26 de gener del 2018

El costat més salvatge del rol


Avui us vull parlar d'un dels jocs que més m'han agradat darrerament. Es tracta de Savage Worlds un sistema de rol genèric publicat per Pinnacle Entertainment Group en anglès i traduït al castellà per HT Publishers.

Savage World es un sistema genèric, que ens permet jugar en la ambientació que mes ens agradi, encara que, per la seva natura, encaixa molt bé en ambientacions de tipus pulp. Podem crear el nostre propi univers o bé podem fer servir una de les moltes ambientacions que hi ha publicades.

Sistema


El sistema es força senzill. Cada atribut i habilitat que tenim s'indica amb un nivell de dau, sent d4 el nivell més baix i d12 el més alt. Qualsevol tirada només cal llençar el dau adequat al nostre nivell i igualar la dificultat estàndard de 4. Addicionalment els PJ i els PNJ més carismàtics (un boss final, un PNJ recurrent, ...) poden tirar un dau de 6 cares i triar el millor dels dos. Els daus poden explotar, es a dir, si treus la tirada màxima en un dau, com pot ser un 8 en un d8 tornes a tirar aquest dau i sumes els resultats.


A més de les habilitats i atributs, els jugadors tenen un seguit d'avantatges, que es allò que fa que els PJ siguin especials i desavantatges, dons tothom te el seu punt feble. Val a dir que,a diferencia dels avantatges, hi ha força desavantatges que no tenen una influencia mecànica, sinó que apliquen a la banda rolera. Per exemple, potser que tinguis un personatge lleial als seus aliats. D'ell s'espera que no deixi mai enrere a ningú, però això no suposa cap bonificació ni penalització a les seves tirades.

Cada jugador rep uns punts d'heroi, anomenats benis, que li poden servir per repetir una tirada o minimitzar l'efecte d'una ferida en combat. A cada sessió del joc, els jugadors reben 3 benis (poden tenir més o menys en funció de les avantatges / desavantatges que tinguin). La manera de guanyar-ne més es interpretant les desavantatges del personatge en un moment que això pugui ser usat en la seva contra.



La darrera peculiaritat del sistema es la baralla salvatge. Es tracta d'una baralla francesa de 50 cartes que es fan servir per gestionar les iniciatives o per introduir un component aleatori al joc de cara a seleccionar el resultat d'una taula. Com a gestió d'iniciatives m'agrada molt, dons fa que l'ordre canvii a cada torn, el que dona una tensió afegida a les situacions d'estres.

Aquest joc incorpora un sistema de "màgia" que es fàcilment adaptable tant a diferents tipus de màgia en ambientacions antigues, com a objectes mecànics espectaculars en ambientacions steampunk o per a jugar amb tecnologia extrema en ambientacions més futuristes. Es basa en la definició d'un poder i en els seus ornaments. El poder ens diu que es fa (llenço una bola de foc), mentre que els ornaments ens indiquen com ho faig (potser un alquimista ho farà llençant una poció, un bruixot ho farà recitant unes paraules màgiques, en una ambientació steampunk posiblement es faci servir un artilugi extrany...) D'aquesta manera s'aconsegueix simplificar molt el sistema, però sense que perdi flexibilitat i diversió.

A part, trobarem regles per tot tipus de situació que ens trobem (combat de masses, de vehicles, ...) algunes resoltes amb millor sort que altres.

Ambientacions


Com he comentat abans, es tracta d'un sistema genèric, podem jugar en la ambientació que volguem. El bàsic ens proporciona races i bestiari per defecte i les opcions per que nosaltres creem les nostres. A part, tenim infinitat d'ambientacions que poden anar des de coses com un apocalipsi zombi a la Europa renaixentista a coses com l'aparició d'en Cthulhu a durant la Segona Guerra Mundial.

Cada ambientació afegeix les seves pròpies regles, sobretot en l'apartat de creació de personatges, oferint races, avantatges i desavantatges específiques per l'ambientació. Algunes de les que més em criden l'atenció son
  • Beast'n'Barbarian. Si ens agrada una ambientació de fantasia al mes pur estil Conan, aquesta es la nostra.
  • Achtung! Cthulhu. Mites de Cthulhu durant la Segona Guerra Mundial.
  • East Texas University. Terror Universitari. 
  • Ultima Forsand.  Un apocalipsi zombi a l'Europa renaixentista.
  • Lankhmar. Coneixeu les novel·les de Fafhrd i el Ratonero Gris? Aquesta ambientació es basa en les seves aventures i es una ambientació de fantasia força gamberra.
  • Deadlands. La versió més macabre del oest americà.

Guies de gènere.



A part de les ambientacions, hi ha publicades les anomenades guies de genere, que ens donen més informació per adaptar aquest joc a un gènere concret. Tenim guies de ciència-ficció, de super-herois, per fer partides de terror, ... Puc opinar poc d'elles dons només tinc la de ciència-ficció i encara no m'hi he posat amb ella.

Campanyes de punts argumental.


M'ha cridat molt la atenció que moltes de les ambientacions ens ofereixen les campanyes de punts argumental. Es tracta de campanyes per la ambientació on no tot està escrit. En lloc de ser una campanya lineal com poden ser els Adventure Paths de Pathfinder, ens defineixen una serie d'esdeveniments claus per la nostra campanya. Com anem d'un a l'altre es cosa del Master, qui ha de posar de part seva per omplir els gaps, però també dona opcions a interacutar profundament amb el rerafons dels personatges. Sense cap mena de dubte, jo que soc consumidor de campanyes, les trobo molt interessants, dons donen una guia general sobre per on ha de anar la història al mateix temps que et permet reaccionar amb els interessos dels jugadors. 

Opinió


Aquest es un joc que m'encanta. El sistema compleix amb el seu lema Fast, Fourious and Fun!, es a dir, ràpid, furiós i divertit. Trobo que es un sistema que es pot ambientar a qualsevol partida amb un toc Pulp. Per mi és ideal per recrear les pelis d'aventures de la meva infantesa i joventut. De fet, ara fa poc va acabar un exitós Kickstarter de la ambientació Flash Gordon.



Un altra aspecte que a mi em convenç molt es que, tot i que les regles parlen de l'ús de mapes i figuretes, es un aspecte que si voleu es pot deixar de banda. Crec que aquesta opció ens permet controlar el to de la nostra partida, ens podem adaptar a una cosa més narrativa o a un joc més tàctic en funció des nostres gustos.

S'ha de destacar que a Google+ hi ha una comunitat molt activa dedicada a aquest joc. És un gran punt de entrada per accedir a recursos o per comentar regles i resoldre dubtes. A mi m'han ajudat força.

Enllaços.


Si us agrada el que esteu llegint, podeu fer un tastet amb les regles de prova de caràcter gratuït i fer un tastet jugant una de les aventures d'una pàgina que podem trobar a la web de l'editor

11 de gener del 2018

El Meu 2017

Ara que s'ha tancat l'any i hem començat un nou any, és el moment de fer un balanç lúdic i veure com ha anat.

Sense cap mena de dubte, el primer a dir es que he tornat a escriure aquí, després de dos anys de parada. Això sempre es una bona noticia, encara que he estat poc prodig en aquest àmbit. Podem dir que encara està despertant, la qual cosa es positiva.

A nivell lúdic he de dir que vaig començar l'any jugant la campanya de Pathfinder El Trono Carmesí. Per desgracia la meva agenda va fer que hagués de deixar la campanya al poc de començar, quan tot just tancàvem la primera part de la mateixa. Per sort, ho vaig fer en un punt en el que l'arc argumental finalitzava.

Aquest any també ha estat un any en el que m'he allunyat de la Societat Pathfinder. He deixat el meu lloc com a Venture Leutenant d'aquesta organització per deixar pas a gent amb més ganes i noves idees. Crec que la renovació es important i

Per últim, aquest any he descobert el joc Savage Worlds. He de dir que vaig començar amb una partida a Sant Sadurní de l'ambientació Lankhmar, ambientació de fantasia basada en les novel·les de Fritz Leiber protagonitzades per Fafhrd y el Ratonero Gris. A partir d'aquell dia s'ha convertit en un dels meus sistemes preferits. Al llarg del temps he adquirit suplements d'ambientacions diverses, com East Texas University, on he començat una campanya, Achtung! Cthulhu o Beast And Barbarians. T

A nivell de joc, desprès d'uns mesos una mica atabalats he començat a jugar amb la gent del Pati d'Igualada assistint als seus dilluns de rol. Es en aquest grup on estic començant a dirigir on he començat a dirigir una campanya de Savage Worlds. Jugarem amb freqüència quinzenal per tant aprofitaré la setmana lliure per jugar una altra aventura, encara per definir.

Ah, i la gran fita es que, després de molts anys jugant a rol vaig poder jugar recentment la mítica aventura La casa Corbitt de la Crida de Cthulhu. Aquesta aventura d'investigació a una casa encantada es l'aventura d'exemple que ve a totes les edicions de aquest joc des de l'època de Joc Internacional.

20 d’octubre del 2017

Starfinder. Una petita ajuda

Ep companys.

Com vaig dir fa uns dies, he estat mirant el joc Starfinder arribant a dirigir algun mòdul. Una cosa que em va ajudar força a agilitzar la partida va ser unes fitxes que vaig donar als jugadors durant el combat de naus amb les accions que podien fer. Al tractar-se de jugadors novells la mesura va ser molt ben rebuda.



Aquest document el podeu descarregar des d'aquest enllaç. També el trobareu a la nova pàgina de descarregues del blog.

Salut!

30 d’agost del 2017

Primer Contacte : Starfinder

Aquest estiu he pogut donar un cop d'ull al nou producte de Paizo. Es tracta de Starfinder, un joc de rol que barreja a parts iguals elements de fantasia clàssica i de ciència ficció. Podríem dir que es una mena de Pathfinder a l'Espai.



La ambientació es la mateixa que a Pathfinder, pero situada al futur. En aquest temps, el planeta Golarion ha desaparegut i un gran oblit s'ha apoderat de la galàxia fent que les diferents races (que poden ser o supervivents de Golarion com els humans o nadius d'altres planetes)  no puguin recordar la història a llarg termini. L'univers està poc cartografiat més enllà d'uns pocs sistemes planetaris, el que dona un ampli espai per la exploració espacial, anant on mai no anat ningú.

Starfinder ens ofereix un mix entre la fantasia i la ciència ficció i aquest és el punt que més m'està costant d'acceptar. Al costat de elements de ciència ficció com naus espacials, implants tecnològic ens trobem amb elements provinents de la fantasia com pot ser la màgia i alguna raça (preparats per lluitar contra goblins espacials?). Potser als fans de Shadowrun aquests mix els hi pot agradar, però a mi, que era de Cyberpunk 2020, em costa d'assimilar.




En els aspectes positius he de dir que el combat de naus està força ben resolt. Amb ell tinc la sensació de estar al pont de l'Enterprise lluitant contra una nau enemiga. Cada jugador té un paper (capità, pilot, enginyer, artiller, científic) que li permet realitzar unes accions específiques que depenen de la seva funció.

La Drake, una de les naus estàndard de la Societat Starfinder


El joc està basat en el ja clàssic sistema d20 això farà que ens trobem amb un joc en els que els personatges es defineixen a partir de classes i nivells, guanyant habilitats cada cop que s'assoleixen un cert número de punts d'experiència. Com és habitual en aquest sistema els obstacles es superen fent una tirada de 1d20 on sumarem la habilitat relacionada i els modificadors que apliquin. Una cosa curiosa es que l'equip dels PJ tenen nivells, el que ens dona una guia als màsters de quins objectes poden ser massa poderosos per els nostres PJ.

Si que es cert que en algunes ocasions tinc la sensació de que estic jugant a Pathfinder més que no pas a un joc de Ciencia Ficció. No trobo diferència entre disparar un arc a Pathfinder o una pistola a Starfinder, o desactivar una trampa al primer joc i desmuntar una màquina. Puc dir que la sensació que tinc es que estic davant d'un suplement de Pathfinder enlloc de un nou joc. Això no em passa, per exemple, quan em llegeixo una ambientació de Savage Worlds o un món salvatge de Fate.

Un encert de Paizo es que juntament amb el joc, s'ha llençat una campanya de joc organitzar, la Societat Starfinder a imatge de la Societat Pathfinder i que ens permetrà tastar fàcilment aquest joc o participar, de manera esporàdica en una campanya d'abast mundial.

Ara mateix estic pendent de fer les meves primeres sessions de joc i veure si, a la pràctica, les coses que no m'agraden sobre el manual funcionen bé a taula o si, per el contrari es confirmen les meves pitjors expectatives. Fins llavors, Salut i Rol!

17 de juny del 2017

Avui és el Dia del Rol Lliure

Hola nois.

Avui es el dia del rol lliure (o com diuen els ianquis, el free rpg day), en el que editorials i creadors ofereixen material gratuït als màsters i jugadors. Algunes cosetes que he trobat son

HTPublishers


L'editorial que ens ha portat Savage Worlds a casa nostra ens ofereix un parell de mòduls per dues de les seves ambientacions salvatges. En concret tenim un mòdul per a DeadLands i un altre per a Greenscape. Tots dos es poden descarregar des d'aquest enllaç

Nosolorol


L'editorial Nosolorol ens ofereix un recull de mòduls per jocs com Hora de Aventuras, Labyrinth Lord, Plenilunio, Cultos Innombrables, Fate Acelerado o Dungeon World. El podeu descarregar des d'aqui

Devir


Devir ha traduït al castellà un escenari de la Societat Pathfinder que posa a la vostra disposició al seu Dropbox

La Marca del Este 

La gent de la marca del Este allibera avui la versió en pdf del joc Hardboiled. Realment no el conec i no puc dir gran cosa d'aquest joc. A part, inclouen també un mòdul del mateix. El teniu a la seva web.
En aquest mateix enllaç hi trobareu un enllaç per descarregar el mòdul de Las Aventuras de la marca del Este El Castillo Prohibido de la Reina de Sangre.

La meva aportació.

Si. Jo també vull afegir una coseta a la llista. Es tracta del Planeta Tizano, un escenari per el joc 3.16 Masacre en la galaxia en el que els soldats hauran d'escoltar un grup d'enginyers que han de montar una antena de ràdio que ha de garantir la comunicació de la flota amb les tropes terrestres. Us podeu descarregar el pdf d'aquest mòdul en aquest enllaç



Espero que gaudiu molt d'aquest dia.

23 d’abril del 2017

Sant Jordi

Un any més arriba el meu dia preferit de l'any, el dia de Sant Jordi. Us desitjo una diada plena de roses i de llibres.

21 d’abril del 2017

L'Espasa de La Veritat.

Avui us vull parlar d'una saga de novel·les de tipus fantàstic que he estat llegint en els darrers temps. Es tracta de la saga L'Espasa de la Veritat escrita per Terry Goodkind. Es tracta d'una saga d'aventures amb un plantejament molt clàssic però que ens pot servir d'inspiració per a possibles campanyes en un món d'espasa i bruixeria. La saga es molt extensa, dons te 11 llibres dividits cadascun d'ells en 2 volums. A part, un cop tancada la saga, en Terry Goodkind va escriure 4 novel·les més que la continuen i dos preqüeles. Si voleu llegir la saga complerta teniu

Argument

Es tracta d'una saga de novel·les que giren entorn d'en Richard Cypher. Un jove que es guanya la vida fent de guia en una regió boscosa. La seva vida es veu sacsejada quan rep la visita de la Kahlen Amnell, una jove que pertany a l'ordre de les Mares Confessores qui li diu que ell és en realitat el Cercador de La Veritat una mena de heroi que ha de portar el ordre al món i que es el portador de l'Espasa de la Veritat, que dona nom a la saga. A ells dos s'uneix en Zeddicus Zu'l Zorander, un vell que viu al mateix bosc que en Richard però que en realitat es darrer mag de la Primera Ordre, desaparegut fa vora de 20 anys. Junts, seguint les indicacions del llibre de les Ombres Comptades, cercaran les Caixes de l'Ordre. Intentaran trobar-les abans que en Darken Rahl, senyor de D'Hara, qui vol fer servir el poder d'aquestes caixes per acabar de conquerir la regió coneguda com el Vell Món.

Protagonistes

Els principals protagonistes de la història, són els ja esmentats Richard, Kahlen y Zedd. En Richard és el personatge principal de la Saga. Amb ell es personifica el viatge de l'heroi. Al llarg de la saga podem veure la seva evolució i com, poc a poc, pot anar millorant les seves capacitats fins a ser un gran lider.

La Kahlen és una Mare Confessora. Aquesta ordre te un poder especial, que fa que quan toquen un home poden fer que aquest perdi la seva voluntat i només faci allò que li mana la seva confessora. Aquest poder però provoca una fatiga a qui l'executa. La confessora ha de descansar un període de temps. La Kahlen va ser tirada com a la lider de la Ordre degut a que el seu temps de recuperació es molt curt. Hi ha una relació sentimental amb en Richard però aquest poder màgic serà una barrera entre ells.

En Zedd es un dels mentors d'en Richard. D'ell aprèn els conceptes bàsics de la màgia, malgrat que la naturalesa dels poder màgics de tots dos sigui força diferent. Al llarg de la saga veiem que es el darrer mag de la primera ordre, que són els més poderosos de tots els coneguts al vell món. Poc a poc, el seu paper passa a ser el de una important defensa contra les forces invasores.

Als primers llibres s'uneix a aquest trio la Cara. Es tracta d'una Morth Sid, un grup d'elit de l'exercit de D'Hara integrat exclusivament per dones que s'encarreguen de defensar a Lord Rahl. Fidels fins a a la mort, son unes guerreres força temudes per tots. Els seus trets característics son la vestimenta de cuir vermell i el seu Agiel, un bastó que causa dolor extrem a aquell qui tingui la mala sort de ser tocat per elles. El com una integrant de les forces d'Elit de l'oponent d'en Richard acaba sent el seu guardaespatlles personal es una cosa que haureu de descobrir vosaltres

Com a oponents tenim en un inici a Darken Rahl, senyor de D'Hara i qui competeix amb els protagonistes en la cerca de les Caixes de l'Ordre. Ens el presenten com un senyor poderós en la màgia i cruel amb el seus enemics. La gent del seu regne es veu obligada a fer una pregaria cada dia per ell, en el que sembla més un exercici per alimentar el Ego del seu lider.

Més endavant, apareixeran altres adversaris, com les Germanes de la Foscor o El caminant de Somnis. Aquest darrer s'anirà convertint en el gran adversari d'en Richard.

Adaptació Televisiva

La Saga va ser adaptada per Sam Raimi (el productor de series com Hercules o Xena) per a la televisió. La serie va durar 2 temporades i adapta les quatre primeres noveles de la saga, a un ritme de dos per temporada. Jo vaig entrar a aquesta saga justament a través de la serie. Aquí la vam poder veure per Tele5, que la va emetre els diumenges a l'hora del cafè.

La meva opinió

Quan vaig veure la serie de televisió vaig començar a llegir la saga de novel·les. Ho vaig anar fent a bon ritme fins que va arribar un punt que vaig trobar les trames un xic repetitives, cosa normal en una saga d'onze novel·les dividides en 22 volums, això sense contar la preqüela i la saga Richard i Kahlen que continuen la saga. Malgrat tot, vaig acabar la saga principal, just fins que la trama del Caminant de Somnis finalitza. Suposo que en un futur em llegiré els llibres que em falten.

Sense ser una literatura de qualitat, aquest llibres són força entretinguts, encara que personalment vaig trobar que al final la trama es feia molt llarga. Penseu que l'autor ens introdueix al tercer llibre a el Caminant dels Somnis i la seva trama dura fins el 22è. Per una banda t'entren ganes de seguir llegint, però va arribar un moment, entorn el 18è llibre, que ja volia que la trama es tanques i obrissin altres temes.

Adaptabilitat Rolera

Si he escrit sobre aquesta saga es justament per que en la seva extensió ens presenta un món i una mitologia ideal per jugar a jocs de fantasia èpica. Tenim un mon dividit en dos regions, separades per una barrera màgica creada com a mecanisme de defensa en una antiga guerra, tenim també personatges amb màgia de molt diferent natura, tenim uns antagonistes prou potents com per incentivar als PJ a lluitar contra ells. Els jugadors poden trobar aliats interessants poder enfrontar-nos a ells. Al ser una història tan amplia podem trobar molta inspiració en ella.