Just avui es celebra el dia del Màster dels jocs de rol, com a homenatge a Gary Gygax, un dels pares de Dungeons and Dragons, que va morir un dia com avui.
Ja fa molts anys de la primera partida que vaig dirigir. Si no em falla la memòria va ser una partida de Rune Quest ambientada en la isla de los grifos en la que els aventurers havien de evitar que algú matés a Halcyon Var Enkorth, el poderós bruixot que movia els fils a la fortalesa de Ockless. Per algun motiu vaig pensar que seria una bona idea fer que els jugadors treballessin per els dolents, però reconec que no vaig saber donar cos a aquella idea. Al final vam fer una o dos sessions i poca cosa mes. La història va caure al olblit.
Des de llavores, i amb una important interrupció, he anat ocupant el costat sense dibuixos de la pantalla durant força temps. En aquest temps, he après moltes coses com ara
- Escoltar els jugadors. De les seves hipòtesis surten coses molt xules. Quan els jugadors comencen a generar hipòtesis i de vegades, moltes, tenen millors idees que les meves.
- Val més la pena suspendre una sessió que anar a jugar amb les coses poc preparades. spoiler: no surt bé.
- Una bona sessió 0 és imprescindible per començar.
- Les nostres campanyes no poden estar escrites en pedra. cal que les accions dels jugadors es vegin reflexades a la campanya.
En fi, no os vull donar més la tabarra. simplement, recordeu de dur una bossa de llaminadures per els vostres directors de joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada