Avui torno a jugar el comodí del tema alternatiu i parlaré de Improvisar. No recordo quan vaig començar a improvisar fent de director de joc, però suposo que vaig començar a fer-ho quan, per molt que m'esforces per poder predir el camí que anaven a seguir els meus jugadors, sempre prenien un camí que no tenia previst. Al final no em quedava una altra que improvisar per no quedar-nos bloquejats. Val a dir que en aquella època les partides començaven després de sopar i s'allargaven fins que algú es quedava adormit a la taula.
Aquest tema em fa tornar als jocs PbtA. Una cosa que forma part del seu ADN es aquell principi que diu "Juga a Veure Que Passa". O el que és el mateix, tenir la ment oberta a les oportunitats que surtin durant una sessió i fer-les servir a favor de la història. Aquest punt pren més importància en campanyes llargues que en one shots, dons poden obrir-se línies argumentals que necessitin més d'una sessió de joc.
El que no podem fer, es fer una sessió completament improvisant. Sempre cal tenir alguna cosa per no córrer el perill que la sessió arribi a un punt mort. Potser la preparació pot ser continuar amb les oportunitats de la sessió anterior, però no podem anar a una taula amb les mans buides, encara que només sigui per respecte als jugadors.
Tampoc podem tancar la porta a la improvisació. Quan ho fem, estem donant als jugadors la sensació que per molt que s'hi esforcin, la història està escrita en pedra i no poden fer res per lluitar contra el destí que te en ment el director de joc. Directors, recordeu sempre que una història que toca taula, és una historia amb vida pròpia i que poc podem fer per domesticar-la.
No he dit res dels jugadors, però en el seu cas, viuen en un estat constant d'improvisació. Han de donar veu a les accions dels seus personatges sense tenir res preparat. Aquí el meu consell és que aprofiteu les intervencions dels altres jugadors per pensar les vostres accions. Així evitareu els moments d'anàlisi paràlisi que es donen, sobretot en els combats més tàctics.
Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada