23 d’abr. 2017

Sant Jordi

Un any més arriba el meu dia preferit de l'any, el dia de Sant Jordi. Us desitjo una diada plena de roses i de llibres.

21 d’abr. 2017

L'Espasa de La Veritat.

Avui us vull parlar d'una saga de novel·les de tipus fantàstic que he estat llegint en els darrers temps. Es tracta de la saga L'Espasa de la Veritat escrita per Terry Goodkind. Es tracta d'una saga d'aventures amb un plantejament molt clàssic però que ens pot servir d'inspiració per a possibles campanyes en un món d'espasa i bruixeria. La saga es molt extensa, dons te 11 llibres dividits cadascun d'ells en 2 volums. A part, un cop tancada la saga, en Terry Goodkind va escriure 4 novel·les més que la continuen i dos preqüeles. Si voleu llegir la saga complerta teniu

Argument

Es tracta d'una saga de novel·les que giren entorn d'en Richard Cypher. Un jove que es guanya la vida fent de guia en una regió boscosa. La seva vida es veu sacsejada quan rep la visita de la Kahlen Amnell, una jove que pertany a l'ordre de les Mares Confessores qui li diu que ell és en realitat el Cercador de La Veritat una mena de heroi que ha de portar el ordre al món i que es el portador de l'Espasa de la Veritat, que dona nom a la saga. A ells dos s'uneix en Zeddicus Zu'l Zorander, un vell que viu al mateix bosc que en Richard però que en realitat es darrer mag de la Primera Ordre, desaparegut fa vora de 20 anys. Junts, seguint les indicacions del llibre de les Ombres Comptades, cercaran les Caixes de l'Ordre. Intentaran trobar-les abans que en Darken Rahl, senyor de D'Hara, qui vol fer servir el poder d'aquestes caixes per acabar de conquerir la regió coneguda com el Vell Món.

Protagonistes

Els principals protagonistes de la història, són els ja esmentats Richard, Kahlen y Zedd. En Richard és el personatge principal de la Saga. Amb ell es personifica el viatge de l'heroi. Al llarg de la saga podem veure la seva evolució i com, poc a poc, pot anar millorant les seves capacitats fins a ser un gran lider.

La Kahlen és una Mare Confessora. Aquesta ordre te un poder especial, que fa que quan toquen un home poden fer que aquest perdi la seva voluntat i només faci allò que li mana la seva confessora. Aquest poder però provoca una fatiga a qui l'executa. La confessora ha de descansar un període de temps. La Kahlen va ser tirada com a la lider de la Ordre degut a que el seu temps de recuperació es molt curt. Hi ha una relació sentimental amb en Richard però aquest poder màgic serà una barrera entre ells.

En Zedd es un dels mentors d'en Richard. D'ell aprèn els conceptes bàsics de la màgia, malgrat que la naturalesa dels poder màgics de tots dos sigui força diferent. Al llarg de la saga veiem que es el darrer mag de la primera ordre, que són els més poderosos de tots els coneguts al vell món. Poc a poc, el seu paper passa a ser el de una important defensa contra les forces invasores.

Als primers llibres s'uneix a aquest trio la Cara. Es tracta d'una Morth Sid, un grup d'elit de l'exercit de D'Hara integrat exclusivament per dones que s'encarreguen de defensar a Lord Rahl. Fidels fins a a la mort, son unes guerreres força temudes per tots. Els seus trets característics son la vestimenta de cuir vermell i el seu Agiel, un bastó que causa dolor extrem a aquell qui tingui la mala sort de ser tocat per elles. El com una integrant de les forces d'Elit de l'oponent d'en Richard acaba sent el seu guardaespatlles personal es una cosa que haureu de descobrir vosaltres

Com a oponents tenim en un inici a Darken Rahl, senyor de D'Hara i qui competeix amb els protagonistes en la cerca de les Caixes de l'Ordre. Ens el presenten com un senyor poderós en la màgia i cruel amb el seus enemics. La gent del seu regne es veu obligada a fer una pregaria cada dia per ell, en el que sembla més un exercici per alimentar el Ego del seu lider.

Més endavant, apareixeran altres adversaris, com les Germanes de la Foscor o El caminant de Somnis. Aquest darrer s'anirà convertint en el gran adversari d'en Richard.

Adaptació Televisiva

La Saga va ser adaptada per Sam Raimi (el productor de series com Hercules o Xena) per a la televisió. La serie va durar 2 temporades i adapta les quatre primeres noveles de la saga, a un ritme de dos per temporada. Jo vaig entrar a aquesta saga justament a través de la serie. Aquí la vam poder veure per Tele5, que la va emetre els diumenges a l'hora del cafè.

La meva opinió

Quan vaig veure la serie de televisió vaig començar a llegir la saga de novel·les. Ho vaig anar fent a bon ritme fins que va arribar un punt que vaig trobar les trames un xic repetitives, cosa normal en una saga d'onze novel·les dividides en 22 volums, això sense contar la preqüela i la saga Richard i Kahlen que continuen la saga. Malgrat tot, vaig acabar la saga principal, just fins que la trama del Caminant de Somnis finalitza. Suposo que en un futur em llegiré els llibres que em falten.

Sense ser una literatura de qualitat, aquest llibres són força entretinguts, encara que personalment vaig trobar que al final la trama es feia molt llarga. Penseu que l'autor ens introdueix al tercer llibre a el Caminant dels Somnis i la seva trama dura fins el 22è. Per una banda t'entren ganes de seguir llegint, però va arribar un moment, entorn el 18è llibre, que ja volia que la trama es tanques i obrissin altres temes.

Adaptabilitat Rolera

Si he escrit sobre aquesta saga es justament per que en la seva extensió ens presenta un món i una mitologia ideal per jugar a jocs de fantasia èpica. Tenim un mon dividit en dos regions, separades per una barrera màgica creada com a mecanisme de defensa en una antiga guerra, tenim també personatges amb màgia de molt diferent natura, tenim uns antagonistes prou potents com per incentivar als PJ a lluitar contra ells. Els jugadors poden trobar aliats interessants poder enfrontar-nos a ells. Al ser una història tan amplia podem trobar molta inspiració en ella.

27 de març 2017

3 16 Masacre en la Galaxia

Ja fa temps que vull parlar d'aquest joc de rol anomenat 3 16 Masacre en la Galaxia.  publicat per Nosolorol dins la seva línia de productes ConBarba, que inclou els productes més indies de la editorial.



Est tracta d'un joc de rol independent amb una mecànica molt senzilla que ens duu a una ambientació futurista en la que la humanitat ha evolucionat fins a un punt en el que s'han eradicat les malalties de la Terra, la gent no coneix els efectes de l'envelliment, podent viure indefinidament. De fet hi ha cabines de suïcidi assistit per aquells que s'hagin cansat de la vida. En aquesta societat, la natalitat està controlada i només aquells que tinguin un permís especial poden tenir descendència, la resta de gent forma part de un programa genèric d'esterilització per evitar embarassos no desitjats no permesos. Els dirigents d'aquesta societat bucòlica consideren que el estil de vida Terrà es veu amenaçat per les forma de vida alienígena. Qualsevol forma de vida i que per tant, cal, de manera preventiva matar als extraterrestres abans que aquests ataquin a Terra.



Els Jugador es posaran a la pell dels membres de la 16ª brigada del 3º exercit, una mena de Marines espacials amb la missió d'arribar a un planeta i exterminar tota criatura que es mogui. Si hagues de dir de que va el joc, a mi sempre m'ha fet pensar en pel·lícules com Starship Troopers o Aliens. Es a dir, films de marines de l'espai en plena missió.

La creació dels personatges es certament simple i es redueix a assignar 10 punts entre dos habilitat, la Habilitat de Combat (HC) i la Habilitat de Fora de Combat (HFC) amb un màxim de 8 punts i un mínim de 2. La HC controla el que fem al combat. La HFC controla qualsevol cosa que fem fora de combat. Un cop fet això bategem els PJ i en funció de les habilitats anteriors el màster asinga una graduació a cada PJ, de manera que un serà el sergent un segon jugador el caporal i la resta soldats rasos. Amb això s'assigna l'equip als jugadors i ja estan llestos per la acció.

Aquesta facilitat per fer PJ juntament amb la presencia de unes taules aleatòries per generar escenaris en 4 tirades de dau fa que, per mi, aquest joc sigui un equivalent als fillers dels jocs de taula. Un joc en el que en un tres i no res pots tenir una partida llesta. El veig ideal per una sessió improvisada.




Si us pregunteu que passa amb els rerefons dels pj, aquest juguen un paper important, però enlloc de definir-los d'entrada el que fem es usar una mecànica de flashbacks. En qualsevol moment nosaltres podem invocar un flashback, ja sigui per aconseguir girar la truita en una situació complicada (aplicant una qualitat) o per establir les condicions d'una derrota (aplicant un defecte). Quan un jugador invoca un flashback, ha d'explicar una historia del seu passat i descriure com aplica aquesta experiència a la situació actual.  El mecanisme es limitat, dons es comença amb un de cada i només amb experiència podem obtenir-ne més, fins a un màxim de 5. Cal a dir que fer servir un defecte ens posa en una situació de vergonya que pot acabar en consell de guerra i degradació.

Una altra mecànica que cal explicar es el de les fitxes de perill. Cada planeta te un número de fitxes de perill que el màster pot disposar per fer dos coses.
  • definir el numero de grups d'alienígenes que apareixen en un encontre.
  • activar habilitats especials dels alienígenes.
El concepte de grup d'alienígenes es senzill. Cada encontre està format per un número determinat de grups d'alienígenes. Quan un jugador impacta elimina un d'aquest grups (es a dir una fitxa) i llença els daus per saber quants enemics ha matat.

Com he explicat abans, el joc va de soldats que van a un planeta llunyà amb la missió de eliminar qualsevol criatura vivent. Es per tant un mata-mata, però està muntat d'un mode que fa que els jugadors puguin interpretar els seus pj sense problemes. Un exemple. En diverses taules de joc on l'he dirigit, el jugador que fa de Sergent de seguida s'ha posat en plan Sergent d'Artilleria Hartman i comencen a donar ordres en veu alta als soldats, afegint-hi algunes paraules malsonants. També el joc diu que els Jugadors descriguin en combat les seves accions. De fet, si falles els jugadors reben el dret a descriure i interpretar el seu fracàs.


Per tenir llesta una partida, només cal que triem un nom al planeta, una ambientació (aquí els planetes son com a Dune, amb una única climatologia per a tot el globus), la quantitat de fitxes de perill que tindrà el planeta i el nivell d'habilitat dels alienígenes. El joc inclou taules que permeten generar, de manera aleatòria aquests paràmetres, el que ens permet tenir a punt una sessió de joc en cinc minuts. Alguns màsters els agradarà posar una mica més de substància a la partida, com ara donar una missió als jugadors, per tal que la cosa no sigui tant oberta. Però com sempre, els jugadors faran tot el possible per fer inútils els plans del màster.

En resum, un joc senzill que permet passar una bona estona quan volem fer una partideta ràpida i no ens volem trencar molt les banyes

Pros :
  • Es un joc senzill que en un tres i no res tens llesta una sessió de joc.
  • La mecànica dels Flashback, que donen un control narratiu als jugadors.
Contres :
  • La sensació que tinc es que per fer una campanya a mig o llarg termini el joc es fa repetitiu.

25 de març 2017

Campeones de Verne

Avui, després de més d'un any i mig d'haver participat en la campanya de Crowfounding, tinc a les meves mans el exemplar físic del joc Campeones de Verne, editat per Nexo Ediciones. Val a dir que ja fa un cert temps que els mecenes tenim a les nostres mas diverses còpies en pdf del joc.

Aquest joc ens porta a l'època victoriana de les noveles de Juli Verne, condimentant amb una mica de Steampunk, i ens permet posar-nos a la pell d'aventurers que pertanyen a una organització anomenada Verne que té per objectiu mantenir la pau al món i fomentar el progrès i que fou fundada per gent com el Capità Nemo, en Phileas Fogg, en Miquel Strogoff i d'altres, tots ells protagonistes dels clàssics d'aventures de l'escriptor francès. Aquesta organització la formen homes i dones que han realitzat grans gestes o que han desenvolupat objectes mecànics impressionants. Estan enfrontats a Robur, un científic que apareix a les obres Robur el Conquistador i El dueño del mundo i que vol conquerir el món fent servir els seus enginys mecànics.

Portada del Joc Campeones de Verne.

Una cosa curiosa que té la ambientació es que, com que Juli Verne va imaginar molta tecnologia avançada al seu temps, com a exemple emblemàtic tenim el Nautilus, els personatges podran disposar d'aquesta tecnologia com a part de l'organització Verne, encara que per els seus coetanis siguin objectes extranys o fins i tot diabòlics.

El llibre incorpora les fitxes d'alguns herois de les novel·les de Juli Verne, com ara la del Capità Nemo

El manual te tapes dures i te una mida A5 amb 215 pàgines, el fan un manual resistent i molt manejable. De la seva extensió, una bona part està dedicada a aventures jugables (fins a 6) i a fitxes de personatges pregenerats, on trobarem els protagonistes més emblemàtics de les ja clàssiques novel·les.

Vaig decidir-me a participar en aquell Verkami, per que a la meva adolescència els llibres de Juli Verne van ser dels meus preferits. Recordo haver  llegit en aquella època Cinc Setmanes en Globus, 20.000 llegues de Viatge Submarí, Viatge al Centre de la Terra, Miquel Strogoff el correu del Tsar, i sobre tot, Un capità de 15 anys. Puc dir, per tant, que aquest autor forma part dels meus fonaments com a afeccionat a la lectura, però sobretot, al genere d'aventures. I quina millor manera de viure aventures en ambientacions fantàstiques o llunyanes que jugar a rol? Quan vaig veure que sortia el mecenatge m'hi vaig tirar de cap. 

Ara només falta llegir be el manual (deures per setmana santa) i tastar el joc a taula. Ja us diré que em sembla tot plegat.

Fins aquell moment, que els daus us acompanyin!

20 de març 2017

PDF o Paper

Us haig de confessar una cosa. Darrerament les meves escasses compres relacionades amb el rol les estic fent en format electrònic, normalment en PDF. No dic que no tingui alguna cosa en paper en el meu punt de mira, però m'he acostumat a fer servir el PDF i cada cop soc més fan del format electrònic.

Trobo dos avantatges importats envers al paper. El primer es l'espai. El pis on visc actualment no es gaire gran i l'espai per llibres i el llibre electrònic es la solució ideal a aquest problema. No ocupa espai.

Es complicat haver de carregar tants manuals per dirigir una partida, oi?


El segon es que moltes vegades jugo fora de casa, i portar més d'un parell de manuals de segons quins jocs es farragós. En canvi en pdf puc posar el que necessiti a una tablet i portar-ho sense problemes.

En quant als desavantatges, he de reconèixer que la consulta de un dubte que pugui sortir durant una partida es més àgil en paper que no pas en pdf. També cal tenir en compte que amb una tablet has de recordar-te de carregar-la bé abans de la sessió, no fos cas que s'aturi a mitja partida i llavores ja la hem begut oli.

En aquest apartat diré també el que em passa amb els mòduls de Pathfinder Society. Em trobo en que en molts encontres la fitxa dels pnj estan dispersos en diverses planes. En aquests casos el que prefereixo fer es imprimir les fitxes dels adversaris.

En resum, jo cada cop em trobo més còmode amb llegint els manuals de rol en format electrònic. Deixaré de comprar manuals en paper? no ho crec, i més si les empreses fan com Nosolorol  que ofereix la opció de descàrrega del pdf del manual quan compres el llibre.

I vosaltres, sou de paper o preferiu els formats electrònics?