No parlaré de les trampes que podem trobar quan explorem un Dungeon, sinó que avui em centraré en el concepte de fer trampes. Crec que mai m'he empipat tant com el dia que vaig veure que, dirigint un modul publicat, vaig enxampar un jugador llegint-se el mòdul en qüestió sense cap mena de dissimul ni vergonya. Però, realment té sentit fer trampes quan juguem a Rol? Personalment crec que no, que al final ens enganyem a nosaltres mateixos i tanquem la porta a desenllaços inesperats. Un exemple. Si recordeu aquest episodi dels Cants de la Farga on no vaig tenir ni una sola tirada bona. Podria haver repetit tirades per que la cosa anés be, però clar, em tancava la porta a veure com em podria sortir d'aquella mala experiència.
El fer trampes genera desconfiança entre els jugadors i això arruïna l'experiència del joc. Crec que hi havia un joc on es deia que els daus només servien per fer soroll darrera de la pantalla del màster. No, nens no. Un director no pot ser arbitrari, això genera desconfiança i a la llarga fa que els jugadors no vulguin seguir amb nosaltres. Cal ser justos.
Finalment, no puc evitar penjar aquest meme de l'almirall Ackbar.
Podreu trobar les reflexions d'aquest desafiament en aquest enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada