El temps passa

Fa temps que no escric res. Va ser casualitat que el darrer post que vaig escriure es titulés The End dons no volia que aquell fos el final del blog, però les circumstàncies han volgut que aquesta casa estès tancada durant gairebé dos anys.

Però aquest es un projecte en el que hi crec i molt, sempre m'ha agradat molt la bloguesfera i l'àmbit lúdic forma part de la meva vida, així que he decidit que ja va sent hora de retrobar-me amb aquest projecte.

Prometo que molt aviat tornareu a tenir noticies meves.

The End

AT LAST, SIR TERRY, WE MUST WALK TOGETHER.

Terry took Death’s arm and followed him through the doors and on to the black desert under the endless night.

The End

@Terryandrob, 12/03/2015

Avui ens ha deixat un gran. La mort ha trucat a la porta d'en Terry Pratchett. sense cap mena de dubte un grandisim escriptor. Ironic i divertit, sempre amb una lectura oculta. Per sort tenim la seva setantena de noveles per tal de soportar millor la seva absència.

Actual Play. Jade Regent - The Hungry Storms (I)

Reprenem el relat de la campanya Jade Regent. Com va sent habitual, aquest post pot fer spoilers del contingut de la campanya. Esteu avisats.

Actual Play. Jade Regent - Estat de la campanya

Volia recuperar el diari de la campanya del Jade Regent, però com que fa bastant temps que no els vaig actualitzant, ara em trobo amb que tinc un forat de unes quantes sessions de les que ho he dit res. El que puc dir es el seguent.

• Hi ha hagut un canvi en la alineació titular. El jugador que havia darrera de Lady Ardunia ha hagut de deixar la partida per un canvi de domicili i ha estat sustituida dins el grup per Mohinder, un Magus d'origen Keleshita que aporta una nova visió al joc.
• Hem acabat el segon mòdul, en el que s'ha recuperat l'espasa ancestral de la família Amatatsu i s'ha derrotat a les Ombres Nocturnes, un grup d'assassins al servei dels Oni de les Cinc Tempestes i que operaven a la ciutat de Kalsgard, lloc on en Rokuro Kaijitsu va haver de vendre l'arma ancestral de la seva família per tal de poder pagar el seu viatge cap l'exili.
• Durant la seva missió els membres de la família Amatatsu, han derrotat un dels Onis de les Cinc tempestes, la Kimandatsu, que es feia passar mitjançant mètodes màgics per la Thorborg Silveskorr, la lider d'un gremi de remers de gran influència a Kalsgard.

A partir d'aquest punt, reprendre el diari de la campanya, encara que malauradament quedarà un forat en ella. Hem jugat un parell de sessions que en breu resumiré en aquest espai.

I un bon dia...

I un bon dia obro el blogger i em dono compte que porto gairebé mig any sense escriure'n res. I llavores penso, per que vaig obrir això? La idea era parlar de jocs, però darrerament el meu temps lúdic ha estat invertit només en un tema, la Societat Pathfinder. Si que he juguat a alguna coseta més, però aquestes han estat testimonials, com a molt per donar unes primeres impresions i poca cosa més. Jocs com el Chez Geek o el Eldrich Horror han passat per la meva taula.

Per altra banda, la partida de Jade Regent ha seguit el seu ritme, i hem acabat la segona part de les 6 que consta aquesta campanya. Hem tingut una baixa a les nostres files, dons el jugador que es posava en la pell de de Lady Ardunia ha hagut de canviar de domicili per motiu de feina. Malgrat això, hem seguit sent 5 jugadors dons hem incorporat en Mohinder, un Magus que ha aportat molt de coneixement arcà al grup. Malauradament el jugador que duu en Mohinder està a punt de ser pare i possiblement les seves obligacions familiars l'obliguin a deixar el grup.

Suposo que aviat escriuré alguna cosa d'aquesta campanya, centrant-me en les regles casolanes que farem  servir per la caravana, dons les que hi ha son massa fredes i no acaben de agradar-nos.

VL i altres cosetes

Hola, torno a escriure una mica a aquest blog, que feia dies que el tenia abandonat. Entre l'estiu i un canvi de feina, he estat una mica desconnectat del món lúdic. Se que tinc pendent posar el que ha passat a les darreres sessions del jade regent, on hem seguit jugant i la cosa està calenteta. Però com diuen a les pelis de Conan, aquesta es una altra història.

El que us volia comentar és el següent. Com ja sabeu, he estat colaborant sempre que he pogut amb el haco i companyia per tal de tirar endavant la Pathfinder Society a casa nostra, sempre des de un segon pla. Ara bé, coincidint amb l'inici de la sisena temporada de la campanya, en Haco em va proposar que ja que els ajudo, que ho faci directament en primer termini oferint-me que acceptes el "càrrec" de Venture Leutenant.

Això vol dir que des de ja fa alguns dies, sóc un dels coordinadors regionals de la Pathfinder Society a casa nostra. Ara mateix som cinc persones (en Haco coma Venture Capitan i en Gus, el Marc, en Guillem i Jo com a Venture Leutenant) que intentem difondre aquest joc per casa nostra.

Espero tornar a escriure aviat!

The Brinewall Legacy. Les meves impresions

Ara que hem acabat de jugar la primera part de l'Adventure Path per Pathfinder Jade Regent, que té per títol The Brinewall Legacy, és un bon moment per comentar una mica les meves impresions.

En primer lloc aquest mòdul està dividit en tres parts. La primera es l'exploració dels voltants de Sandpoint, un fals sandbox, que dona el tret de sortida a l'aventura. Dic que és un fals sandbox per que, malgrat que es presenti als jugadors com aneu als pantans i exploreu, la motivació i les pistes que es donen al jugador fan que el master pugui dirigir des de l'ombra els passos que fan els jugadors. Aquesta part m'agrada per que lliga el mòdul amb les dues parts de We Be Goblins, un divertit mòdul que Devir ha traduït al castellà i que poden una bona manera d'apropar-se a aquest joc.

La segona part de l'aventura es un viatge, i aquí és on es troba la meva major crítica al mòdul. La informació del viatge es mínima i queda molta feina al màster per lligar caps. Si vull dirigir una aventura com aquesta, és per estalviar feina. Per sort, vaig trobar un parell de idees als fòrums que Paizo té per aquest AP i, juntament amb els encontres de caravanes, vaig poder omplir aquest tram.

I aquí arribem al gran punt negatiu d'aquest AP, les caravanes. Si que es un sistema que permet de manera ràpida, omplir un viatge amb un seguit de encontres que es resolen ràpidament, però tenen un gran problema. Com qui actua és la caravana, els personatges queden en un segon termini, i això desconnecta molt els jugadors de la partida. Crec que malgrat que guanyem en velocitat, dons aquests encontres es resolen en un tres i no res, els jugadors no s'involucren en ells. I es que senyors, estem jugant a rol i el que volem es posar-nos en la pell dels nostres PJ i actuar com ells. Per sort, en el futur més proper hi ha pocs encontres de caravana, encara que el viatge es un punt important a la tercera part de aquest AP.

La part final no enganya a ningú. En el fons Pathfinder es Dungeons and Dragons i el que tenim aquí es un Dungeon. Aquesta part te encontres de diversa dificultat però es força coherent en el seu desenvolupament.

Sobre la dificultat del mòdul, val a dir que està pensat per quatre jugadors i que nosaltres som cinc al grup, a part de ser jugadors experts en pathfinder i que tenen personatges molt optimitzats. Això fa que en algun moment hagi tingut la sensació que falta una mica de potencia a algun encontre, tot i que val a dir que en cap moment he tingut la sensació de que s'estiguessin passejant.

Pel que fa a la història aquesta primera part la trobo molt ben trenada. Tenim la sort que el jugador que porta el Musashi hagi triat el tret que el vincula amb Ameiko, vinculant més els secrets dels Kaijitsu als jugadors. Sense aquest tret, potser ens trobem que el protagonista es Ameiko i que es un personatge que pot resultar una mica llunyà al grup.

Per finalitzar he de dir que he gaudit molt dirigint aquest mòdul, he hagut de canviar algunes cosetes per ajustar-les al meu gust, però ha resultat molt satisfactori. Si que trobo bé que el tresor final quedi a discreció del màster, dons permet personalitzar els elements per tal de que siguin més propers als jugadors, donant una sensació que algú sabia que ells trobarien el tresor de Brinewall. L'altra part que ha dut més feina va ser el viatge entre Sandpoint i Brinewall. La ruta del mateix i els temps els vaig poder calcular usant el mapa que hi ha al manual Varisia Birthplace of Legends, però vaig trobar que aquesta part queda massa penjada al mòdul.

La meva valoració es molt positiva, i m'he quedat amb ganes de jugar la segona part anomenada Night of Frozen Shadows.

Ens veiem aviat.