s'ha llençat una campanya de joc organitzar, la Societat Starfinder a imatge de la Societat Pathfinder i que ens permetrà tastar fàcilment aquest joc o participar, de manera esporàdica en una campanya d'abast mundial.

Ara mateix estic pendent de fer les meves primeres sessions de joc i veure si, a la pràctica, les coses que no m'agraden sobre el manual funcionen bé a taula o si, per el contrari es confirmen les meves pitjors expectatives. Fins llavors, Salut i Rol!

17 de juny 2017

Avui és el Dia del Rol Lliure

Hola nois.

Avui es el dia del rol lliure (o com diuen els ianquis, el free rpg day), en el que editorials i creadors ofereixen material gratuït als màsters i jugadors. Algunes cosetes que he trobat son

HTPublishers


L'editorial que ens ha portat Savage Worlds a casa nostra ens ofereix un parell de mòduls per dues de les seves ambientacions salvatges. En concret tenim un mòdul per a DeadLands i un altre per a Greenscape. Tots dos es poden descarregar des d'aquest enllaç

Nosolorol


L'editorial Nosolorol ens ofereix un recull de mòduls per jocs com Hora de Aventuras, Labyrinth Lord, Plenilunio, Cultos Innombrables, Fate Acelerado o Dungeon World. El podeu descarregar des d'aqui

Devir


Devir ha traduït al castellà un escenari de la Societat Pathfinder que posa a la vostra disposició al seu Dropbox

La Marca del Este 

La gent de la marca del Este allibera avui la versió en pdf del joc Hardboiled. Realment no el conec i no puc dir gran cosa d'aquest joc. A part, inclouen també un mòdul del mateix. El teniu a la seva web.
En aquest mateix enllaç hi trobareu un enllaç per descarregar el mòdul de Las Aventuras de la marca del Este El Castillo Prohibido de la Reina de Sangre.

La meva aportació.

Si. Jo també vull afegir una coseta a la llista. Es tracta del Planeta Tizano, un escenari per el joc 3.16 Masacre en la galaxia en el que els soldats hauran d'escoltar un grup d'enginyers que han de montar una antena de ràdio que ha de garantir la comunicació de la flota amb les tropes terrestres. Us podeu descarregar el pdf d'aquest mòdul en aquest enllaç



Espero que gaudiu molt d'aquest dia.

23 d’abr. 2017

Sant Jordi

Un any més arriba el meu dia preferit de l'any, el dia de Sant Jordi. Us desitjo una diada plena de roses i de llibres.

21 d’abr. 2017

L'Espasa de La Veritat.

Avui us vull parlar d'una saga de novel·les de tipus fantàstic que he estat llegint en els darrers temps. Es tracta de la saga L'Espasa de la Veritat escrita per Terry Goodkind. Es tracta d'una saga d'aventures amb un plantejament molt clàssic però que ens pot servir d'inspiració per a possibles campanyes en un món d'espasa i bruixeria. La saga es molt extensa, dons te 11 llibres dividits cadascun d'ells en 2 volums. A part, un cop tancada la saga, en Terry Goodkind va escriure 4 novel·les més que la continuen i dos preqüeles. Si voleu llegir la saga complerta teniu

Argument

Es tracta d'una saga de novel·les que giren entorn d'en Richard Cypher. Un jove que es guanya la vida fent de guia en una regió boscosa. La seva vida es veu sacsejada quan rep la visita de la Kahlen Amnell, una jove que pertany a l'ordre de les Mares Confessores qui li diu que ell és en realitat el Cercador de La Veritat una mena de heroi que ha de portar el ordre al món i que es el portador de l'Espasa de la Veritat, que dona nom a la saga. A ells dos s'uneix en Zeddicus Zu'l Zorander, un vell que viu al mateix bosc que en Richard però que en realitat es darrer mag de la Primera Ordre, desaparegut fa vora de 20 anys. Junts, seguint les indicacions del llibre de les Ombres Comptades, cercaran les Caixes de l'Ordre. Intentaran trobar-les abans que en Darken Rahl, senyor de D'Hara, qui vol fer servir el poder d'aquestes caixes per acabar de conquerir la regió coneguda com el Vell Món.

Protagonistes

Els principals protagonistes de la història, són els ja esmentats Richard, Kahlen y Zedd. En Richard és el personatge principal de la Saga. Amb ell es personifica el viatge de l'heroi. Al llarg de la saga podem veure la seva evolució i com, poc a poc, pot anar millorant les seves capacitats fins a ser un gran lider.

La Kahlen és una Mare Confessora. Aquesta ordre te un poder especial, que fa que quan toquen un home poden fer que aquest perdi la seva voluntat i només faci allò que li mana la seva confessora. Aquest poder però provoca una fatiga a qui l'executa. La confessora ha de descansar un període de temps. La Kahlen va ser tirada com a la lider de la Ordre degut a que el seu temps de recuperació es molt curt. Hi ha una relació sentimental amb en Richard però aquest poder màgic serà una barrera entre ells.

En Zedd es un dels mentors d'en Richard. D'ell aprèn els conceptes bàsics de la màgia, malgrat que la naturalesa dels poder màgics de tots dos sigui força diferent. Al llarg de la saga veiem que es el darrer mag de la primera ordre, que són els més poderosos de tots els coneguts al vell món. Poc a poc, el seu paper passa a ser el de una important defensa contra les forces invasores.

Als primers llibres s'uneix a aquest trio la Cara. Es tracta d'una Morth Sid, un grup d'elit de l'exercit de D'Hara integrat exclusivament per dones que s'encarreguen de defensar a Lord Rahl. Fidels fins a a la mort, son unes guerreres força temudes per tots. Els seus trets característics son la vestimenta de cuir vermell i el seu Agiel, un bastó que causa dolor extrem a aquell qui tingui la mala sort de ser tocat per elles. El com una integrant de les forces d'Elit de l'oponent d'en Richard acaba sent el seu guardaespatlles personal es una cosa que haureu de descobrir vosaltres

Com a oponents tenim en un inici a Darken Rahl, senyor de D'Hara i qui competeix amb els protagonistes en la cerca de les Caixes de l'Ordre. Ens el presenten com un senyor poderós en la màgia i cruel amb el seus enemics. La gent del seu regne es veu obligada a fer una pregaria cada dia per ell, en el que sembla més un exercici per alimentar el Ego del seu lider.

Més endavant, apareixeran altres adversaris, com les Germanes de la Foscor o El caminant de Somnis. Aquest darrer s'anirà convertint en el gran adversari d'en Richard.

Adaptació Televisiva

La Saga va ser adaptada per Sam Raimi (el productor de series com Hercules o Xena) per a la televisió. La serie va durar 2 temporades i adapta les quatre primeres noveles de la saga, a un ritme de dos per temporada. Jo vaig entrar a aquesta saga justament a través de la serie. Aquí la vam poder veure per Tele5, que la va emetre els diumenges a l'hora del cafè.

La meva opinió

Quan vaig veure la serie de televisió vaig començar a llegir la saga de novel·les. Ho vaig anar fent a bon ritme fins que va arribar un punt que vaig trobar les trames un xic repetitives, cosa normal en una saga d'onze novel·les dividides en 22 volums, això sense contar la preqüela i la saga Richard i Kahlen que continuen la saga. Malgrat tot, vaig acabar la saga principal, just fins que la trama del Caminant de Somnis finalitza. Suposo que en un futur em llegiré els llibres que em falten.

Sense ser una literatura de qualitat, aquest llibres són força entretinguts, encara que personalment vaig trobar que al final la trama es feia molt llarga. Penseu que l'autor ens introdueix al tercer llibre a el Caminant dels Somnis i la seva trama dura fins el 22è. Per una banda t'entren ganes de seguir llegint, però va arribar un moment, entorn el 18è llibre, que ja volia que la trama es tanques i obrissin altres temes.

Adaptabilitat Rolera

Si he escrit sobre aquesta saga es justament per que en la seva extensió ens presenta un món i una mitologia ideal per jugar a jocs de fantasia èpica. Tenim un mon dividit en dos regions, separades per una barrera màgica creada com a mecanisme de defensa en una antiga guerra, tenim també personatges amb màgia de molt diferent natura, tenim uns antagonistes prou potents com per incentivar als PJ a lluitar contra ells. Els jugadors poden trobar aliats interessants poder enfrontar-nos a ells. Al ser una història tan amplia podem trobar molta inspiració en ella.

27 de març 2017

3 16 Masacre en la Galaxia

Ja fa temps que vull parlar d'aquest joc de rol anomenat 3 16 Masacre en la Galaxia.  publicat per Nosolorol dins la seva línia de productes ConBarba, que inclou els productes més indies de la editorial.



Est tracta d'un joc de rol independent amb una mecànica molt senzilla que ens duu a una ambientació futurista en la que la humanitat ha evolucionat fins a un punt en el que s'han eradicat les malalties de la Terra, la gent no coneix els efectes de l'envelliment, podent viure indefinidament. De fet hi ha cabines de suïcidi assistit per aquells que s'hagin cansat de la vida. En aquesta societat, la natalitat està controlada i només aquells que tinguin un permís especial poden tenir descendència, la resta de gent forma part de un programa genèric d'esterilització per evitar embarassos no desitjats no permesos. Els dirigents d'aquesta societat bucòlica consideren que el estil de vida Terrà es veu amenaçat per les forma de vida alienígena. Qualsevol forma de vida i que per tant, cal, de manera preventiva matar als extraterrestres abans que aquests ataquin a Terra.



Els Jugador es posaran a la pell dels membres de la 16ª brigada del 3º exercit, una mena de Marines espacials amb la missió d'arribar a un planeta i exterminar tota criatura que es mogui. Si hagues de dir de que va el joc, a mi sempre m'ha fet pensar en pel·lícules com Starship Troopers o Aliens. Es a dir, films de marines de l'espai en plena missió.

La creació dels personatges es certament simple i es redueix a assignar 10 punts entre dos habilitat, la Habilitat de Combat (HC) i la Habilitat de Fora de Combat (HFC) amb un màxim de 8 punts i un mínim de 2. La HC controla el que fem al combat. La HFC controla qualsevol cosa que fem fora de combat. Un cop fet això bategem els PJ i en funció de les habilitats anteriors el màster asinga una graduació a cada PJ, de manera que un serà el sergent un segon jugador el caporal i la resta soldats rasos. Amb això s'assigna l'equip als jugadors i ja estan llestos per la acció.

Aquesta facilitat per fer PJ juntament amb la presencia de unes taules aleatòries per generar escenaris en 4 tirades de dau fa que, per mi, aquest joc sigui un equivalent als fillers dels jocs de taula. Un joc en el que en un tres i no res pots tenir una partida llesta. El veig ideal per una sessió improvisada.




Si us pregunteu que passa amb els rerefons dels pj, aquest juguen un paper important, però enlloc de definir-los d'entrada el que fem es usar una mecànica de flashbacks. En qualsevol moment nosaltres podem invocar un flashback, ja sigui per aconseguir girar la truita en una situació complicada (aplicant una qualitat) o per establir les condicions d'una derrota (aplicant un defecte). Quan un jugador invoca un flashback, ha d'explicar una historia del seu passat i descriure com aplica aquesta experiència a la situació actual.  El mecanisme es limitat, dons es comença amb un de cada i només amb experiència podem obtenir-ne més, fins a un màxim de 5. Cal a dir que fer servir un defecte ens posa en una situació de vergonya que pot acabar en consell de guerra i degradació.

Una altra mecànica que cal explicar es el de les fitxes de perill. Cada planeta te un número de fitxes de perill que el màster pot disposar per fer dos coses.
  • definir el numero de grups d'alienígenes que apareixen en un encontre.
  • activar habilitats especials dels alienígenes.
El concepte de grup d'alienígenes es senzill. Cada encontre està format per un número determinat de grups d'alienígenes. Quan un jugador impacta elimina un d'aquest grups (es a dir una fitxa) i llença els daus per saber quants enemics ha matat.

Com he explicat abans, el joc va de soldats que van a un planeta llunyà amb la missió de eliminar qualsevol criatura vivent. Es per tant un mata-mata, però està muntat d'un mode que fa que els jugadors puguin interpretar els seus pj sense problemes. Un exemple. En diverses taules de joc on l'he dirigit, el jugador que fa de Sergent de seguida s'ha posat en plan Sergent d'Artilleria Hartman i comencen a donar ordres en veu alta als soldats, afegint-hi algunes paraules malsonants. També el joc diu que els Jugadors descriguin en combat les seves accions. De fet, si falles els jugadors reben el dret a descriure i interpretar el seu fracàs.


Per tenir llesta una partida, només cal que triem un nom al planeta, una ambientació (aquí els planetes son com a Dune, amb una única climatologia per a tot el globus), la quantitat de fitxes de perill que tindrà el planeta i el nivell d'habilitat dels alienígenes. El joc inclou taules que permeten generar, de manera aleatòria aquests paràmetres, el que ens permet tenir a punt una sessió de joc en cinc minuts. Alguns màsters els agradarà posar una mica més de substància a la partida, com ara donar una missió als jugadors, per tal que la cosa no sigui tant oberta. Però com sempre, els jugadors faran tot el possible per fer inútils els plans del màster.

En resum, un joc senzill que permet passar una bona estona quan volem fer una partideta ràpida i no ens volem trencar molt les banyes

Pros :
  • Es un joc senzill que en un tres i no res tens llesta una sessió de joc.
  • La mecànica dels Flashback, que donen un control narratiu als jugadors.
Contres :
  • La sensació que tinc es que per fer una campanya a mig o llarg termini el joc es fa repetitiu.

25 de març 2017

Campeones de Verne

Avui, després de més d'un any i mig d'haver participat en la campanya de Crowfounding, tinc a les meves mans el exemplar físic del joc Campeones de Verne, editat per Nexo Ediciones. Val a dir que ja fa un cert temps que els mecenes tenim a les nostres mas diverses còpies en pdf del joc.

Aquest joc ens porta a l'època victoriana de les noveles de Juli Verne, condimentant amb una mica de Steampunk, i ens permet posar-nos a la pell d'aventurers que pertanyen a una organització anomenada Verne que té per objectiu mantenir la pau al món i fomentar el progrès i que fou fundada per gent com el Capità Nemo, en Phileas Fogg, en Miquel Strogoff i d'altres, tots ells protagonistes dels clàssics d'aventures de l'escriptor francès. Aquesta organització la formen homes i dones que han realitzat grans gestes o que han desenvolupat objectes mecànics impressionants. Estan enfrontats a Robur, un científic que apareix a les obres Robur el Conquistador i El dueño del mundo i que vol conquerir el món fent servir els seus enginys mecànics.

Portada del Joc Campeones de Verne.

Una cosa curiosa que té la ambientació es que, com que Juli Verne va imaginar molta tecnologia avançada al seu temps, com a exemple emblemàtic tenim el Nautilus, els personatges podran disposar d'aquesta tecnologia com a part de l'organització Verne, encara que per els seus coetanis siguin objectes extranys o fins i tot diabòlics.

El llibre incorpora les fitxes d'alguns herois de les novel·les de Juli Verne, com ara la del Capità Nemo

El manual te tapes dures i te una mida A5 amb 215 pàgines, el fan un manual resistent i molt manejable. De la seva extensió, una bona part està dedicada a aventures jugables (fins a 6) i a fitxes de personatges pregenerats, on trobarem els protagonistes més emblemàtics de les ja clàssiques novel·les.

Vaig decidir-me a participar en aquell Verkami, per que a la meva adolescència els llibres de Juli Verne van ser dels meus preferits. Recordo haver  llegit en aquella època Cinc Setmanes en Globus, 20.000 llegues de Viatge Submarí, Viatge al Centre de la Terra, Miquel Strogoff el correu del Tsar, i sobre tot, Un capità de 15 anys. Puc dir, per tant, que aquest autor forma part dels meus fonaments com a afeccionat a la lectura, però sobretot, al genere d'aventures. I quina millor manera de viure aventures en ambientacions fantàstiques o llunyanes que jugar a rol? Quan vaig veure que sortia el mecenatge m'hi vaig tirar de cap. 

Ara només falta llegir be el manual (deures per setmana santa) i tastar el joc a taula. Ja us diré que em sembla tot plegat.

Fins aquell moment, que els daus us acompanyin!

20 de març 2017

PDF o Paper

Us haig de confessar una cosa. Darrerament les meves escasses compres relacionades amb el rol les estic fent en format electrònic, normalment en PDF. No dic que no tingui alguna cosa en paper en el meu punt de mira, però m'he acostumat a fer servir el PDF i cada cop soc més fan del format electrònic.

Trobo dos avantatges importats envers al paper. El primer es l'espai. El pis on visc actualment no es gaire gran i l'espai per llibres i el llibre electrònic es la solució ideal a aquest problema. No ocupa espai.

Es complicat haver de carregar tants manuals per dirigir una partida, oi?


El segon es que moltes vegades jugo fora de casa, i portar més d'un parell de manuals de segons quins jocs es farragós. En canvi en pdf puc posar el que necessiti a una tablet i portar-ho sense problemes.

En quant als desavantatges, he de reconèixer que la consulta de un dubte que pugui sortir durant una partida es més àgil en paper que no pas en pdf. També cal tenir en compte que amb una tablet has de recordar-te de carregar-la bé abans de la sessió, no fos cas que s'aturi a mitja partida i llavores ja la hem begut oli.

En aquest apartat diré també el que em passa amb els mòduls de Pathfinder Society. Em trobo en que en molts encontres la fitxa dels pnj estan dispersos en diverses planes. En aquests casos el que prefereixo fer es imprimir les fitxes dels adversaris.

En resum, jo cada cop em trobo més còmode amb llegint els manuals de rol en format electrònic. Deixaré de comprar manuals en paper? no ho crec, i més si les empreses fan com Nosolorol  que ofereix la opció de descàrrega del pdf del manual quan compres el llibre.

I vosaltres, sou de paper o preferiu els formats electrònics?



14 de març 2017

Rol a Sant Sadurní d'Anoia

El proper dia 8 d'abril els amics del Refugi organitzen unes noves jornades de Rol a Sant Sadurní d'Anoia.


Aquestes jornades començaran a les 10 del matí i tindran joc a l'Index de Sant Sadurní, al carrer Pompeu Fabra, 34 (Mapa). En aquesta ocasió faran també un torneig de Catán que és classificatori per el nacional que s'ha de celebrar a Madrid.

Encara que no s'han anunciat quins jocs de rol s'oferiran, jo ja us puc avançar que m'he ofert com a Màster. La meva intenció és la de poder dirigir una partida de Savage Worlds, en concret de la ambientació ETU.


East Texas University és una ambientació creada per el joc Savage Worlds en la que els jugadors es posen a la pell d'un grup d'estudiants universitaris que cursen els seus estudis a aquesta universitat Texana. El que no saben es que a la regió on es troba aquesta universitat passen fenòmens estranys. Per tant, els PJ es trobaran que a part d'assistir a classe, fer els seus exàmens, anar a festes o participar en les activitats extraescolars típiques d'una universitat americana, hauran de aclarir successos fora del que es normal, lluitar amb dimonis, trencar encanteris, ...

8 de març 2017

Saturat.

Us ha passat mai que, per un seguit de circumstàncies diverses, us trobeu que un únic joc s'ha apoderat del vostre limitat temps d'oci i que ja no jugueu a gran cosa més?

Dons recentment em trobo en aquesta situació, en la que les meves sessions roleres es troben dedicades a un sol joc, que es Pathfinder. Això fa que altres coses que vulgui tastar quedin aparcades a un calaix tristes i abandonades fins el futur més incert.

En el meu grup habitual de joc, Pathfinder s'ha instaurat com El Joc, dita així, en majúscules. Ara, després de deixar de banda la campanya dels Senyors de les Runes, ens hem posat a jugar la de El tron carmesí. Per altra banda, els meus darrers dos anys han estat marcats per les meves responsabilitats amb la Pathfinder Society i anar a unes jornades era anar a dirigir partides d'aquest mateix joc.

I llavores em plantejo, com puc sortir d'aquesta situació? Una fantàstica sortida es aprofitar jornades roleres, ara que ja no tinc les responsabilitats amb la Society per tastar altres jocs. Així ho vaig fer, per exemple a les darreres jornades d'El Refugi a Sant Sadurní, on vaig gaudir de una excel·lent partida de Dark Conspiracy dirigida per l'Oddball, el responsable de la web l'Argonauta.

Per mi es una llàstima no poder tornar a assistir a les sessions que organitza la gent del Pati cada dilluns al vespre, on hi ha en marxa diverses campanyes i on juguen a jocs diferents al que jugo habitualment. Potser en un futur, quan no tingui aquell dia ocupat em plantejo tornar-hi.

Mentre tant continuaré jugant la meva campanya de Pathfinder cada quince dies i aprofitaré per anar a jugar a alguna jornada per afegir varietat.



1 de març 2017

Senda d'Aventures : Jade Regent

Actualment Devir està publicant en castellà la Senda d'Aventures el Regent de Jade. Si no em falla la memòria, al mercat hi ha els dos primers volums dels 6 que consta aquesta campanya. Com que es una campanya que vaig dirigir, aprofito per comentar una mica les meves impressions.

Per començar, les Sendes d'Aventures o Adventure Paths són les campanyes que publica Paizo per el seu joc Pathfinder. El format, i que es el mateix que està seguint Devir, es que es publiquen en 6 volumns i permeten als PJ que la juguen anar des de nivell a l'inici de la campanya fins a nivells entorn al 14 quan finalitza.



L'Argument de la campanya es senzill. Una tribu goblin està causant més problemes dels normals a la zona de Sandpoint i els aventurers son contractats per resoldre'ls. En la seva investigació trobaran que un antic misteri del que es dedueix que la propietària d'una famosa taverna local es en realitat l'hereva del tro de Minkai. Una mena de Japó medieval situat a l'altra banda del món i on va haver-hi una guerra civil que va acabar amb l'exili del legitim emperador i la pujada al poder del Regent De Jade.

Aquesta campanya va dons, d'acompanyar a aquest PNJ fins al Japó a Minkai i ajudar-la a reclamar el que es seu per dret propi. El viatge es fa creuant el Pol Nord que es fa quan els PJ s'enrolen en una caravana Varisia, una mena de mercaders gitanos itinerants, que els acompanyen fins al seu destí.

Nosaltres vam jugar mitja campanya. No vam poder acabar per diversos motius que no venen al cas Això vol dir que el viatge el vam deixar tot just quan arribàvem al continent de Tian (una mena d'Àsia fantàstica passada per el tamís dels Americans) després de creuar tot el pol. Crec però, que en aquest periòde, puc dir quines son les coses que no em van agradar de la campanya, així com les que em van agradar força.

Per començar. El joc es hereu directe de D'n'D, i això es nota molt en el disseny de l'aventura. Tenim que els punts àlgids de la mateixa es produeixen dins de Cataus. En l'aspecte negatiu dir que es proposa un sistema de caravanes que no funciona. El principal problema es que treu el focus d'atenció dels jugadors. Vull dir. Quan jugava a Star Wars d6 fa una eternitat, cadascun de nosaltres s'encarregava de fer una feina a la nau quan entràvem en combat. Que si un era el pilot, l'altre l'artiller, ... I tots participàvem de l'experiència. Aquí no. Aquí es la caravana qui actua i fa una acció per torn. Això fa que el sistema sigui fred i que els jugadors no s'impliquin. Al final vaig optar per redisenyar els encontres de caravana, en especial els combats, per que fossin assaltants vs pj per tal de donar més vida al tema.



Com a aspecte positiu dir que el viatge permet als jugadors conèixer de primera mà algunes de les localitzacions més emblemàtiques de Golarion. Als annexos a l'AP hi ha informació força interessant de les localitzacions visitades que no se si es pot trobar en altres llocs.

Un consell. El mòdul Nosotros Ser Goblin que podeu descarregar gratuïtament des d'aquí és una divertit pròleg de l'AP. i veureu perquè els goblins estan agressius al inici de l'aventura.

En suma, es una campanya força entretinguda, però que farà que el master hagi de posar de la seva part per tal de substituir els encontres de caravana per altre tipus d'encontres. I això dona molta feina durant la tercera part, dons tota ella es un llarg viatge per el pol nord.

Si us animeu, vaig mantenir una crònica de la partida, amb spoilers, a aquest mateix bloc

Salut!



20 de febr. 2017

El temps passa

Fa temps que no escric res. Va ser casualitat que el darrer post que vaig escriure es titulés The End dons no volia que aquell fos el final del blog, però les circumstàncies han volgut que aquesta casa estès tancada durant gairebé dos anys.

Però aquest es un projecte en el que hi crec i molt, sempre m'ha agradat molt la bloguesfera i l'àmbit lúdic forma part de la meva vida, així que he decidit que ja va sent hora de retrobar-me amb aquest projecte.

Prometo que molt aviat tornareu a tenir noticies meves.