Com que per fundació només em ve al cap la trilogia d'Isaac Asimov, avui torno a tirar el dau.
Ens ha sortit un 4, i per tant toca parlar dels Aliats.
Quan preparem una campanya de rol i ens imaginem els PNJ, de seguida els classifiquem amb Enemics o Aliats. Una tercera categoria seria la dels extres, que son aquells aquells personatges que surten a la trama en alguna ocasió, però que no tenen més importància més enllà de l'escena en la que apareixen.
Una de les pitjors coses que podem fer amb els aliats és fer que constantment treguin les castanyes del foc als PJ. Els Deux ex Machina poden ser una solució en alguna ocasió, però acaben per cansar als jugadors. En el meu cas, els aliats poques vegades acompanyen els PJ durant les seves aventures per evitar que tinguin massa pes. Una altra cosa es que els jugadors decideixin que necessiten l'ajuda d'un aliat. Si no es aquest cas, per part meva no els faig anar d'aventures.
Per que dic tot això? Perquè no m'agraden els personatges del director de joc. Són personatges no jugadors que acaben sent la veu del màster dins la partida. Vaig jugar amb un director de joc que quan no fèiem el que volia, tenia el seu PNJ que ens fotia en algun merder per anar allà on ell tenia pensat. Al final va ser un dels motius per els que vaig deixar aquesta partida.
En resum, els aliats són necessaris en una partida, però no han de fer ombra als jugadors. Fins demà
Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada