Això ho tinc molt clar. Quan vaig començar a jugar a rol, el que més m'interessava era poder-me esbatussar amb tot tipus de criatures fantàstiques. Recordo un mòdul de Cyberpunk publicat a la revista Sir Rogers on deia alguna cosa així com que un encontre tenia com a fi posar un tiroteig per què els mercenaris es posaven nerviosos si no hi havien trets cada 20 minuts. Reconec que aquella frase definia perfectament la meva manera de jugar.
Ara, amb el temps me n'adono que no puc jugar una sessió que sigui un seguit de combats sense cap mena de història per el mig. No fa gaire vaig tenir una mala experiència en una partida en la que jugàvem una mena de Gran Torneig d'Arts Marcials com els de Bola de Drac. La veritat es que la història era un seguit de combats sense cap mena de fil, o al menys jo no se'l vaig saber trobar. Aquest fet em va fer reflexionar i vaig veure que avui en dia el que prefereixo es viure una bona història, enlloc de convertir la sessió en un seguit de combats com quan era més jove.
Fins demà
Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada