Començo aquí la narració de la campanya d'Starforge que estic jugant en solitari. Estic fent servir l'edició preview que s'ha facilitat als mecenes del projecte. Les primeres entrades les faré servir per introduir l'univers del joc, recollint el que ve a ser una sessió zero en una campanya estàndard.
A la part de la creació del món, cal que definim un seguit de veritats, que seran la base de l'univers on juguem. Per cada veritat hi ha tres opcions base que podem triar o deixar a l'atzar. Aquestes opcions són de caire genèric i ens han de servir d'inspiració. El que veureu aquí és el que les tirades de daus m'han anat inspirant. Dit això us convido a que m'acompanyeu en aquest viatge.
Si us interessa aquest joc, recordeu que teniu temps fins el dia 27 de Maig us podeu apuntar a la campanya de mecenatge.
Ja fa dos cents anys que la humanitat, o el que quedava d'ella, va arribar a aquesta llunyana galàxia que coneixem com La Farga. Els esforços de la humanitat per sobreexplotar els recursos de la Terra van afeblir Gaia, l'esperit benevolent que protegia la vida a la Terra, fet que va permetre a Kizin acabar la seva feina de destrucció de la vida al Sistema Solar, com havia fet a Mart o a Venus mil·lennis enrere. Kizin va provocar grans sequeres que mataven els conreus, plagues d'insectes, erupcions volcàniques que amb les seves cendres tapaven el Sol. La manca de recursos va portar la guerra, la guerra va dur la fam i la fam va dur la mort. Quan la humanitat va ser conscient del que passava ja era massa tard com per recuperar a Gaia i als supervivents només els va quedar la opció de ajuntar els recursos que els hi quedaven per deixar enrere el seu món d'origen i iniciar el seu Èxode rumb a La Farga.
El viatge va ser llarg, moltes generacions van néixer i van morir dins les naus generacionals que la humanitat va fer servir. Els motors eidolònics, coneguts com a motors-E, que permetien fer petits salts a velocitats més grans que la de la llum, eren insuficients per recórrer la distancia entre la nostra galàxia i la d'arribada. A més, els perills de fer aquests salts a cegues feien que primer s'haguessin d'enviar unes petites naus a explorar que els corredors en els que es basen els motors-E fossin segurs. Quan vam arribar a destí, molts van ser els que van decidir quedar-se vivint a les naus Èxode, preferint viure en l'entorn conegut de les naus Èxode que no afrontar els possibles perills dels nous assentaments.
Finalment vam arribar a la Farga. Aquí ens vam separar en diferents assentaments. La por a sobreexplotar els recursos i repetir la història ens va fer que ens disperséssim al llarg del que avui coneixem com Terminus, la regió on tenim els assentaments més antics. Ara bé. Al llarg dels anys s'han perdut assentaments, dons els perills són nombrosos i els accidents no ens son estranys. D'altres assentaments han desaparegut sense que es pugi saber quin va ser el seu destí.
Un cop les naus Èxode van finalitzar la seva funció, van ser desmantellades i per tal de construir assentaments amb les seves parts, tal i com van preveure els seus dissenyadors ja fa molt de temps. A més, tots els supervivents van rebre un petit record d'aquestes naus, un cargol, una petita planxa de ferro, ... com a record del que es va deixar enrere i d'aquells que no van veure la fi del viatge. Aquests records molta gent els fem servir per fer promeses sagrades. Tothom sap que quan algú fa un jurament amb aquestes relíquies a la seva mà, aquest serà acomplert més tard o d'hora.
Els diferents assentaments tenen formes de govern diferents, però a tot arreu es reconeguda l'autoritat dels Guardians, un cos de caça-recompenses amb llicència per actuar a tots els assentaments. Pocs són els que s'interposen entre un Guardià i la seva presa.
Amés dels Guardians, els Curadors són una altra ordre que tothom
respecta. Es tracta d'una ordre de metges que dirigeixen les grans
instal·lacions mèdiques que hi ha als grans assentaments. També visiten
freqüentment zones menys poblades per tal d'assegurar-se que qualsevol
te accés a la sanitat. Els membres més veterans s'encarreguen de formar
els més joves. Les naus amb el caduceu vermell son sempre benvingudes!
Un altre punt en el que es veu la diversitat de les gents de La Farga, és l'àmbit religiós. Hi ha moltes varietats de cultes, alguns recordant els antics déus de la Terra, altres amb noves formes que han s'han anat creant al llarg del temps. També hi ha ateus i agnòstics. Si que es cert que aquest ha estat un dels motius que uneix a la gent a les diferents colònies humanes. La superstició encara es present a la raça humana, però la majoria de la gent sap que allò que sembla màgic en realitat es fruit de tecnologia o de forces de la natura que no coneixem.
El cataclisme va fer que es perdés molt coneixement. També es va haver de deixar molta cosa enrere quan es va deixar la Terra i durant el viatge es van patir pèrdues sensibles. Ara aquest coneixement s'ha convertit en un bé preuat i els colons guarden gelosament qualsevol cosa que els hi pugui donar una avantatge envers els seus veïns.
Una de les coses que vam perdre amb l'Èxode van ser la majoria dels grans ordinadors, alguns d'ells veritables intel·ligències artificials que teníem a la Terra. Ara en queden poques i son controlades per els governs dels assentaments més poderosos. La resta, tenim sistemes poc avançats en comparació amb les grans I.A del passat.
Més enllà dels Guardians, la humanitat dedica pocs recursos a organitzar forces defensives o armament avançat. A l'actualitat la humanitat dedica pocs recursos a organitzar forces d'atac o a tenir armaments avançat. La majoria d'assentaments confien la seva defensa en voluntaris mal equipats que els defensin dels pirates que viatgen per la Farga cercant presses fàcils.
Al igual que passava a la Terra, unes entitats antigues que anomenem les Esencies, van plantar la llavor de la vida a la Farga. Aquestes entitats s'han deixat veure poques vegades, i els seus plans o intencions ens son desconeguts, però hem aprés que enfornar-nos a la seva voluntat es tan impossible com aturar una marea.
Encara que no hem trobat altres formes de vida intel·ligent a la Farga, al llarg dels segles han hagut un bon número d'habitants dels que ara només queden velles ruïnes. Aquests vestigis son saquejats sistemàticament per els cucs, audaços saquejadors i exploradors que sembla que sempre trobin allò valuos. Això si, el temps, les energies de la Farga poden haver corromput els vestigis. Hi ha qui diu que algunes coses enterrades millor deixar-les com estan.
A la Farga, l'espai i el temps són tan canviants i inestables com un riu desbordat. Quan no podem confiar en la realitat, estem oberts a veure fenòmens incomodes. La veritat es que només cal convidar a algunes copes a un vell explorador per tal que et comenci a contar històries de naus fantasmes tripulades per no-morts amb set de venjança.
Aquest és el cúmul que anomenem la Farga, la nostra llar actual. Vols acompanyar-me a explorar-la?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada